És una dona treballadora. Des de sempre, des de ben jove. “Vinc d’una família molt humil. Amb setze anys vaig haver de posar-me a treballar perquè no arribàvem a casa. Érem una família de dones: l’àvia, la mare, la meva germana i jo. Una situació complicada, però sempre vaig intentar compaginar la feina amb els estudis”, explica la Laura Huerga. Estudiava anglès i francès, perquè les llengües sempre li han agradat, malgrat reconèixer que també tenia facilitat per les ciències. No sabia per on la portaria la vida, quines portes obriria i quines acabaria tancant. La qüestió era arromangar-se i construir. “En un moment començo a treballar en una agència de borsa i a cobrar molt bé. Aleshores em vaig treure els estudis de secretariat de direcció i guanyava molts diners”, comenta. Però notes en la veu i en la mirada que aquell no era el seu món.

“Els llibres sempre han estat la meva passió. Volia fer aquells que jo no trobava per llegir en català o castellà”

Un fet ho capgira tot. Esclata el moviment 15-M (2011), també conegut com a moviment dels indignats. La Laura obre els ulls i es replanteja la seva carrera professional o, més ben dit, decideix reconduir la seva vida: “Sorgeixen unes desafeccions personals relacionades amb la feina que estava fent i amb la manera com estava contribuint a la societat. Llavors em pregunto quin paper vull tenir, sent la vida tan curta. I com que era un moment en què m’ho podia permetre, perquè tenia estalvis, decideixo gestionar la vida d’una altra manera”. Un canvi total, absolut, integral. L’any 2012 funda l’editorial Raig Verd. Any zero. “Tirava endavant el meu projecte editorial. Els llibres sempre han estat la meva passió. Volia fer aquells que jo no trobava per llegir en català o castellà”, explica, i deixa entreveure la il·lusió dels inicis i les ganes d’arriscar-se, malgrat saber que no seria fàcil.

“El que cal oferir al públic depèn de la teva mirada. Has de saber si el teu objectiu és el rèdit econòmic o el cultural, social, transformador”

I va decidir fer-ho sent fidel a una màxima: “El que cal oferir al públic depèn de la teva mirada. Has de saber si el teu objectiu és el rèdit econòmic o el cultural, social, transformador”. Sap, i no se n’amaga, que n’ha anat aprenent amb els anys, amb encerts i errors, però creu que ha aconseguit la coherència que volia en la seva editorial: “Hem sabut ser autocrítics. Al principi potser érem porucs, però a poc a poc vam anar guanyant ambició. Vam començar amb una col·lecció de narrativa; ara també fem assaig”. Pas a pas, llibre a llibre. Fins a publicar, fins i tot, una premi Nobel. “Quan vam treure Svetlana Aleksiévitx jo ja portava un any treballant en aquest llibre i la gent em mirava estranyada i em deia: «Traduiràs 500 pàgines del rus al català? Estàs boja?». Jo creia que era molt interessant, que aquella mirada era molt diferent. Finalment, guanya el Nobel de Literatura i això ens dona una gran empenta, canvia la visió que la gent té de l’editorial.” La Laura no es podia imaginar, ni tan sols intuir, que editaria al català el llibre d’una autora premiada amb aquest reconeixement. Però el nas, o la intuïció, no li va fallar.

“He pogut conèixer gent fascinant, humil, generosa. Aquesta és una de les millors coses que m’ha donat el sector editorial”

Va encertar en la tria, això és evident. Però no és una excepció. Intenta sempre, sigui quin sigui l’autor, perseguir el mateix objectiu: “Una de les idees centrals del projecte és aportar autors desconeguts a la nostra llengua. La gent té molt prejudicis i aquesta és, també, una manera de reivindicar altres cultures invisibles per a nosaltres”. Publica autors de fora, traduïts al català o al castellà, però també dona veu a alguns d’aquí. I abans que tingui temps de preguntar, s’apressa a explicar la sort que ha tingut amb tots els autors: “He pogut conèixer gent fascinant, humil, generosa. Aquesta és una de les millors coses que m’ha donat el sector editorial. És un món on trobes persones amb qui tens moltes coses en comú i hi connectes”. Troba punts de relació, estableix lligams, perquè tothom, autors i editors, remen pel mateix: aconseguir un bon llibre.

“Em passo el dia seleccionant. El llibre que volem publicar, el dissenyador, l’il·lustrador, la impremta, el bon paper, la millor tipografia. Contínuament he d’elegir”

Com és el seu dia a dia? Com definiria el seu ofici? Se la veu una persona inquieta, però fa una feina que necessita analitzar i polir cada detall. “Em passo el dia seleccionant. El llibre que volem publicar, el dissenyador, l’il·lustrador, la impremta, el bon paper, la millor tipografia. Contínuament he d’elegir”, comenta la Laura. La vida la va deixar triar i va escollir l’edició. Però ara continua seleccionant cada dia. I quins criteris segueix? “Això és molt subjectiu. Els meus companys també fan llibres boníssims, però intento aportar el meu gra de sorra. Al final, els criteris formals de què és un bon llibre ens els volem saltar. Volem transgredir aquells marges que delimiten, que constrenyen. Intentem ampliar, empènyer cap enfora, trencar barreres. A vegades, les noves propostes ens semblen més interessants que la norma”, explica la Laura.

No és l’única que treballa en aquesta direcció. Forma part d’un teixit d’editorials que, com ella, cultiven un ecosistema. “Crec que editorials independents com la nostra amplien un tipus de públic lector que s’atreveix a una oferta diferent i que té altres ambicions sobre el que vol llegir”, detalla. Però per arribar als lectors cal que abans la Laura hagi seleccionat, hagi pres decisions i hagi dit “no” diverses vegades: “Utilitzo molt aquesta paraula i l’odio. Però no és una manera de posar límits, sinó de fer el meu camí. Dir-la no vol dir que un llibre sigui dolent, que un autor escrigui malament, que un dissenyador hagi tingut una mala idea. Potser és un «no» perquè jo no sabré vendre o defensar aquell llibre, no sabré fer-lo encaixar en el meu catàleg. De vegades, només reflecteix les meves pròpies limitacions”. Unes limitacions que l’obliguen a comunicar un “no” amb molta cura.

“És una feina exigent, però el compromís és sempre intentar fer el millor llibre. Per això es creen relacions molt fortes i boniques amb els autors”

Perquè sap que sempre costa encaixar un “no”, però necessita fer-ho per continuar resseguint el camí marcat. “L’editorial és el meu projecte de vida. Hi he posat els meus estalvis i moltes hores. És una feina exigent, però el compromís és sempre intentar fer el millor llibre. Per això es creen relacions molt fortes i boniques amb els autors”, sentencia. I segueix explicant que la seva responsabilitat és acompanyar els autors: “Suggereixo, però mai imposo res. Un llibre és un projecte comú i hem de treballar-lo junts. Tots ens hem de creure un títol, una coberta o un text”.

Aquest vincle és essencial i, per això, necessita adobar-lo constantment. De fet, assegura que sempre té l’editorial al cap: “Si no és un títol, és una coberta o una proposta. Això fa que tingui poc temps per llegir el que publiquen els altres, però trobo moments”. I llegeix ficció i no-ficció, perquè ella publica ambdós formats. Necessita aquesta combinació: “Em sento còmoda en la barreja. No m’agrada fer sempre el mateix, m’inquieta, m’angoixa, prefereixo anar canviant. Podries dir que soc molt curiosa o molt dispersa. Tot i que jo crec que és positiu perquè sempre aprenc coses noves i enriquidores”. I això li serveix d’aprenentatge, de bagatge per aconseguir perfilar una bona selecció. I, sobretot, fidelitzar uns lectors, que són els que gaudeixen de les seves hores de treball minuciós: “Crec que tenim un contacte molt directe amb els lectors i això és molt positiu”.

“Nosaltres sempre vivim al límit, pensem molt en els números encara que sempre parlem de lletres”

Els autors construeixen una història, l’editor ajuda a donar-hi forma i els lectors en veuen el resultat final. Però la Laura no desaprofita l’ocasió i llença un missatge clar i crític: “Si els lectors volen més llibres en llengua catalana, que comprin llibres en llengua catalana. Nosaltres sempre vivim al límit, pensem molt en els números encara que sempre parlem de lletres”. Observa i analitza les xifres per poder seguir treballant, per poder continuar, per seguir fent camí. Però, com bé sap, no sempre dos i dos fan quatre. “Una de les sorts és que, de vegades, no saps per què funciona un llibre. De fet, si sabéssim com és el mercat, tota la indústria editorial faria els mateixos llibres. És bo que no hi hagi una única fórmula”, comenta amb un bon somriure. Que cada llibre la sorprengui és un dels elements que més valora. Mai sap si una selecció és la correcta, això ho decideixen els lectors, el públic.

Treballa en el món de les lletres perquè una dia ho va decidir. I ara segueix seleccionant cada minut: una proposta de llibre, un títol o una coberta. Viu per ajudar-nos a descobrir nous autors. I treballa perquè Raig Verd continuï sent el seu projecte professional i personal. On ha abocat il·lusions i neguits, encerts i errors, dubtes i esperances. I on vol seguir construint, on vol seguir seleccionant. Perquè la vida, com bé sap, és un camí que t’obliga a escollir.