1 de setembre de 1973. La temporada futbolística s’inicia amb la gran incorporació del Barça: Johan Cruyff, campió d’Europa amb l’Ajax d’Amsterdam, fa la seva primera aparició a la gespa del Camp Nou, vestint la samarreta blaugrana durant una sessió d’entrenament habitual.

Poc després, el dia 5, Cruyff debuta en el primer partit amistós al Camp Nou contra el Cercle Brugge, de Bèlgica. La seva presentació genera un entusiasme manifest entre els seus seguidors. Cruyff surt l’últim al camp, amb el número 9 a la samarreta. Més de quaranta fotògrafs i equips de televisió segueixen de prop cada moviment del jugador, capturant fins al més petit detall de la seva aparició. La situació obliga a la intervenció de l’àrbitre, que els insta a retirar-se. Tan sols setze minuts després de l’inici del partit, marca el primer dels seus dos gols amb la samarreta blaugrana, un dels quals provinent d’un penal. Ha nascut un nou ídol.

Després del partit, una multitud d’espectadors irromp al terreny de joc: el Barcelona ha guanyat 6-0. Durant la roda de premsa posterior, Cruyff explica les dificultats que ha tingut a causa de la calor: “Puc jugar millor, però estic molt feliç i crec que el públic també ho està”. “Sempre jugo per als meus companys. Sempre dono indicacions al camp, és la meva manera de ser, i no em molesta que me’n donin”, declara.

“Cruyff és el veritable líder que necessita el Barcelona. Un autèntic líder, i penso que, a més, l’únic líder que pot ser-ho”, relata el ‘Diario de Barcelona’

El 26 de setembre, el Barça celebra una altra victòria, aquesta vegada 2-0, en el segon partit amistós de l’era Cruyff, contra el Kickers Offenbach. 40.000 seguidors contemplen amb admiració els moviments àgils de Cruyff al llarg dels noranta minuts. Una banda holandesa amenitza musicalment els moments previs i el descans del partit. “Cruyff és el veritable líder que necessita el Barcelona. Un autèntic líder, i penso que, a més, l’únic líder que pot ser-ho. Ja no manà tant com la primera vegada —tot i que manà—, però això és una conseqüència, sens dubte, de conèixer molt millor la mentalitat i la idiosincràsia dels seus companys”, exposa el Diario de Barcelona.

El 16 d’octubre, el Futbol Club Barcelona disputa un tercer partit amistós contra l’Arsenal, que guanya 1-0. Aquest matx genera una recaptació de més de cinc milions de pessetes a la taquilla. Amb aquests tres primers partits amistosos, el club ja ha aconseguit aproximadament trenta milions de pessetes. “Amb la desaparició dels genis del futbol, els jugadors actuals es limiten a repetir una vegada i una altra les mateixes accions, la mateixa jugada amb lleugeres variants.” Cruyff, en canvi, “injecta una varietat constant”.

Aquesta injecció de dinamisme es consolida en el següent enfrontament amistós al camp de l’Ourense, a l’estadi José Antonio, on Cruyff marca dos dels tres gols que asseguren la victòria del Barça per 3-1.

76 dies després i 36 abans del calendari previst, Johan Cruyff debuta en un partit oficial contra el Granada

El 28 d’octubre, 76 dies després i 36 abans del calendari previst, Johan Cruyff debuta en un partit oficial contra el Granada, corresponent a la vuitena jornada de la Lliga. Aquesta oportunitat es materialitza després que el sogre de Cruyff, Cor Coster, hagi recollit el certificat de transferència de la Federació Holandesa a Amsterdam i l’hagi portat a Madrid.

Estava previst que Cruyff participés en un partit d’homenatge al descobridor de talents del FC Barcelona Josep Boter, però aquell dia rep el permís per debutar l’endemà a la Lliga

Inicialment, estava previst que Cruyff participés en un partit d’homenatge al descobridor de talents del FC Barcelona Josep Boter, al costat de vuitanta jugadors del Barça més, com Samitier, Ramallets i Kubala. Però aquell dia rep el permís per debutar l’endemà a la Lliga, per això s’absté de participar en l’homenatge a Boter. Així i tot, Cruyff assisteix a l’homenatge, vestit de carrer i amb una armilla, per fer el xut inicial del partit al camp de Fabra i Coats.

Les càmeres enregistren una abraçada entre Cruyff i Kubala, un moment que la premsa interpreta com el relleu cap a una nova època daurada

Les càmeres enregistren una abraçada entre Cruyff i Kubala, acompanyada d’un intercanvi de paraules i somriures còmplices. La premsa interpreta aquest moment com que “Kubala va donar ahir l’alternativa a Cruyff”. Com si una època que rivalitzaria en importància amb la de Kubala al Barça estigués a punt de començar. Entre els anys 1950 i 1962, Kubala va aconseguir un impressionant rècord amb la samarreta blaugrana, marcant 194 gols en 256 partits oficials.

En aquell partit contra el Granada al Camp Nou, el Barcelona guanya 4-0, amb dos gols de Johan Cruyff. Toca la pilota 43 vegades, començant ja en els primers trenta segons de joc, i només falla un intent. Al cinquè minut del segon temps, Sotil i Marcial avancen i finalment passen la pilota a Cruyff, que fa un xut imparable a mitjana altura. 2-0. Al cap de 69 minuts de partit, tan sols 13 minuts després del tercer gol, Cruyff xuta amb la dreta des de la línia de fons de l’àrea. La pilota impacta a l’esquena de Juanito i rebota cap a Cruyff, que, evitant que la pilota toqui la gespa, enganxa un xut amb l’esquerra que es cola prop de l’angle dret de la porteria de Javier Izcoa. Gran gol. 4-0.

100.000 persones omplen el Camp Nou per presenciar el primer partit oficial de Cruyff, incloent-hi Kubala. És el moment de Cruyff

100.000 persones omplen el Camp Nou per presenciar el primer partit oficial de Cruyff, incloent-hi Kubala. És el moment de Cruyff. Després de l’estrena oficial, el president del Barça, Agustí Montal, assegura, en declaracions a El Mundo Deportivo, que no ha deixat de treballar ni un sol moment amb la finalitat d’avançar al màxim la incorporació de Cruyff a l’equip: “Tant de bo aquesta incorporació hagués estat possible sis o set jornades abans. No només n’estic molt content, sinó que també em sento orgullós de poder portar al club un jugador d’aquesta categoria, reconegut per tothom. Crec que tots els qui han vist el partit hauran pogut apreciar que alguna cosa ha canviat. Cada un que tregui les seves pròpies conclusions”.

L’artífex de la contractació de Cruyff, Armand Carabén, augura que el jugador farà funcionar l’equip i obtindrà un rendiment total i perfecte de tot el conjunt

L’artífex de la contractació de Cruyff i, també, de l’avançament de la data de la seva incorporació a l’equip, Armand Carabén, confirma la bona acollida que ha rebut Cruyff per part dels seus companys: “Ahir a la nit, quan es va incorporar a la concentració, va ser abraçat per tots ells i es va emocionar sincerament”. Carabén també destaca que és un jugador que rendirà de manera excel·lent, però, sobretot, que farà funcionar l’equip i obtindrà un rendiment total i perfecte de tot el conjunt. Marcarà gols, però, quan no n’aconsegueixi, ajudarà els seus companys a fer-ho.

En el joc del Barça d’aquella tarda, el vicepresident de la Federació Catalana, Antoni Guasch, percep “un nou aire, un nou ritme, uns moviments que fins ara no havia vist”. Amb una mobilitat dels jugadors sobre el camp ordenada, “com obeint una batuta”.

“Cruyff és l’antibiòtic. Feia mesos, potser anys, que no es veia al Camp Nou un partit més brillant. Per això, ja crec en els antibiòtics”

El periodista Álex J. Botines escriu que “Cruyff és l’antibiòtic. Feia mesos, potser anys, que no es veia al Camp Nou un partit més brillant. Per això, ja crec en els antibiòtics. I fins i tot em permetré fer una afirmació que potser pot semblar gratuïta, però en la qual molts estarem d’acord, i és que, sense Cruyff, hauria estat molt difícil marcar un gol al Granada”.

Aquella temporada, el Barcelona conquista la Lliga per primera vegada en catorze anys. Johan Cruyff, l’antibiòtic, la superestrella del Barça, il·lumina l’horitzó blaugrana i revitalitza l’esperit dels aficionats. Més de 3.000 persones es congreguen a l’aeroport de Barcelona el 22 d’agost de 1973 per donar-li la benvinguda. Mai s’havia esperat amb tanta emoció, confiança i orgull l’arribada d’una figura internacional. Un mar de banderes blaugranes ballen amb el vent.

Enmig de la multitud, un nen exhibeix la samarreta del Barça amb el número 14, amb què Cruyff va guanyar tres Pilotes d’Or i tres Copes d’Europa consecutives amb l’Ajax i va jugar la Copa del Món de 1974, estampat a l’esquena. Una dona no pot evitar vessar llàgrimes d’emoció. Els crits omplen l’ambient amb una força ressonant: “Cruyff!”, “Cruyff!”... “Barça!”, “Barça!”. És un clam: Cruyff ja és aquí.