Uns glopets d’absenta ens poden emboirar el cap i imaginar-nos que de cop i volta som a l’any 1806 a Nova Orleans. El jazz encara no hi sona però la llengua catalana, sí. De fet, ja fa anys que se sent pels carrers. Una colònia de comerciants catalans hi té els dos peus posats des del mandat, entre els anys 1782 i 1791, del governador de Louisiana, Esteve Miró (Reus 1744 – Bergara 1795),  també fundador de Fort Miró, una fortificació sobre l’assentament indi Ouachita que és la base de l’actual ciutat de Monroe. El governant reusenc impulsa una política d’implantació de població que fa passar de 7.500 a 50.000 el nombre d’habitants, especialment d’acadians quebequesos, catalans i canaris. Miró és responsable de la reconstrucció del símbol d’identitat de Nova Orleans, l’anomenat Barri Francès, que ha quedat pràcticament destruït del tot després del gran incendi de 1788.

L'empresa catalana Juncadella&Font compra un solar al 240 de Bourbon Street, al bell mig del Barri Francès de Nova Orleans, per construir el magatzem

Els barcelonins Josep Font i Francesc Juncadella xerren com a casa. A la petita París de nordamèrica hi han fundat Juncadella&Font, una empresa importadora de vins i queviures secs. Fer venir productes de Catalunya a Louisiana els ha anat la mar de bé. Fa quatre anys que s’hi dediquen i el negoci creix i els estocs reclamen espai. Compren un solar al 240 de Bourbon Street, cantonada Bienville Street. I allí, el 1806 neix una altre emblema de la ciutat, on a partir de 1826 ja s’hi comencen a servir begudes de manera més o menys informal, inclosa l’absenta que mica en mica s’anirà popularitzant.

El 1820 mor Juncadella i el seu soci Font torna a Barcelona deixant el negoci a mans dels nebots de la vídua Juncadella, Rosa Aleix. Des d’aleshores el local fa de sabateria, botiga de queviures i fins a convertir-se en el The Aleix’s Coffee House l’any 1846. I arriba el moment que catapulta el negoci. Jacint Aleix pare ha mort el 1861 i Jacint Aleix fill –que el 1872 funda el New Orleans Athletic Club, encara avui una de les prestigioses institucions de la ciutat– després de la Guerra Civil Americana contracta al bàrman barceloní Gaietà Ferrer el 1869. Ferrer ve de treballar al bar del Teatre de l’Òpera de Nova Orleans i té la mà trencada preparant l’absenta frappé a l’estil parisenc, coneguda popularment com el “monstre verd” pels detractors o la “fada verda” pels amants. Siguin monstres o fades, el cert és que l’absenta té una graduació tal que cada dia sembla Mardi Gras i veus disfressats fins i tot als que no hi van si et passes de mida.

La contractació del bàrman barceloní Gaietà Ferrer el 1869 va catapultar la fama de The Old Absinthe House per la manera com prepara l’absenta frappé

A l’Old Absinthe House s’hi han col·locat unes fonts de marbre verd importades de França, tot un monument de la nit de la riba del Mississipí. Els sortidors van degotant sobre les culleres foradades on l’aigua ben freda es filtra i va desfent els terrossos de sucre a l’absenta. L’absenta frappé de Ferrer esdevé pura fama i finalment ell mateix es converteix en propietari del negoci el 1874. En canvia el nom que passa a dir-se The Absinthe Room, el 1886 The Old Absinthe Room i finalment el 1890, ja en mans dels descendents, després de la mort de Gaietà Ferrer l’any abans, The Old Absinthe House fins als nostres dies.

A l'obra ‘La deessa verda’ defineix The Old Absinthe House com l'autèntica ànima del Barri Francès de Nova Orleans

Les fonts d’absenta deixen una llarga nòmina de torrats anònims però també de clients il·lustres al llarg dels seus prop de 200 anys de vida com ara els cantants Frank Sinatra i Liza Minelli, l’actriu Sara Bernhardt i, entre molts altres també els escriptors Mark Twain, Oscar Wilde o Ernest Hemingway, aquest darrer molt avesat a tractar amb bàrmans catalans.

A l’obra La deessa verda, el poeta anglès Aleister Crowley, un autèntic bala perduda que inspirarà moltes estrelles del rock i el heavy metal com The Beatles, Led Zeppelin, Iron Maiden o Ozzy Ousbourne, defineix The Old Absinthe House com l’autèntica ànima del Barri Francès de Nova Orleans.

L’absenta no té una vida fàcil. Bona part del segle XX passa a ser una beguda maleïda que fins i tot posa en perill l’establiment d’origen català

Malgrat tot l’absenta no tindrà una vida fàcil. A principis del segle XX se la considera una droga psicoactiva a causa de la tujona, un neurotòxic que amb el temps s’ha vist que té una presència testimonial sense demostrar que es tracti d’una beguda més perjudicial que no pas altres destil·lats. L’absenta agafa mala premsa. A Europa se la comença a considerar una beguda que torna agressiu, una droga pròpia de la patuleia artística nocturna de moral baixa i que viu fora de mare.

La prohibició de la venda es converteix en epidèmia i de la seva França original travessa l’Atlàntic i als Estats Units tampoc se’n permet ni gota a partir de 1912. La cosa s’allarga fins al 1926 quan, amb la Llei Seca, The Old Absinthe House és precintada durant 13 anys. Encara sort, perquè les autoritats es plantegen enderrocar l’edifici com a missatge a la població. Hi haurà una nova aventura anomenada The Absinthe Bar al 400 del mateix Bourbon Street, que també acaba tancant. Sortosament el 2004 es restaura l’edifici històric original intentant recuperar l’esperit inicial i el 2007, 95 anys després, l’FDA torna a legalitzar l’absenta als Estats Units. El monstre verd torna a ser fada.