L’escola bressol dels musclos
Aquí es bressolen, es crien, s’alimenten, creixen els musclos. Aquestes són les seves escoles bressol, els seus centres de formació existencial: les muscleres. Si hi ha una capital escolar del musclo és el delta de l’Ebre. Entre les badies del Fangar i els Alfacs la producció arriba als tres milions de quilos de musclos a l’any. Volem fins a la badia del Fangar, amb data de naixement al segle XVIII, per veure com s’alleten aquests infants comestibles.
Aquí les muscleres són senzilles, impressionants, com la natura. Semblen fetes per ella: fustes, flotadors, cordes i els musclos (i també ostres i altres mol·luscs) s’enfilen gronxant-se sota l’aigua, com una placenta natural. Aquí esperen fer-se grans, tan grans, tan grans, com el bressol que els acull: el delta de l’Ebre, on es confon l’aigua i el cel. On es confon el llit d’infantesa amb el plat de maduresa. El sol i la terra com una gran mossegada, plaent, eterna, de la vida.
Hem pogut explicar aquesta història gràcies a la col·laboració dels nostres subscriptors.
Tots fan possible el periodisme de LA MIRA.
Carles Rabadà Garcés de Marcilla
Col·laborador de fotografia de LA MIRA
Comentaris
No hi ha cap comentari
Envia un comentari