Com els antics menestrals, el seu taller és a la planta baixa i la llar es troba al pis superior. És una declaració de principis, una decisió, una actitud davant la vida. “Construiré violins”, va dir als seus pares amb dotze anys. Des d’aleshores, David Bagué dedica tota la vida a perfeccionar el seu art, l’ofici que l’ha escollit a ell.

Els seus violins, violes i violoncels passen per les mans de prestigiosos músics nacionals i internacionals, com Jordi Savall, Ruggiero Ricci o Leonidas Kavakos. És un home d’ofici, però també un home amb un do. Aquí no hi ha instruments, aquí no hi ha música. Aquí hi ha emoció, vida. Aquí sona això i sona des de fa segles i traspassa tots els segles. Aquesta és una banda sonora de l’existència, i Bagué, el director que la crea com qui fa néixer éssers vius i eterns.