És el darrer taller artesanal de vigatanes que queda a Catalunya Nord. Sant Llorenç de Cerdans, capital de la indústria tèxtil i del calçat al segle XIX per a la qual treballava mig Alt Vallespir, és avui l’últim reducte de la fabricació a mà de les espardenyes catalanes de punt petit. La vigatana, aquí, és més que un calçat tradicional: és un tret d’identitat nord-catalana que al segle XXI es conjuga bé amb la modernitat de dissenys.

La Céline Albert, neta d’espardenyers del poble, va deixar París i la infermeria per tornar a les arrels i aprendre l’ofici dels seus avantpassats. I el 2008 va fer el pas d’instal·lar-se a l’espai d’una fàbrica tancada quan era un infant. Va recuperar antigues màquines ja centenàries per tornar-les a engegar. Ara crea 20.000 vigatanes i espardenyes a l’any amb un equip jove de mitja dotzena d’artesans apassionats com ella.

Del tall de les teles del sol fabricades al mateix poblet, a l’acoblament amb el cautxú que prové d’Elx (País Valencià), i amb la fibra de jute i cordill que es porta d’Amer (la Selva). El resultat: un calçat 100% Països Catalans. Cada peça és única: es talla, s’encola i es cus de la talla de peu 18 a la 50, seguint motlles que semblen trets d’un museu. Amb veta o sense, amb taló o sense, folrades de pell de xai per no passar fred a l’hivern o les clàssiques. Patrimoni viu, sí; però també innovació, talent acreditat per segells d’excel·lència.

Al taller, la fressa i el ritme mai es deturen. Tampoc ho fan les idees de nous dissenys i teles, que cada temporada renoven seguint tendències. Es poden fer visites en català per a grups (via web) per descobrir en directe aquesta expertesa ancestral. Mentrestant, els més atrevits poden calçar-se les vigatanes directament per córrer maratons o la cursa de muntanya del Canigó. Algú ja ho fa i aguanten. Fins a dalt de tot. Fins al cim.