En aquesta ciutat els seus habitants no parlen, però es comuniquen amb nosaltres a través de l’art. No volen que ens oblidem d’ells. Al seu dia, quan eren vius i havien fet fortuna a les Amèriques, van voler demostrar el seu poder a través de la construcció d’edificis i d’obres de beneficència. Conscients del pas del temps i de la mort inevitable, també van procurar passar a la posteritat construint un bon habitatge al cementiri, on descansarien durant tota l’eternitat.

Ara ens han deixat cementiris com els d’Arenys de Mar i Canet de Mar, envoltats d’obres artístiques que suposen una bona mostra de l’art funerari produït entre mitjans del segle XIX i principis del XX. En aquest passeig, viatgem a través del temps amb la historiadora de l’art Maria Garganté. Amb ella descobrim escultures de Josep Llimona, Venanci Vallmitjana i Frederic Marès, així com panteons d’estil modernista, historicista o eclèctic. La llibertat, la fantasia i les ganes de mostrar al món la riquesa de cada família no tenen límits en el món dels morts.