15 nois joves (set menors d'edat, vuit majors) asseguts en rotllana. Són alumnes de l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Barcelona, i fan el curs d’auxiliar d’establiments del sector carni. Al mig, objectes “prohibits”: condó femení, condó masculí, pastilles anticonceptives, una pilota, un coixí en forma de vulva i un altre en forma de penis, una copa menstrual i un dibuix dels genitals femenins. “Escolliu amb la ment un dels objectes i escriviu en aquests post-its la paraula i el sentiment que us despertin”, demana la psicòloga del Centre Jove d'Atenció a la Sexualitat, Mireia Cebrián (Barcelona, 1989), mentre reparteix els papers de colors. Al cantó hi ha l’antropòloga i experta en educació afectiva i sexual i masculinitats Krizia Nardini (Empoli, 1987), que l'ajudarà durant aquesta hora i mitja en la qual els joves mostraran, volent i sense voler, les seves pors, curiositats i fronteres sobre sexualitat.

Al principi hi ha xiuxiuejos i riures infantils, com qui està a punt de cometre una entremaliadura. Alguns estan molt concentrats. “Un sentiment?”, repregunten, desconcertats. Altres es dediquen a fer la guitza als companys. Ratllen noms, es pregunten entre ells, es rasquen el cap. “Ho teniu?”, pregunta la Mireia, de cabells foscos, constitució prima i ulls vius. “Un minut més!”, demana en George. “Jo ja ho tinc”, farda en José, que aixeca la mirada mentre s'arregla el tupè tenyit de ros.

Just abans d'entrar a la sala on fan el taller, m'explica que és el novè al qual assisteix. “Creus que aprendràs alguna cosa?”, li pregunto. “No ho crec... ja sé gairebé tot el que em diran avui”, apunta mentre m'ensenya dos condons que té a la cartera. “Porto Durex perquè els que et donen aquí peten de seguida”, especifica, amb to d'expert. “I el lubricant és Durex o és d'aquí?”, demano. “D'aquí”, assegura.

Dins la sala, en José té dues cares: la d’expert davant del grup i la de qui té dubtes quan ningú no el mira. Quan, a l’inici, la Mireia revela que els joves poden venir al centre a fer-se proves de malalties de transmissió sexual amb cita prèvia i de manera gratuïta, en José bombardeja la Krizia amb preguntes. “I podem venir aquí a fer-nos les proves quan vulguem? I quant triguen?”, reclama, amb la veu baixa i els ulls impacients. Davant la insistència, les talleristes li demanen que esperi a resoldre els dubtes al final de la sessió, perquè segurament altres participants també tindran preguntes per fer.

La Mireia obre el condó femení. Tots es queden sorpresos quan veuen que és molt més llarg i ample que el masculí. “La teva no t’hi cabria, aquí dins!”, “És gegant!”, bromegen entre ells

Ara, quan s’ha d’escollir un objecte, en José és el primer. Mostra seguretat i confiança davant del grup. “Jo he escollit el condó femení”, sentencia. La Mireia assenteix, s’aixeca de la cadira, agafa i obre el condó femení de terra. Tots es queden sorpresos quan veuen que és molt més llarg i ample que un de masculí. “La teva no t’hi cabria, aquí dins!”, “És gegant!”, bromegen entre ells. Tot i que se’l continuen passant com si es tractés d’un àlien, aprenen que la dona es pot posar el preservatiu hores abans de sortir de festa. “Quina paraula i sentiment has pensat, José?”, demana la Mireia. “Seguretat i comoditat”, respon.

Parlar d’emocions és una barrera difícil de traspassar. Als nois se’ls ensenya a no expressar el que senten

La comoditat no és un sentiment, però és que als nois els està costant molt vincular un objecte a un sentiment. “No cal que sigui un sentiment que teniu al cor, pot estar a la panxa", diu, com a pista, la Krizia. “A la panxa tens coses quan et trobes malament”, contesta en Soulaiman, mentre els companys li riuen la gràcia. Parlar d’emocions és una barrera difícil de traspassar. Als nois se’ls ensenya a no expressar el que senten. A ser forts, valents, durs. Ser sensible és de nenes. Però aquestes són fronteres que, de mica en mica, començaran a trontollar durant la sessió.

El condó femení recorre les mans i els ulls dels participants. Quan arriba als dits del George, ell nega amb el cap i exclama, amb cara de fàstic: “No m’agrada!”. La resta esclata a riure. “I això com es posa?”, pregunten. Mentre les professores ho relaten, les cares dels nois canvien de fàstic a atenció. Amb la informació trenquen tabús i s’interessen. “I per a què serveix, el condó femení?”, pregunta la Krizia, amb la seva mirada àcida emmarcada per uns cabells arrissats. “Per no pillar res”, contesten. “Què vol dir, no pillar res?”, pregunta la Mireia. “Doncs que aquest et protegeix millor que el condó masculí, perquè ho protegeix tot”, assegura el José.

La Mireia deixa el preservatiu femení a terra. La Krizia agafa el peluix en forma de vulva. “Com es diu, això?”, pregunten les encarregades del taller. “Genitals?”, “Llavis?”, aventuren alguns amb la boca petita. “Vulva”, ensenyen. La majoria no sap que vulva és el nom per a tots els òrgans sexuals femenins. Sis joves provenen del Marroc (Soulaimane, Ibrahim, Hicham, Abdelghafour, Youssef i Yassine), quatre de Ghana (Abdul, George, Ishmael, Umar), un del Senegal (Amadou), un del Pakistan (Hamza), un d’Hondures (Roberto), un altre de Mali (Moussa) i un altre d’Espanya (José), així que aquesta interculturalitat podria ser una explicació del desconeixement.

Quan la Krizia manipula la vulva de peluix i assenyala el clítoris, la vagina i llavis, els nois se submergeixen en un silenci incòmode

Ara, hi ha reaccions que traspassen totes les llengües i fronteres. Quan la Krizia manipula la vulva de peluix i assenyala el clítoris, la vagina i llavis, els nois se submergeixen en un silenci incòmode. És una vulva de peluix, no de veritat, però el silenci que es genera al voltant d'aquesta explicació és tan tens que se t'escapa el riure. Una barreja entre vergonya i curiositat es reflecteix als ulls dels assistents, que ho intenten dissimular amb més comentaris i amb mirades esquives. La Mireia i la Krizia ho saben, sobretot la segona, que és molt explícita i parla amb calma de totes les parts de la vulva perquè retinguin bé amb els noms i les funcions. Juga amb la vergonya, la identifica i la intenta trencar amb naturalitat.

“Quina diferència hi ha entre fer l'amor i follar?", pregunta la Mireia. "El sexe és fer-ho a sac", diu el José

Qui ajuda a trencar la vergonya col·lectiva és en Roberto. “Jo ja he escollit un objecte”, exclama amb la mà alçada. “Perfecte. Quin?”, reclamen la Mireia i la Krizia. “Els daus. La paraula que he escollit és la curiositat i el sentiment, la diversió”, comenta. La diversió desperta els ulls d’elles dues. “A mi m'encanten aquests daus. En tinc a casa”, repeteix per tercera vegada en José. Mentre es passen els daus i els observen, la Mireia pregunta: “Què podem fer, amb ells?”. “Fer l'amor”, “Follar”, contesten. “És el mateix fer l'amor que follar?”, consulta. “Sí”, “No”. Respostes contràries que animen l'ambient. “Quina diferència hi ha entre fer l'amor i follar?”, pregunta la Mireia. “El sexe és fer-ho a sac”, diu el José. “També és veritat que, encara que no sigui amor... quan folles comences a sentir el que sents”, revela en Soulaimane, amb un somriure i abaixant el cap.

“El primer cop ho vaig fer molt malament!”, reconeix el Soulaimane. “I el segon, segur que pitjor”, riu en José. Tots dos es passen el taller fent-se bromes. Algunes sembla que siguin per demostrar qui és el líder. Estan asseguts l’un davant de l'altre. Un combat constant i ple de testosterona. “Quan ets a casa, penses: ‘Per què no he fet això?’. Vols fer-ho millor el pròxim cop”, assevera, amb serietat, en Soulaimane. “Què és fer-ho bé?”, qüestiona la Mireia. “Que les dues persones se sentin bé”, considera en José.

“Per què follem?”, pregunta la Mireia. “Perquè ens marxin les ganes de follar”, deixa anar en Soulaimane. Alguns riuen, però d’altres parlen de sentiments, d'estar a gust, de satisfacció. “Vosaltres quan sentiu una explosió de satisfacció?”, pregunta amb una picada d'ullet la Mireia. “Quan ens correm amb l'orgasme”, respon ràpidament en José. “El sexe s'acaba quan els nois us correu?”, pregunta. “No, jo descanso 15 minuts i després hi torno”, assegura en Soulaimane. “Jo continuo després de corre'm, puc de seguida”, presumeix en José. “És impossible que aguantis”, replica, amb mirada desafiant. “Et dic jo que sí que puc”, respon. “És impossible i, a més, és molt poc sa”, recrimina. “Sabràs tu el que puc o no puc fer...!”, exclama, amb desdeny.

“Què és el clítoris?”. Altre cop, silenci ple de vergonya. “Quines emocions teniu amb el clítoris?”. La timidesa a flor de pell

Durant uns segons es miren desafiants. Els mascles alfa del grup es confronten. Però la Mireia i la Krizia pregunten als altres membres, i alguns contesten que, tot i que el sexe no s’acaba amb l’orgasme de l’home, el de la dona és molt més difícil d’aconseguir. “On té el plaer, la dona?” “Per tot el cos”. “I què és el clítoris?”. Altre cop, silenci ple de vergonya. “Quines emocions teniu amb el clítoris?”. La timidesa a flor de pell. Els costa dir res del botonet del plaer, un botonet que és tot un iceberg, segons elles. Mentre desenvolupen el funcionament i l’anatomia del clítoris, el silenci i la tensió tornen a créixer.

Amb molta mà esquerra, esquerden aquesta barrera i pregunten quines pràctiques sexuals coneixen. “Sexe oral”, “Sexe anal”, responen. “Algun de vosaltres ha practicat sexe anal?”, pregunta la Mireia. “No, No, No!”, s'afanyen a respondre. “Això és de gais!”, diuen, amb to despectiu. En un primer moment, ella els ensenya el vibrador, i explica que les noies l'utilitzen per masturbar-se, que no només ho fan els nois. “Això fan les noies?!”, exclamen, espantats, mentre la Krizia simula introduir el vibrador dins la vagina de peluix. I, tot i que al principi han negat practicar sexe anal, tots callen quan ella explica que aquest aparell produeix unes vibracions que provoquen molt plaer. Ningú no parla del tema. Ningú no vol afirmar que aquest objecte també podria ser plaent per algun noi heterosexual d'aquesta sala. És una porta que no voler obrir.

“La mida importa?”. Pregunta directa a la masculinitat. “No!”, contesten tots, amb rotunditat. “El que importa és donar satisfacció, buscar el plaer”, asseveren

La Krizia deixa el vibrador a terra i la Mireia agafa el penis de peluix. Té uns colors molt vius, entre vermells i roses. El penis tampoc no els desperta cap emoció. “Tots els penis són iguals?”, pregunta la Mireia. “No”, responen tots alhora. “N’heu vist algun?”. “Sí, per desgràcia”, lamenta en José, amb fatxenderia. “La mida importa?”. Pum. Pregunta directa a la masculinitat. “No!”, contesten tots, amb rotunditat. “El que importa és donar satisfacció, buscar el plaer”, asseveren. “Per què es diu que la mida importa?”, qüestiona la Mireia. És un tema molt sensible, ningú no vol contestar i ningú no fa broma amb ningú ni de ningú.

“Què sentiu quan parleu de la regla?”, intervé la Mireia. “Fàstic. No es pot fer l’amor durant la regla. I elles senten ràbia perquè no poden tenir sexe”, contesten

Per trencar el gel i tocar un altre tema incòmode per a la majoria d’homes, la Krizia agafa la copa menstrual i n’explica el funcionament. “No et fa mal, ficar-te això?”, li pregunten amb preocupació. “No, penseu que estem preparades per parir un nen", respon amb naturalitat. “Què sentiu quan parleu de la regla?”, intervé la Mireia. “Fàstic. No es pot fer l’amor durant la regla. I elles senten ràbia perquè no poden tenir sexe”, contesten. “Hi ha molts canvis d’humor. No vols veure la meva germana enfadada durant la regla”, apunta en José, amb les celles aixecades.

Davant d’aquestes afirmacions, la Mireia i la Krizia els expliquen les quatre fases del cicle menstrual i els canvis hormonals que es pateixen a causa de les pujades d’estrògens i la progesterona. A més, la Kiriza revela una veritat que provoca boques i ulls oberts: a les noies els agrada follar amb la regla perquè dona molt de plaer. “Els agrada?!”, exclamen, incrèduls. “Sí, perquè alleugera el dolor. Ara bé, se’ns ha fet creure tant que la regla fa fàstic, que segurament per això més d’una noia us dirà que no a fer-ho durant la menstruació”, concreta la Krizia.

“Es pot follar amb la regla sense condó i així no et quedes embarassada?”, pregunten. “Sí”, “No”. Mentre elles expliquen que els espermatozous duren cinc dies a l’úter, i que això implica que poden resistir un cop passada la menstruació, hi ha cares una mica espantades. “És una pràctica de risc. Quines altres coneixeu?”, reclamen. “Que es trenqui el condó”, diu un. “Que la marxa enrere no funcioni”, diuen altres. “La marxa enrere no funciona mai. El líquid preseminal surt quan estàs excitat, i això no ho controles. L’ejaculació sí, però l’excitació, no. Aquest líquid lubrica i neteja el conducte urinari, i arrossega tot el que queda. Per tant, si tens semen de la palla que t’has fet abans de tenir sexe, s’ho emporta”, expliquen. Davant d’aquesta informació, molts nois es queden en silenci, obren els ulls i es queden en tensió.

“Una amiga em va dir que, si menges maduixes, el semen és dolç”

De manera no-intencionada, en Soulaimane deixa anar un comentari que trenca el gel. “Una amiga em va dir que, si menges maduixes, el semen és dolç”, diu, amb seguretat. Tothom esclata a riure. “Què passa? Ho dic seriosament!”, exclama, estranyat. “Hm... què et sembla si menges maduixes, et fas una palla, poses el semen en un got i te'l beus, a veure si és dolç?”, pregunta, irònica, la Krizia. En Soulaimane riu, avergonyit.

La feina d'ells és preguntar i aprendre. La d'elles, escoltar i ensenyar. Però, al final del taller, s'intercanvien els papers. Elles mostren un vídeo que parla sobre la masculinitat tòxica (aquella que no deixa plorar els homes, que no els deixa expressar sentiments, que els obliga a ser forts tot el dia). Quan acaba, alguns diuen que és un vídeo divertit, estrany i diferent. “Parla dels gais”, assevera un. “Plorar és de gais?”, pregunten. “No!”, contesten tots, a l'uníson.

“Al Marroc, les noies estan molt controlades, per això no poden migrar ni venir aquí. Tampoc no poden tenir parella ocasional, ho fan d’amagat”

Davant d’aquesta resposta, la Mireia i la Krizia relaten que el masclisme, tot i que també afecta els homes, principalment discrimina les dones. “Quines diferències hi ha entre dones i homes? Hi ha igualtat?”. “Al Marroc, les noies estan molt controlades, per això no poden migrar ni venir aquí. Tampoc no poden tenir parella ocasional, ho fan d’amagat”. “A Ghana, els homosexuals s’han d’amagar”. “Aquí no hi ha tantes diferències. Aquí es poden vestir com vulguin i sortir amb qui vulguin”, comenten. “Però tenen por, les dones, aquí?”. Es queden pensatius i contesten que sí”. “I els homes?”, repregunten. “Els homosexuals tenen por de la repressió. Un gai té molts drets aquí, poden sortir com vulguin. Al Marroc els maten”, sentencien.

Quan el taller acaba, alguns revisen els objectes que han analitzat, altres pregunten dubtes a la Mireia, i els primers marxen ràpidament a fer un piti al carrer. Durant aquesta hora i mitja han desmuntat mites, han compartit coneixement i s’han topat amb les seves pors i inseguretats. Perquè la sexualitat és molt més que sexe: la sexualitat forma part de la nostra identitat, i per tant, és important entendre-la per entendre’ns a nosaltres mateixos.