La lluna és fascinant, enigmàtica, poderosa. Transforma els mars, els oceans, les muntanyes, els animals, i també... el vi. A Gandesa, la capital de la Terra Alta, en un paratge privilegiat, amb la serra de Pàndols i la de Cavalls com a teló de fons, s’hi troba l’origen d’uns vins especials i espacials: centenaris i lunars. Dins les ampolles es conta la història de sis generacions d’agricultors dedicats a cuidar i fer créixer les vinyes terraltenques segons el cicle lunar. Fins al 2017 la família Isern s’havia dedicat, exclusivament, a l’agricultura: vinya, olivers, ametllers i fruiters. Però a la tardor d’aquell any, els nets, que amb respecte, passió i creativitat seguien els passos d’un projecte familiar, van decidir fer un pas endavant i embarcar-se així en l’aventura de l’elaboració de vins. I miren de la terra a la lluna. I la baixen i la posen al vas.

El vi de la lluna és una filosofia de vida. La vocació pel camp i l’amor cap al territori són els dos eixos centrals de tant esforç transformat en líquid

El vi de la lluna és una filosofia de vida. La vocació pel camp i l’amor cap al territori són els dos eixos centrals de tant esforç transformat en líquid. La família Isern mira més enllà perquè toca de peus a terra. Amb la suor dels anys han après, i aquest és el llegat generacional, que només es pot treure profit de la terra si la respectem i la protegim. Per això, quan trepitgen un nou terreny, aprenen a cada pas, i prenen com a guia la rotació de la lluna: tant per al moment de plantar, a l’hora de treballar la terra, per a la verema, també per a l’elaboració, al moment d’embotellar els vins... Fins i tot quan organitzen un maridatge al celler es compta amb el satèl·lit blanc. Clar, parlar dels cicles lunars, o del sol, per a alguns, ha sigut, fins ara, rutines de l’agricultura i històries dels iaios. Però els Isern han sigut fidels seguidors de la natura. Han sabut treure profit del sol, de l’ombra, i també de la lluna. Ella podríem dir que és el satèl·lit “més” condicionant del Sistema Solar. Ella acompanya el cultiu, sobretot, i en algunes poblacions, també li reten culte a l’hora de decidir petites rutines, com podria ser el tall dels cabells... I José Antonio Isern porta la lluna a la botella.

Després d’anys dialogant amb la lluna, creu que “si escoltem i anem al ritme de la natura, obtenim els resultats adients, més bons”

Ell és la sisena generació Isern dedicada a l’agricultura a la Terra Alta. Ell és qui ha estudiat i analitzat la feina, el llegat dels seus avantpassats i, sobretot, la seva manera de fer i desfer segons els processos que dicta la lluna al camp. Després d’anys dialogant amb la lluna, creu que “si escoltem i anem al ritme de la natura, obtenim els resultats adients, més bons”. Des de ben petit, el José Antonio ha parat l’orella a les explicacions dels seus avis per no perdre-se’n cap detall. I ho repeteix a LA MIRA com si fos una recepta màgica, que passa de generació en generació, però que és plenament real, diària... Els agricultors coneixen la influència que té la lluna sobre els cultius, de manera que, tradicionalment, l’han utilitzat en el seu benefici per treure un major rendiment a la seva producció. Tenen en compte en quina fase lunar s’han de dur a terme les tasques agrícoles de sembra, trasplantament, poda o collita. Sempre en funció del producte que sigui. Els raigs lunars penetren a través de la terra; d’aquí la seva influència en la germinació i el creixement de les plantes, fent-ne augmentar o descendir la quantitat de saba. I què ens explica la lluna?

Els pares del vi de la lluna ja seguien els cicles lunars per llaurar o esporgar la vinya amb tisores

“Els divendres són ideals per matar els cards”, solia dir l’avi Isern, segons ens conta el net. Els cards són les plantes que xuclen el cep o vinya. Amb dites com aquesta va començar la feina al camp i el contacte amb la viticultura aquest jove agricultor. Més tard s’interessaria per desxifrar quin sentit amagaven les paraules dels seus avantpassats sobre la manera de treballar i cuidar la terra. Anava caminant i caminant fins que un dia del 2017 va decidir fer un pas definitiu: treure a la llum un vi amb l’herència del saber i del fer dels seus avantpassats seguint el cicle lunar. “Amb aquesta lluna, és bo llaurar el camp”, li deia l’avi. Els pares del vi de la lluna ja seguien els cicles lunars per llaurar; esporgar la vinya amb tisores, una pràctica que consisteix a reduir la part vegetal amb la finalitat de limitar-ne el creixement natural i de millorar el rendiment i la qualitat del raïm; escavallar, o treure els rebrots que surten a la redolta d’un cep per tal que aquests no dificultin l’evolució de la vinya, i finalment, veremar: la recol·lecció o la collita del raïm. Tot com si des de dalt ens guiés mil·limètricament un satèl·lit GPS.

S’ha consolidat com l’agricultor revolució estel·lar, amb les lliçons que han anat deixant les sis generacions que han treballat, estació rere estació, per trobar un vi amb la natura plena, creixent, minvant

Les feines del camp es fan per inèrcia, fa veure Isern. “Els divendres sé que aniré a llaurar i faré bona feina perquè la lluna la tindré de cara. Igual que la poda, que serà els dies de llunes velles...”, ens desvela l’agricultor de la lluna. Per aconseguir un bon vi, no necessita cap llibre que el guiï o li expliqui com i quan, perquè el fet d’alçar el cap cada matí i escoltar el missatge que dona la natura és l’essència de la seva vida, de la seva feina. El sisè Isern aprèn sobre l’efecte de la lluna en el cultiu i en la producció del vi. S’ha consolidat com l’agricultor revolució estel·lar, amb les lliçons que han anat deixant les sis generacions que han treballat, estació rere estació, per trobar un vi amb la natura plena, creixent, minvant. Tot el procés de translació, com una bíblia, com un manual, com un llibre d’instruccions que dia a dia es va escrivint: des de podar fins a collir. La protagonista al celler ha estat i és ella: la que és damunt nostre i ens guia en somnis i realitats. El projecte del jove viticultor de la lluna agrupa la passió pel vi, la saviesa de la gent del camp, l’amor per la Terra Alta. Però no només això, també el respecte que ha tingut la família Isern envers la terra.

El José Antonio estima les vinyes, però també les plantes que viuen a les seves terres. Una copa de vi pot oferir tota la brillantor de la lluna i mil·ligrams d’elements salvatges que trobem al camp. El fonoll n’és un exemple: és la planta aromàtica que sovint abraça les vinyes, i que trobem transformada en una subtil essència en cada gota del vi que bevem, ja que conviu des del primer minut de vida amb el cep. “Quan tasto el vi dic: «Fa olor de fonoll!».” El fet de treballar al camp dona un coneixement extraordinari de les plantes; clar, si pares la vista i el nas, i segons el jove viticultor, s’hi pot tenir una bona relació a l’hora de sentir-les a la copa. Les flors blanques com la camamilla, el timó o el romer són part de la vida i també de la viticultura d’Isern: “Vas pel camp, sents aquestes olors, aquestes aromes, se’t queden al cervell... i després tastes una copa de vi i dius: «Ostres, és un vi molt mediterrani!» o «Hi trobo mores salvatges o cireres madures»”. Aquesta és la gràcia de ser pagès i de fer vi: “Em considero privilegiat d’apreciar-ho i descobrir-ho”, afegeix ensumant les paraules de la propera collita.

Quan el sol comença a perdre força, al mes de setembre, després d’uns mesos de contacte amb els pàmpols de les vinyes i la terra que les cria, és temps de verema. Escoltem el José Antonio... És com treure la primera cinta del regal més esperat. Tot vinicultor i viticultor espera aquesta època de l’any per veure com s’encamina el que serà el resultat final, el vi, després d’haver participat en una cura especial cap al raïm, estació rere estació. El temps de col·lecta depèn del grau de maduració del raïm i de la varietat, i és molt important per obtenir una relació percentual entre els sucres i els àcids en el gra de raïm amb un valor òptim per al tipus de vi que es vol produir. En el cas del raïm destinat a la producció vinícola, és necessari considerar altres paràmetres per decidir quan és temps de verema. Quins? Sobretot els de damunt nostre.

Isern ens conta que, per als pagesos, els dies passen sense mirar el calendari perquè el tenen al cel. El fet que sigui gener o febrer no és important per a l’ofici, però sí que és vital podar a l’hivern en lluna vella per tenir els sarments (branca de la vinya) més petits. I a la primavera, arribarà el moment de llaurar. “Cada estació la noto molt. No m’has de dir: «Vindrà el fred!», perquè jo ja ho sé. Els pagesos ho sabem, això. És com dir: «Fa sol de trons»”, ens recita. I és així com s’aplicarà la teoria de les llunes, del sol, de les pluges i del vent. Observant. Sentint. Estimant. I bevent vi gaudint de la llum de la lluna. I com hi arribem, fins a tenir un satèl·lit a la copa?

“Quan anem amb el cotxe i plou, activem els eixugaparabrises automàticament. Doncs, al camp, quan plou també s’hi han d’aplicar altres tècniques i formes d’actuació”

Compte! Les condicions climàtiques poden alterar una maduració del raïm. El tipus de raïm, el tipus de vi que es vulgui elaborar, està determinat per la major o menor presència d’alguns components, com els sucres: més quantitat de sucre augmentarà el grau alcohòlic del vi produït; presentar una justa quantitat de sucre és indispensable per iniciar la fermentació alcohòlica. Els àcids o les substàncies àcides són necessaris tant per evitar la proliferació de bacteris causants de malalties com per a la conservació successiva del vi. I els components aromàtics: varien durant la maduració del raïm, contribueixen a determinar les característiques orgàniques del vi. Però any rere any s’aplica el mateix procediment per treballar la vinya. Només hi ha aquestes petites variacions que apareixen segons el clima. “Quan anem amb el cotxe i plou, activem els eixugaparabrises automàticament. Doncs, al camp, quan plou també s’hi han d’aplicar altres tècniques i formes d’actuació”, explica Isern. Mireu el cel. Ens diu: “Quan plou molt, s’ha de tenir cura en la llaurada, perquè no emmalalteixi la vinya”. I ara mira la terra: és una altra de les herències de l’avi.

El vi de la lluna, gràcies a l’observació, el seguiment i l’escolta cap a aquest satèl·lit i la terra, reconcilia els sentits humans. És baixar la lluna al vas. I beure-se-la

L’actitud d’Isern és com un mirall posat davant de tots. La vida, massa automàticament, ens obliga a donar l’esquena a la natura. Per això un tipus de vi com aquest és gairebé una revolució. El vi de la lluna, gràcies a l’observació, el seguiment i l’escolta cap a aquest satèl·lit i la terra, reconcilia els sentits humans. És baixar la lluna al vas. I beure-se-la. Es beuen les fases de la lluna que juguen a estimular o retardar la germinació. Ella ho canvia tot. Que la vinya tingui més o menys vigor (oxigenació del raïm i, per tant, més volum), així es treballarà el camp d’una manera o d’una altra. I el vi no deixa de ser la descodificació d’un codi secret del satèl·lit que tant ens fa ballar el cap a la vida. Ho proclama Isern: “La natura forma part de mi i jo de la natura. Quan estic amb la natura em sento lliure, se m’obre la ment i sempre estic content. Jo diria que tot és diferent, si tu ets en la natura, tot és diferent”. L’arribada a la lluna: aquell petit pas per a l’home, aquell gran pas per a la humanitat.

La sisena generació Isern té un tros de lluna a Gandesa: set hectàrees de vinya dividides en quatre finques, on treballen varietats autòctones de la Terra Alta: la garnatxa blanca, la garnatxa negra, el macabeu i la carinyena. El 70% de les vinyes són velles, d’entre quaranta i seixanta anys, i destaquen les que arriben als cent anys d’antiguitat, les quals donen poca productivitat i, com a conseqüència, una excel·lent qualitat. Aquesta vellesa, combinada amb la joventut de l’altre 30% de les vinyes, els dona un resultat de vins molt equilibrats i singulars. Essència de Lluna té el segell DO (denominació d’origen) Terra Alta. I miren a dalt, però també a baix, toquen de peus a terra: les ampolles per a l’embotellament són ecològiques i els taps són de suro 100% natural, sostenibles i reciclables. “Un suro natural és l’èxit d’un bon vi”, explica Isern, perquè amb un suro natural se n’aconsegueix la conservació ideal. Aquell que ens guarda la lluna a l’ampolla. Com si fos una lluna de mel per ser servida quan desitgem.