Diu que treballa com un manyà, un fuster. És artesà: mà i eina. Però en Xavi Badia és constructor plàstic i això vol dir moltes coses. Tot. De dins i fora. Al seu taller, a La Gàrgola, a Santa Coloma de Queralt, fa mons: imatgeria festiva (capgrossos, dracs, bestiari...), però també éssers que volen ser vius (titelles, mascotes...). Edifica ciutats, planetes, carrers amb escenografies. Maquilla, caracteritza, murals, grafits i... pinta cossos. I, clar, a LA MIRA hi anem perquè en Xavi ens pinti la pell. 

La pintura corporal (bodypainting) és això: pintar el cos. Els colors s’enfilen per una superfície viva. El color de la personalitat puja a la pell. L’ànima es fa colors. És un alliberament. Una explosió calidoscòpica de l’interior. Com si fos una exposició personal. A més, en Xavi també ha fet exposicions de fotografies de cossos pintats per ell. Perquè després se’n fan fotos. Una doble obra. Hi ha persones que es volen pintar el cos, i el constructor Xavi, d’una manera o una altra, en treu l’interior a l’exterior. Una experiència, una diversió, un joc, un regal, una teràpia, un ser art efímer i ressuscitat eternament en fotografia, un... La resposta es veu a la pell. I la pell parla amb colors.