Obrim la capsa. En Gustau Muñoz de Bustillo Gallego tenia setze anys quan un agent de paisà de la policia espanyola el va matar d’un tret per l’esquena amb la seva arma del calibre 38. Era l’11 de setembre de 1978. En Gustau, que militava a les joventuts del Partit Comunista d’Espanya (internacional), participava en els actes de la Diada Nacional de Catalunya.

En Gustau va néixer a Sevilla i era un jove independentista i revolucionari que va ser assassinat impunement un vespre de manifestació per un policia al servei del falangista Rodolfo Martín Villa, que en aquells moments era ministre de l’Interior. Quatre dècades després, la família té l’esperança que la justícia argentina —perquè l’espanyola ni hi és, ni se l’espera— posi fi finalment a la impunitat d’aquell cas que mai es va investigar. Es necessita ajuda. Per fer justícia, per recordar, per no oblidar i per explicar. Ajuda, per exemple, que demana una productora per fer un documental que expliqui l’assassinat d’aquell adolescent de setze anys a mans de la policia. 

A LA MIRA obrim la capsa de la memòria d’en Gustau. Una capsa enterrada sota quatre dècades de cinisme d’una transició carregada de crims i de silencis. Un tardofranquisme amb una ombra tan allargada que traspassa els segles i arriba al segle XXI en forma d’impunitat. És per això que la Rosa, la seva mare, i l’Ariadna, la neboda que mai va conèixer, ens obren la capsa dels records d’en Gustau. Són petits tresors, papers i objectes, alguns dels quals ennegrits pel fum d’un malaurat incendi que va calcinar bona part del pis de la família.

Obrim la capsa i hi ha un calendari de Socors Català, el text per a un full volander, fotografies, una petita harmònica que sempre duia a sobre, joguines del nen que de cop es va fer gran, un floc de cabells d’aquell jove carregat de vida... Són testimonis d’un temps que es va aturar l’11 de setembre de 1978 al carrer Ferran de Barcelona. Són les llàgrimes ofegades d’una mare a qui van matar el fill d’un tret per l’esquena.

Va per tu, Gustau.