L’Avi Macià

Reguem, hospitalencs,
que l’Avi Macià ho mana.
Dels vells que homenatgem
sa pobresa ho demana.

Reguem i treballem
pensant en la vellesa,
que treballant traurem
per sempre la pobresa.

Carles Enrich (recitat el dia 7 de maig de 1931
a la Festa d’Homenatge a la Vellesa d’Hospitalet)
‘Llibertat’, 20 de maig de 1931

 

3 d’abril de 1932, Vilanova i la Geltrú. Una sèrie d’automòbils encapçala una comitiva que parteix de l’ajuntament de la vila fins al Teatre Bosc. A bord dels autos, els vellets i velletes que seran honorats avui, amb motiu de l’Homenatge a la Vellesa. Una processó compacta avança. Senyeres vilanovines arreu. Els balcons estan endomassats. Representacions locals i foranes segueixen la comitiva. Un grup de damisel·les de l’Orfeó Cossetània acompanyen de bracet les seves homòlogues de l’Orfeó de la Casa de Família per a Cegues. “També el Sol, volgué associar-se a la festa, lluint més encès que mai”, narra Francesc Canals per a la revista il·lustrada d’art i literatura vilanovina Prisma. La multitud congregada és tal que “fou molta la gent que tingué, a contracor, de quedar-se passejant per la Rambla”.

A l’interior del teatre, dalt de l’escenari, joventut i vellesa s’abracen: “Els solcs que els anys posaren en la faç dels vellets, que aquell dia tenien tots una espurna d’emoció als llavis i unes llàgrimes de joia als ulls, feien un contrast profund, no exempt d’una certa bellesa [...], amb els rostres fins, delicadament alats de les dametes que acceptaven l’ésser padrines de la festa”. Les padrines llueixen mantellines blanques. La seva blancor destaca i contrasta amb la negror dels vellets i velletes.

Presideixen l’acte l’alcalde, Josep Sanmartí; el conseller de Cultura de la Generalitat, Ventura Gassol, en representació del president de la Generalitat; Francesc Moragas, director de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvi, iniciador dels homenatges, i el diputat a Corts Joan Ventosa i Roig. S’entreguen pensions d’una pesseta diària a una dotzena de vellets i vint llibretes d’estalvi a d’altres amb imposició de cent pessetes.

“Era colpidor en extrem el bell espectacle de les ceguetes corrent pel sorral i parar-se de sobte per a escoltar atentament el soroll intermitent de les onades en besar la sorra”

Els coristes de La Unió Vilanovesa i l’Orfeó Cossetània canten “Els Xiquets de Valls”, de Clavé, formant un conjunt de noranta veus. Xardorosos aplaudiments acullen la interpretació de l’Orfeó de la Casa de Família per a Cegues, “en escoltar les delicades cançonetes que executaren amb una justesa i precisió admirables”, sota la batuta del mestre Ildefons Barberà. En acabar la festa d’homenatge, les cantaires, mancades del sentit de la vista, expressen un anhel: que les portin vora la mar. “Era colpidor en extrem el bell espectacle de les ceguetes corrent pel sorral i parar-se de sobte per a escoltar atentament el soroll intermitent de les onades en besar la sorra”, explica el cronista.

A l’hora de dinar, es fa un àpat al saló d’actes del Foment del Treball, en honor dels homenatjats. Després, a la tarda, l’Orfeó de la Casa de Família per a Cegues ofereix un concert a les asilades de la Casa d’Empar de la vila.

Homenatges a la Vellesa Mutualista

Aquell any, el 30 d’octubre de 1932, se celebra a Barcelona la quarta Diada Mutualista i el tercer tribut d’Homenatge a la Vellesa Mutualista. Ho organitza la Federació de Societats de Socorsos Mutus de Catalunya, i s’inicia amb una funció teatral al Teatre Novetats, a les deu del matí, representant amb gran èxit L’hostal de la Glòria, de Josep Maria de Sagarra. Entre el segon acte i el tercer, el president de la Generalitat, Francesc Macià, fa la seva aparició al teatre acompanyat del seu secretari polític, Joan Alavedra, i el cap de Cerimonial, Antoni Rubí. L’orquestrina comença a interpretar “Els segadors” i el públic es posa dempeus. Grans aplaudiments. Macià s’instal·la en una llotja.

“Tots ells estrenyien la mà del President amb pregona emoció. Alguns pronunciaven paraules d’afecte i admiració per a l’Avi, el qual corresponia amb una amabilitat exquisida a aquelles mostres d’estima, amb encertades paraules. N’hi havia que l’abraçaven, altres, àdhuc, li besaven la mà”

Finida l’actuació, l’escenari pren forma de presidència. S’hi disposen diverses cadires on seuen els vellets i velletes. A la seva dreta, s’hi asseuen Macià; el representant del governador civil; els tinents d’alcalde Ventós i Duran i Guàrdia; el regidor Oller, en representació de l’alcalde i de l’Ajuntament; el president de la Caixa de Pensions, Francesc Moragas, i el president de la Federació de Societats de Socorsos Mutus. Tot d’una, Macià comença a repartir llibretes a 25 vellets d’entre 75 i 96 anys, amb una pensió d’una pesseta diària. “Tots ells estrenyien la mà del President amb pregona emoció. Alguns pronunciaven paraules d’afecte i admiració per a l’Avi, el qual corresponia amb una amabilitat exquisida a aquelles mostres d’estima, amb encertades paraules. N’hi havia que l’abraçaven, altres, àdhuc, li besaven la mà”, descriu La Humanitat.

Macià es mostra admirat per la tasca “noble i enlairada” dels mutualistes de Catalunya: “Vosaltres feu que els pitjors contratemps de la vida, que les malalties, les invalideses, la misèria, l’anorreament de les forces físiques puguin ésser minvades, i en molts casos anul·lades del tot. Gràcies a vosaltres, aquells moments de dolor que més flagel·len les llars humils són contrarestats per un ajut moral i material”. “Heu fet un principi cívic, un deure moral de la vostra tasca perquè practiqueu com un deure, no com una caritat, el que el vell sigui atès, el que l’esdevenidor de l’infant sigui assegurat...”, els diu. Una immensa ovació de l’auditori interromp les paraules del president.

“I ara que sou a la posta de la vida no fora just ni humà que la societat, pel progrés de la qual heu maldat, us girés l’espatlla”

“A vosaltres, vellets, us he de dir que accepteu aquest ajut que us lliurem, no com una almoina sinó com l’acompliment d’un deute que té la societat amb vosaltres, que durant llargs anys heu hagut de lluitar treballant pel sosteniment dels vostres i de vosaltres, i ara que sou a la posta de la vida no fora just ni humà que la societat, pel progrés de la qual heu maldat, us girés l’espatlla”, continua dient.

“El Govern de la Generalitat té dins la seva ànima el propòsit ferm de no desemparar els vells i desvalguts de Catalunya”

Macià promet una sèrie de reformes socials que donin als treballadors les màximes garanties contra l’atur forçós, contra la vellesa i la invalidesa: “El Govern de la Generalitat té dins la seva ànima el propòsit ferm de no desemparar els vells i desvalguts de Catalunya. Com a principi essencial del seu programa es proposa atendre-us amb la mateixa energia que es farà per a l’ensenyament primari i per a la higienització general”.

El president alaba l’obra mutualista dels catalans: “Car tingueu la seguretat que, quan s’hagi verificat el traspàs de serveis i de funcions, un cop implantat l’Estatut, una de les primeres atencions de la Generalitat serà l’acompliment total de l’obra per vosaltres iniciada”. Macià abandona el teatre entremig d’aplaudiments i víctors. Ja al carrer, l’ovació i els visques continuen quan el president puja a l’auto en companyia d’Alavedra i Rubí.

El 1933, un 17 d’abril, Torelló acull la celebració oficial del dinovè Homenatge a la Vellesa. La població rep els visitants “amb grans picaments de mans”. Com documenta L’Opinió, la comitiva s’adreça a la plaça de la República, on els esperen ballets amb gegants i capgrossos, un concert de la Unió Jovenil i actuacions de l’Orfeó Cirvianum i l’Orfeó de Cegues de Santa Llúcia. Seguidament, els visitants posen rumb a la sucursal de la Caixa de Pensions, on s’ha inaugurat una biblioteca pública al local de la mateixa sucursal. Hi arriba el conseller de Cultura, Ventura Gassol. En acabar el dinar a la Finca Feiner, a la plaça de Catalunya, a la tarda i en presència d’un gran públic, es procedeix a l’homenatge, amb el repartiment de pensions vitalícies de 365 pessetes anuals.

“En el manifest que jo vaig adreçar al poble català amb motiu de la inauguració del primer Parlament de la Catalunya autònoma, deia que cal legislar per a tots els catalans, però que cal fer-ho més per als que tenen menys”

Aquell any, el 26 de novembre, amb motiu de la cinquena Diada Mutualista i el quart tribut a la vellesa, de nou al Novetats, es reparteixen llibretes als vells pensionats en un acte presidit per Macià, rebut amb una càlida ovació. Macià assegura que “el Parlament i el Govern de Catalunya s’han preocupat des del primer moment del problema de l’assistència social. En el manifest que jo vaig adreçar al poble català amb motiu de la inauguració del primer Parlament de la Catalunya autònoma, deia que cal legislar per a tots els catalans, però que cal fer-ho més per als que tenen menys. L’Estatut Interior de Catalunya és la Constitució Catalana, prescriu l’encoratjament del mutualisme, i a hores d’ara han estat redactats projectes en aquest sentit”.

Macià proclama que la Generalitat “treballa amb fe per una Catalunya socialment justa” i que “emprendrà la realització, tan ràpida com sigui possible, d’un vast pla que asseguri que sota el cel lliure de Catalunya no hi haurà cap necessitat sense auxili ni cap dolor sense consol”.

L’abril de 1934, els dos actes principals del vintè homenatge se celebren a Tàrrega, amb presència del conseller de Cultura, Ventura Gassol, i a Igualada, on és nascuda la primera sucursal a Catalunya de la Caixa de Pensions l’any 1909, “amorós bressol de totes les nostres Sucursals”, com escriu Moragas a L’Igualadí. És l’última Diada dels Vells que presideix. El 1935, la festa de l’Obra dels Homenatges celebrada a Badalona honora la memòria del recentment traspassat Francesc Moragas.

“Deixeu que com a ell us digui «avis», com el títol més tendre que sabérem trobar-li a ell que fou el primer entre els ciutadans de Catalunya, amic també dels infants i dels vells”

El 1936, Pineda acull amb joia l’Obra dels Homenatges. El conseller Ventura Gassol, que hi assisteix per delegació del president de la Generalitat, Lluís Companys, fa un prec als vellets: “Deixeu que us anomeni amb aquell nom sagrat que donàvem al que fou el President de Catalunya que tot i tenir el cap blanc, com vosaltres, fou l’exemple més alt de joventut. Deixeu que com a ell us digui «avis», com el títol més tendre que sabérem trobar-li a ell que fou el primer entre els ciutadans de Catalunya, amic també dels infants i dels vells”.

“I si de la riquesa material passéssim ara a la de l’esperit i recordéssim que el que salvà Catalunya fou la seva llengua, us diria que els guardadors més fidels i més purs d’ella heu estat vosaltres”

Gassol rep una forta ovació. Prossegueix. “Gràcies a vosaltres, els catalans tenim el que tenim. [...] Ja sigui darrere el timó, ja darrere el matí de l’arada, ja en la roda brunzent, ja al peu del teler, sou vosaltres que heu creat la riquesa de la nostra Catalunya. [...] I si de la riquesa material passéssim ara a la de l’esperit i recordéssim que el que salvà Catalunya fou la seva llengua, us diria que els guardadors més fidels i més purs d’ella heu estat vosaltres que la parleu amb aquesta puresa, aquesta tebior i aquest perfum de la cosa que acaba de néixer.” Els temps estan a punt de canviar. I vindrà la guerra. Però ells, guardadors de la nostra memòria, continuaran la tasca.