El cel s’omple de rapinyaires que llisquen, entren i surten. Fan girs tancats i després queden suspesos en l’aire durant uns instants, per baixar, com fletxes letals, en picat travessant els núvols. Si les torres de control dels aeroports s’asseguren que els avions no xoquin entre ells, regulant el trànsit aeri, els encarregats d’evitar les col·lisions entre les màquines alades i els ocells són els falcons. Els aeroports són infraestructures que ocupen grans extensions de terreny, de manera que es converteixen en el refugi de multitud d’aus, que viuen entre la vegetació baixa i que s’alimenten als voltants dels camps d’aviació. 

Aquests policies amb plomes mantenen a ratlla gavines i ratolins, estornells i rates, perquè no entorpeixin el pas ni posin en perill les aeronaus. La Lola és una de les policies plomades que treballa cada setmana a l’aeroport de Sabadell, tant fent torn de dia com de nit. L’empresa SOMA s’encarrega de controlar la fauna d’aquest aeroport i entrena rapinyaires perquè espantin els altres ocells i evitin possibles accidents. L’uniforme de color marró fosc descobreix la policia de l’aire, que, entrenada per un equip de falconers amb més de 25 anys d’experiència, solca el cel per expulsar-ne les aus problemàtiques.

Aquests vigilants, que també s’enduen el primer premi a les curses de velocitat aèries, són indispensables per garantir la seguretat de qualsevol aeroport. La simple presència d’aquests ocells ja intimida la resta dels companys amb qui comparteixen el blau esquitxat de blanc, com remenat per un pintor que experimenta amb pinzellades grises i desiguals, i que omple l’enorme llenç flotant de les petjades dels avions.