L’arca cinquantenària de Dagoll Dagom
Un polígon inusual a la vora del riu Anoia al seu pas per Gelida, custodiat per plataners catedralicis, amaga un secret que pocs coneixen. En José Luis ha dedicat gran part de la seva vida a la companyia teatral Dagoll Dagom i s’encarrega, entre altres coses, de gestionar el magatzem que el col·lectiu fa servir al complex de La Gelidense des de fa vint anys. Una nau que és en si mateixa un recorregut pels cinquanta anys d’història d’un equip que ha decidit plegar veles. En José Luis s’hi mou com un peix a l’aigua i s’hi passeja amb l’expertesa de qui troba en cada peça de roba, en cada bagul i en cada figura d’attrezzo una reafirmació de la seva pròpia identitat. “Quan vaig començar només necessitaven algú que els obrís i tanqués la porta, i fins avui en dia, tota una vida.”
El recorregut pel magatzem no deixa indiferent ningú, sigui o no amant del teatre. Des de l’esquelet i els engranatges del vaixell de Mar i cel, obra que tancarà el cicle del grup, fins a les espases de Scaramouche, passant per una àmplia col·lecció de vestits amb peces d’obres mítiques com Boscos endins o Antaviana. Un reguitzell d’articles curiosos, cartells, perruques, sabates... A més de sales amarades de baguls amb material tècnic de tota mena, sempre indispensable perquè l’espectacle no s’aturi, també entre bastidors. Impressiona la magnitud de tot plegat, una metàfora molt eloqüent de la dilatada i consistent trajectòria d’una agrupació que el 1974 va estrenar el seu primer treball, Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos, inspirada en els poemes de l’escriptor Rafael Alberti.
La nit de Sant Joan, Els pirates, Flor de nit i sèries de televisió d’èxit a casa nostra, com La memòria dels Cargols o Oh, Europa!, formen part de l’imaginari col·lectiu d’una societat que durant dècades ha crescut, madurat i evolucionat al costat d’una companyia que s’ha fet gran i que ha estat escola professional i de vida per a tants i tants actors i actrius catalans. Així, Dagoll Dagom s’acomiada de nosaltres, amb el convenciment que el seu llegat perdurarà en un país que ha ajudat a construir a través de la cultura i que ara, sense ells, ha de seguir caminant.
Hem pogut explicar aquesta història gràcies a la col·laboració dels nostres subscriptors.
Tots fan possible el periodisme de LA MIRA.
Marc Font Anguela
Col·laborador de fotografia de LA MIRA
Comentaris
No hi ha cap comentari
Envia un comentari