“Ratafia: aiguardent, nous i llimona
per a donar gust a la vida.
Ratafia: posa-hi herbes i canyella
i remena amb alegria...”

Els versos que canta La Carrau són el seu particular i singular homenatge a una de les begudes més essencials del territori català. La ratafia barreja cultura i tradició, alegria i comunitat. A tot arreu trobareu persones que, com petits druides a la recerca del licor miraculós que ho cura tot, surten al supermercat de la natura per elaborar ratafia. 

A LA MIRA acompanyem els druides de Sant Esteve de Llémena (Sant Aniol de Finestres), els quals es reuneixen per preparar tots els ingredients que, ben macerats, aconseguiran el beuratge màgic que, ancestralment, era la medicina per a qualsevol mal del cos i de l’ànima. Primer es troben i van al bosc a buscar les herbes. N’hi ha centenars, i cadascú les combina com si fos una recepta misteriosa. Després preparen l’anís. Cal paciència. Cal que que passin els dies, quan tot reposarà a sol i serena. La ratafia futura, oberta als cicles de la vida, però després, quan arriba el dia, arriba l’alegria. La mateixa que reuneix tothom, tots aquests petits druides, sacerdots de la natura, del licor; tots aquests veïns i amics. És l’aventura d’una tradició, i d’un remei, que es transmet de generació en generació. Glop a glop.