Som un gat però no som un gos. Però això no vol dir que estiguem enfadats amb els gossos. Tot el contrari. Som súper amics amb els gossos. Això és, així és, LA MIRA. No som un diari, un periòdic, un web... Som un magazín digital que no pretén canviar res: només vol explicar coses. LA MIRA explica històries de no-actualitat que passen al voltant nostre però que no veiem, que no acostumem a veure a altres mitjans. Som l’actualitat de la no-actualitat.

LA MIRA mira Catalunya. LA MIRA posa Catalunya a un magazín. LA MIRA vol explicar un país. El magazín tracta temes que passen la nostra geografia física i espiritual. LA MIRA vol emmirallar Catalunya amb les seves històries, persones, visions. Continguts a fons, sobre política, societat, cultura, economia... Mirades profundes, penetrants, intenses. Mirades diferents. LA MIRA mira diferent. Mira el país que hi ha sota la taula, el que no es veu, el que passa desapercebut, el país iceberg. LA MIRA vol ocupar un buit, un espai que creiem que, en català i a casa nostra, no existeix, o existeix poc. I és aquest tipus de periodisme el que volem fer.

Un periodisme que aposta pels gèneres clàssics del periodisme que tenen més futur: reportatges, entrevistes, cròniques, perfils, galeries de fotografies... Sense articulisme d’opinió. Nosaltres oferim que el lector pugui mirar d’una altra manera. LA MIRA és per a lectors que volen mirar: amb calma, amb tranquil·litat, amb vida. Un periodisme per llegir. Un periodisme per a la immensa minoria. Per a persones que estan connectades a la realitat però no esclavitzades a l’actualitat. LA MIRA és aquest arxipèlag de persones que hi ha a pobles i ciutats de tot Catalunya.

Sí, d’aquest país que ha tingut en el periodisme la gran manera d’explicar-se. El periodisme ha estat el format dels temps per explicar un país. El periodisme és una explicació. LA MIRA també vol inspirar-se, continuar, en aquesta tradició rica, valuosa, necessària, natural i tanmateix, a vegades desconeguda, oblidada, menyspreada. Un periodisme que ha donat grans històries, mitjans i professionals. Una periodisme que sempre, malgrat els coitus interruptus com la Guerra o la Dictadura, sempre ha ressuscitat. Per això, LA MIRA també vol apostar per les noves generacions de periodistes. Pels més joves. Perquè són el futur i perquè el periodisme del demà passa per aquí. Tot això, i més, som, però LA MIRA té una arma secreta.

LA MIRA és una central nuclear humana. Darrere hi ha un equip que fa un periodisme personal, humil. Un periodisme menestral: de mà i eina. Un equip divers, variat, heterogeni, virolat, diferent. Som així. Som qui som i no volem, ni podem, ser una altra cosa. Ho sentim. Només treballarem per explicar coses. Potser per això, només per això, després d’anys que mai creia fermament que dirigiria res. Després de propostes, després de moltes coses, jo, personalment, vaig dir sí a posar-me al capdavant de LA MIRA. LA MIRA és un jo que fa un nosaltres, un vosaltres. Ja som aquí. Gràcies i benvinguts.