D’historiadora a editora. Després de participar en diferents projectes relacionats amb la història i d’haver publicat alguns llibres, la Judit Pujadó va fer el salt al món editorial. Treballant a la Revista de Girona va conèixer el Xavier Cortadellas i allà va començar un dels girs de la seva vida. El que l’ha portat a encapçalar Edicions Sidillà. A finals del 2010 van fundar l’editorial i des d’aleshores tot han estat hores de dedicació, esforç i sorpreses. Perquè aquest potser va ser el gir definitiu, el que definiria la vida de la Judit. Però anem capítol a capítol, descobrim a poc a poc aquesta història que ens transporta fins al cor de les comarques gironines, a la Bisbal d’Empordà, seu de la seva editorial.

“Treballàvem plegats [amb el Xavier Cortadellas] i ja sabíem què era encarregar articles, pensar temes o dossiers. I ens vam decidir. Tampoc teníem clar on ens posàvem, perquè la perspectiva és totalment diferent. Una cosa és escriure quan t’ho publica un altre. Però vam voler fer un projecte molt nostre, l’editorial és una manera de veure el món”, explica la Judit per detallar els seus inicis. Recorda les primeres sensacions, les que va imprimir amb nervis, neguits i dubtes. Però que ha anat perfilant amb el dia a dia. Tenia clar que l’editorial, i per tant, tots els seus títols, havien de parlar del país: “Qui som, què fem, quina és la nostra cultura popular, la nostra cuina o les nostres llegendes”. Aquest seria el lema fundacional. Aquell que s’ha convertit en emblema, que caracteritza el seu catàleg.

“El que et puc assegurar és que cada llibre és una història”

I que els uneix amb els autors, els lectors i el territori. Perquè teixeixen així cada obra: “Un dels llibres més venuts que hem fet és Els pobles oblidats de Catalunya. Ha generat molt d’interès i ens ha donat grans alegries. Hem voltat per tot el país i hem conegut gent molt diversa”. Ho explica amb un to de veu que combina satisfacció i orgull. Aquella sensació de plaer que una té quan la feina surt com havia imaginat i el resultat compensa qualsevol sacrifici. Perquè l’entusiasme sembla que, en el seu cas, és innat. I ho ratifico quan m’explica com van viure el fet inesperat de descobrir una bona ploma: “Nosaltres vam publicar els dos primers llibres de l’Adrià Pujol. Ara és un autor conegut, però quan nosaltres vam rebre el primer original vam al·lucinar. És un plaer haver-lo ajudat a treure el cap”. De vegades rep propostes bones i decideix publicar-les, però també pensa i idea llibres. La Judit sempre barrina possibles obres: “Hem tingut bones experiències encarregant llibres; si trobes la persona adequada, tot funciona. El que et puc assegurar és que cada llibre és una història”.

“La nostra feina necessita, sovint, estar una mica descansat per tenir el cap obert, perquè se t’acudeixin idees”

La Judit explica que cada llibre és una aventura, una història. Aquesta és una reflexió que comparteix amb altres editors. Cada llibre els fa viure un trajecte farcit d’admiracions i experiències. Perquè darrere de cada llibre hi ha un autor i un text únics. “Penso més que no pas produeixo”, sentencia la Judit per seguir el fil de la conversa. Projectar un llibre, encertar un títol, valorar una coberta, contactar amb un autor, promocionar una obra. Un treball que necessita temps i hores i hores de cavil·lacions. “La nostra feina necessita, sovint, estar una mica descansat per tenir el cap obert, perquè se t’acudeixin idees.” Tenir temps per pensar. Un temps que no sempre hi és, perquè la feina s’acumula. Però que cal trobar perquè els pensaments flueixin, perquè es puguin ordenar les dèries. Temps per pensar que s’acaba convertint en minuts d’edició, de producció i, finalment, de lectura.

“Nosaltres ens ho fem tot. El Xavier, que és filòleg, s’encarrega de la correcció i jo de la maquetació, una feina que he après treballant. Comptem amb bons il·lustradors que ens ajuden. De fet, una de les nostres apostes són les cobertes, creiem que són molt boniques i diferents, però també molt delicades. I exigeixen que el llibreter les tracti amb molta cura”, comenta perquè entenguem tota la feina que hi ha darrere d’un llibre i que, sovint, li pren hores per pensar. Però, finalment, aconsegueix el més desitjat: arribar als lectors.

“Cada editorial té un públic. Hi ha uns lectors que venen a buscar els llibres que nosaltres publiquem, per exemple, de llegendes o de cultura popular. I hi ha llibreters especialitzats que ens ajuden molt.” La Judit té bones paraules per als llibreters, perquè sap que la seva feina és una cursa de fons en què necessita la complicitat de molts protagonistes. Però segueix fent autocrítica: “Encara que no ho sembli, quan ets a comarques tens molta menys presència a Barcelona, que és on hi ha més llibreries i on es ven més. Ens costa arribar al llibreter barceloní, i aquest és un tema que tenim pendent, que hem de corregir”. De fet, només sent conscient d’aquells elements que cal millorar, una pot seguir dibuixant l’horitzó, el futur més immediat.

Perquè en el seu cas, l’editorial no és un projecte professional, sinó vital. “Quan vaig fundar l’editorial vaig decidir fer un gir a la meva vida, però ja no puc fer més canvis, ja no em puc tornar a reinventar. I això explica per què l’editorial respon molt a la manera com veiem la societat les persones que la formem. Fins i tot és difícil pensar que pugui tenir continuïtat després, perquè els qui vinguin no tenen per què compartir un projecte que ha crescut d’una determinada manera”.

“Jo havia estat a l’altre costat de la trinxera i sé el que se sent quan un editor et refusa un llibre. Cal fer-ho amb cura. Però també crec que si un llibre és bo acaba trobant el seu editor”

I intenten fer-ho cuidant els detalls i les formes, estimant cada paraula, apreciant cada obra. I sovint compartint cada avenç amb els autors: “Molts es converteixen en amics. Com que l’editorial és petita, això acaba fent que la relació sigui molt familiar”. Un bon tracte que intenta mantenir sempre, fins i tot quan el que ha de fer és rebutjar una proposta. “Sempre em sap greu, perquè sé que aquella persona ha passat moltes hores de la seva vida treballant aquell text. I jo havia estat a l’altre costat de la trinxera i sé el que se sent quan un editor et refusa un llibre. Cal fer-ho amb cura. Però també crec que si un llibre és bo acaba trobant el seu editor, aquell que sabrà ajustar una publicació al seu catàleg”, comenta.

“No n’hi ha prou de saber unir subjecte, verb i predicat. Un autor que vulgui fer narrativa ha de tenir alguna veritat per explicar. Per plasmar coses has de tenir un bagatge. No tot es pot aprendre en un curs d’escriptura. És gairebé un procés de vida”

Parla amb calma, però amb seguretat. No dubta quan fa afirmacions categòriques: “Hi ha gent que es pensa que es pot escriure sense haver llegit. Llavors el resultat que reps com a editor és bastant mediocre. No n’hi ha prou de saber unir subjecte, verb i predicat. Un autor que vulgui fer narrativa ha de tenir alguna veritat per explicar. Per plasmar coses has de tenir un bagatge. No tot es pot aprendre en un curs d’escriptura. És gairebé un procés de vida”. Per les seves mans han passat molts projectes i, per tant, pot parlar des de l’experiència, amb coneixement de causa. Alhora, sap que per poder publicar un llibre cal fer molts equilibris, els números han de sortir: “Quan edites un llibre el primer que et preguntes és: «Com el vendré? Com l’explicaré? Què aporta de nou?». Quan tu escrius un llibre, no et fas aquestes preguntes, batalles amb un full i ja tens prou feina aconseguint que la història funcioni. Però quan ho mires des de l’altra banda és ben diferent”.

“Has de poder transmetre al lector tot allò que l’autor ha volgut explicar. I ho has de saber fer perquè, si no, no comprarà el teu llibre i agafarà el del costat. És complicat i no existeix una fórmula màgica”

Perquè per publicar un llibre, primer de tot, l’editor l’ha de veure i se l’ha de creure: “N’has d’estar molt convençut, no només perquè és una inversió, sinó perquè has de poder transmetre al lector tot allò que l’autor ha volgut explicar. I ho has de saber fer perquè, si no, no comprarà el teu llibre i agafarà el del costat. És complicat i no existeix una fórmula màgica”. Sembla que no hi ha cap fórmula, però una és imbatible: que l’autor i l’editor es creguin el llibre i hi aboquin tots els esforços i motivacions. “Per a l’autor potser és un projecte de vida, el seu llibre, però per a nosaltres potser és el projecte de l’any”, afegeix.

Per això, quan pregunto a la Judit quins consells donaria a una editora més jove que estigui tot just descobrint aquest món, té una resposta precisa: “Ha de ser la seva passió, perquè s’ha de treballar molt, s’ha de picar molta pedra. Però si una cosa realment l’apassiona, se’n sortirà. Podrà treballar en un camp il·limitat de temes i propostes”.

Perquè en l’oasi dels llibres, la Judit ha trobat el seu espai i ja no vol fer més canvis: “La vida és com una novel·la, tu pots fer un o dos girs de guió, però no catorze”. Està convençuda que ja ha fet els girs que volia i que ara li toca seguir engrandint l’editorial. Edicions Sidillà representa la seva manera de veure el país, els seus racons, la seva cultura, les seves històries, els seus protagonistes. I vol seguir imprimint pàgines que així ho mostrin. Perquè estima l’edició com les seves contrades i la seva gent. I els llibres que publica així ho delaten. La seva és una feina sovint invisible, però la veritat i l’honestedat sempre suren.