Aquell dia la Dolors s’adona que alguna cosa no va bé. Són els anys setanta i es troba fent pràctiques d’infermeria a l’antic Hospital Universitari Doctor Josep Trueta. És aleshores que veu tornar l’home a qui feia uns mesos havien operat de l’estómac i havien donat l’alta. Torna com si mai l’haguessin curat, amb la mateixa afecció. Preocupat, es queixa que, en sortir, li havien dit que podria fer vida normal, però que no li ha funcionat. “Què ha passat?”, es pregunta la Dolors. “Potser no l’han assessorat bé, o potser aquell home fa una «vida normal» poc saludable, i no n’és conscient?”, cavil·la.

Amb aquesta història al cap, Dolors Juvinyà (Girona, 1954) comença a reflexionar sobre quin és l’acompanyament sanitari que haurien de rebre els pacients un cop surten de l’hospital per continuar estant bé i no repetir els mateixos problemes de salut. És així com, entre pacient i pacient, entre cures i empatia, s’adona de la importància de fer una línia de treball més comunitària, de l’atenció primària i del “tu a tu” fora de l’hospital.

Totes aquestes reflexions són la primera llavor que brota el 2008 amb la creació de la Càtedra de Promoció de la Salut, una unió de la Universitat de Girona i Dipsalut, de la Diputació de Girona. Amb Dolors Juvinyà com a directora, es tracta d’una aposta pionera a Catalunya i a l’Estat espanyol, que s’ha convertit en tot un referent internacional en l’àmbit de promoció de la salut.

Tornem, però, al principi d’aquesta història. Arran d’aquella primera experiència a l’hospital, la Dolors amplia els seus estudis, fins al punt que no només es diploma en Infermeria, sinó que també es llicencia en Psicologia i es doctora en Pedagogia. Però probablement els estudis que més la marquen són el màster en Gestió de Programes de Promoció i Educació per a la Salut. És a partir d’aquí que, en conèixer experts d’arreu del món i altres maneres de fer, amb estructures estables que aquí no es coneixien, decideix portar-ho a casa nostra.

“La promoció de la salut és la manera de facilitar a les persones que sàpiguen què fer i on han d’anar per gaudir de la millor salut possible”

Però què volem dir quan parlem de promoció de la salut? “És la manera de facilitar a les persones que sàpiguen què fer i on han d’anar per gaudir de la millor salut possible”, resumeix Juvinyà. En aquest sentit, també hi tenen un paper molt important les polítiques i els programes de salut, que s’han d’anar redefinint i reorientant amb el temps. A la Carta d’Ottawa del 1986 per a la promoció de la salut ja s’apuntava això: “Intentar veure, allà on ets, què es pot fer per facilitar que les persones visquin millor”, continua la catedràtica. Això engloba tota una sèrie d’àmbits que van des de tenir una alimentació saludable, una sexualitat sana i una salut bucodental, fins a temes de prevenció de consums com el tabac i l’alcohol.

Enlluernada per tot aquest coneixement, Juvinyà, que des del 1994 és directora de l’Escola Universitària d’Infermeria de la Universitat de Girona, proposa, amb el nou Pla Bolonya, la creació d’un màster en Promoció de la Salut, del qual ja s’han fet gairebé una vintena d’edicions. “Va ser molt gratificant, perquè els primers cursos hi havia molta gent de l’àmbit sanitari que volien progressar amb una nova formació i anar cap al doctorat”, recorda. Des del principi, el màster compta amb la presència de professors visitants d’arreu del món i es generen moltes sinergies amb altres centres per completar la formació. Tota una font d’experiència que Juvinyà decideix mantenir i potenciar amb la creació de la Càtedra de Promoció de la Salut, que converteix Girona en una ciutat capdavantera al món en aquest àmbit sanitari.

“Treballem per afavorir l’alfabetització en salut: ajudar que les persones tinguin informació, sàpiguen què fer-ne i on anar a buscar-la”

“Intentem impulsar canvis en estructures en més d’una vintena d’hospitals que ja formen part d’una xarxa de promoció de la salut en el seu dia a dia”, explica Juvinyà. Una tasca que es fa des de la Càtedra i que també actua en una relació d’universitats de l’Estat i iberoamericanes. “Treballem per afavorir el que es coneix com l’alfabetització en salut, que és ajudar que les persones tinguin informació, sàpiguen què fer-ne i on anar a buscar-la”, matisa.

La Dolors inicia la seva etapa com a docent a mitjan anys setanta com a ajudant en la formació pràctica dels estudiants d’Infermeria. No és fins que els estudis passen a ser universitaris que ja comença a ser present en les assignatures de la carrera, com la de salut comunitària o salut pública. “He tingut l’ocasió de passar per totes les fases i veure que la infermeria ja està normalitzada a l’entorn universitari, com qualsevol altra professió”, somriu.

Ella ho viu com un orgull, conscient que, fins no fa tants anys, el títol que es donava a les infermeres era el d’ajudant tècnic sanitari (ATS). “Aleshores es donaven moltes competències tècniques per ajudar les persones a intervenir quan fes falta, però de mica en mica s’ha anat equilibrant la balança, intentant potenciar aspectes clau i imprescindibles, com les relacions amb el pacient i la comunicació”, reflexiona.

La d’infermeria és una professió en què s’ha de tenir clar que “has de saber tractar les persones i estar amb elles amb actitud d’escolta i d’ajuda”, segons Juvinyà

Una de les assignatures que més ha impartit és la d’infermeria comunitària. “Tot un repte”, assegura Juvinyà, perquè s’hi tracta tot el que té a veure amb els centres d’atenció primària de salut. “Es planteja com es treballa, quina atenció es dona, com es gestiona un equip, i tot d’una manera molt propera a la ciutadania”, resumeix. Per a ella, la d’infermeria és una professió en què s’ha de tenir clar que “has de saber tractar les persones i estar amb elles amb actitud d’escolta i d’ajuda”.

“La relació que estableixes amb els estudiants et fa sentir viva i motivada. Sempre has d’estar activa i reflexiva amb tot el que et diuen”

I mentre que amb els pacients la Dolors ha de saber atendre, curar i acompanyar, amb els alumnes ha de mantenir-se activa i actualitzada en tot moment. “La relació que estableixes amb els estudiants et fa sentir viva i motivada. Sempre has d’estar activa i reflexiva amb tot el que et diuen”, opina. Sobretot gaudeix amb els estudiants del màster, perquè ja tenen una experiència prèvia en l’ofici i generen molts espais de debat i reflexió. “Veure el clic que fan quan connecten la seva feina amb la perspectiva de la promoció de la salut és molt bonic i gratificant”, somriu.

Han passat molts anys des d’aquell dia que Juvinyà veu tornar el pacient que no s’ha curat. I, durant tot aquest temps, viu la professió amb gratitud, sempre regalant moltes dosis de generositat, voluntat d’escolta i ganes d’ajudar. Tot això, sense oblidar la formació constant, perquè a la vida, igual que a dins d’un centre sanitari, els canvis sempre hi són presents i ajuden a anar, encara, molt més enllà.