“Aquest any serà el dissabte que ve, dia 18. Els preparatius s’han hagut de fer amb presses perquè quan una idea dorm massa es mor. Dissabte tindrem, doncs, el Dia del Cinema, que no serà simplement nomenar una miss i anar-se’n a dormir, sinó alguna cosa més positiva —és clar, no tan positiva com per a la miss ésser nomenada miss, sobretot si hi van presents, però més positiva per al públic”, vaticina Àngel Ferran des de les pàgines de La Publicitat, el 1932. Aquest és el primer any que l’afició cinematogràfica es festeja. La jornada comença al migdia, amb un concert al passeig de Gràcia, a l’encreuament amb la Gran Via, amb la interpretació de les composicions “Marcha de granaderos”, de la comèdia musical El desfile del amor, primera pel·lícula sonora d’Ernst Lubitsch; l’obertura Egmont de Beethoven; la sardana “Al Priorat”, i l’“Himne de Riego”. Orphea Film enregistra la pel·lícula sonora del concert amb la presència de públic.

Durant aquesta jornada, dos equips formats pels treballadors de les cases de cinematografia Metro i Universal es disputen, al camp de la Unió Esportiva de Sants, la final del campionat de futbol. El partit s’interromp per una agressió a l’àrbitre i altres incidents, quan el marcador indica un gol a zero a favor de la Metro. Per la seva banda, la Mútua Espanyola de Defensa Cinematogràfica inaugura el seu nou local a la rambla de Catalunya, número 86, amb un dinar.

Els fons recaptats a les sales de projecció cinematogràfica es destinen a la creació de la Germandat del Cinema, una mútua constituïda el 18 de juny de 1932

Alhora, diversos films es projecten al cine Tívoli de Barcelona des de les quatre de la tarda: un film sonor d’actualitat, el Noticiari Fox, seguit del film mut Amanecer, protagonitzat per Janet Gaynor i George O’Brien. A continuació, es passen els films sonors El comparsa, de Buster Keaton, i El presidio, amb Juan de Landa, José Crespo i Barry Norton, tots dos de la Metro-Goldwyn-Mayer (MGM). A dos quarts de nou, continuen les projeccions amb el programa d’actualitats Alfombra mágica, de la Fox; la pel·lícula muda alemanya de 1925 Varieté, dirigida per Ewald André Dupont, protagonitzada per Emil Jannings i produïda per l’UFA; Vida nocturna, del duet còmic format per Stan Laurel i Oliver Hardy, el Gras i el Prim, i el film de la Paramount La canción de París, amb Maurice Chevalier. Els fons recaptats a les sales de projecció es destinen a la creació de la Germandat del Cinema, una mútua constituïda el 18 de juny de 1932, en el context de la nova política cinematogràfica que impulsa la Generalitat republicana.

El gerent de l’Associació d’Empresaris Teatrals de Catalunya denuncia la situació de misèria que pateix el cinema i critica els impostos que el Govern li imposa, a qui responsabilitza d’aquesta situació

En paral·lel, el Casino Sant Sebastià reuneix tots els professionals del món del cinema en un banquet amb més de 200 comensals. Jesús Pinilla, gerent de l’Associació d’Empresaris Teatrals de Catalunya, fa un discurs denunciant la situació de misèria que pateix el cinema i criticant els impostos que el Govern li imposa, a qui responsabilitza d’aquesta situació. Tot i això, defensa la República. Després, hi ha un ball de gala que s’allarga fins a la matinada, durant el qual es rifen objectes, mentre la casa Photophone presenta un aparell sonor per a ús domèstic. 

“Només és de doldre que la propaganda de la festa fos impresa en castellà. Fou una distracció lamentable”

Mirador celebra l’èxit de la primera Diada del Cinema, tot i que comenta que “només és de doldre que la propaganda de la festa fos impresa en castellà. Fou una distracció lamentable”. Remarca, però, que “volem creure que alguns dels organitzadors se’n van adonar, ja que al vespre vàrem quedar agradablement sorpresos en veure que tot, en el sopar i en els altres actes, era cent per cent català”. I hi afegeix: “Caldrà, els altres anys, recordar que es tracta d’una festa local i que som a Catalunya. No és pas difícil”.

Per promoure l’assistència del públic al cinema, es fan rebaixes en el preu de les sessions

Els anys següents, la festa es consolida. El 1933, per promoure l’assistència del públic al cinema, es fan rebaixes en el preu de les sessions. El Coliseum projecta El cuerpo del delito i Por la libertad; el Kursaal ofereix Cuatro de infantería, Milicias de paz i Bombas sobre Montecarlo, i el París presenta el film Atlántida en la seva versió muda, la comèdia Mamá protagonitzada per la cubana Catalina Bárcena, i Un loco de verano, amb Eddie Cantor. 

Al matí, hi ha un vermut per als especialistes del gremi al restaurant Pàtria i, a la tarda, es fan sessions de cinema especials per als infants de la Casa de Caritat i de l’asil de Sant Joan de Déu. Més tard, se celebra un sopar al Ritz, seguit d’un ball amb orquestrina que és retransmès per ràdio a tot Espanya. Destaca la participació de la ballarina Nita de Alba, coneguda per les seves interpretacions coreogràfiques de Falla, Albéniz i Granados. A més del sorteig habitual, es fa una desfilada de maniquins que presenten pijames de platja de la firma Rodríguez. La festa culmina amb un ball de globus.

L’any següent, el 1934, té lloc una desfilada musical en autocar amb una banda que interpreta cançons de pel·lícules musicals. Els treballadors del sector participen en una cursa ciclista al parc de la Ciutadella, amb una gran assistència de públic, competint per una copa que atorga el setmanari La Rambla. El guanyador és Benjamí Bautista, un empleat de l’empresa del cinema Arenes, que competeix sota el patrocini de la Fox Film. Al mateix temps, al cinema Kursaal i al cinema Arenes, es fan sessions de cinema per als infants de les escoles municipals, i s’instal·la un equip sonor a la Casa de la Misericòrdia. A la tarda, una selecció del gremi cinematogràfic s’enfronta en un partit de futbol a l’equip de General Motors.

El conseller de Cultura de la Generalitat, Ventura Gassol, expressa la determinació de fer realitat el seu somni daurat: convertir Barcelona en el centre cinematogràfic d’Europa

La gran família del cinema es reuneix més tard al restaurant del parc de la Ciutadella, amb la presència de l’alcalde, Carles Pi i Sunyer, i del conseller de Cultura de la Generalitat, Ventura Gassol. Durant el seu discurs, Gassol és interromput diverses vegades pels aplaudiments i, al final de la seva intervenció, és aclamat amb una ovació. Expressa la determinació, tant seva com de l’alcalde, de fer realitat el seu somni daurat: convertir Barcelona en el centre cinematogràfic d’Europa, tal com relata La Rambla. El gran saló de festes del restaurant es queda petit per acomodar-hi tots els assistents, que ballen tant balls moderns com tradicionals, incloent-hi el clàssic ball de rams, i participen en la subhasta de la toia. A més, s’organitza un sorteig de monedes d’or per a les dames.

El 1935, les pantalles de vint cinemes de Barcelona projecten pel·lícules per als nens de les escoles municipals de la ciutat, amb una assistència total de 24.000 infants. Els distribuïdors Paramount, Artistes Associats i Metro-Goldwyn-Mayer obsequien els infants d’aquestes escoles amb milers de banderetes. A la tarda, es fa una sessió benèfica per als nens malalts de Sant Joan de Déu.

També se celebra un banquet per als treballadors de la indústria cinematogràfica al restaurant de l’estació d’MSA, i un grup de cineastes amateurs arriba en autocars als estudis de Montjuïc. Dos autors aficionats projecten films al cinema Fèmina, compartint cartellera amb tres grans produccions professionals. Aquell any, la comissió organitzadora ha decidit obrir el festival nocturn al públic. Antoñita Colomé, gran estrella del cinema durant la Segona República, participa en la festa juntament amb altres figures destacades de la pantalla.

El malson franquista amenaça aquest cinema de somni que ha crescut lliure i republicà. La Diada del Cinema ha estat substituïda, i ja res no tornarà a ser com abans

Activitats com la Diada del Cinema es veuen suspeses amb l’adveniment de la guerra. El 1939, la Gaseta Municipal de Barcelona informa sobre l’acord de la comissió municipal permanent de l’Ajuntament de Barcelona d’autoritzar la celebració del Dia del Cinema al Poble Espanyol el 12 d’agost. “Verdaderamente, el Día del Cinema será digno del Año de la Victoria”, proclama Solidaridad Nacional, òrgan de Falange. Ara, el malson franquista amenaça aquest cinema de somni que ha crescut lliure i republicà. La Diada del Cinema ha estat substituïda, i ja res no tornarà a ser com abans.