Veure homes vestits de brillantina, plomes al voltant del coll, pestanyes postisses llarguíssimes i actuacions plenes de glamur és prou conegut. No ocupen el primetime televisiu, però tenen un foradet a l’imaginari col·lectiu. Tenen un nom: drag queens. Ara bé, també hi ha dones, així com homes que no senten còmodes sent un “macho alfa”, que es converteixen en homes per uns instants sobre l’escenari. Mentre que elles volen connectar i acceptar la seva masculinitat caricaturitzant el mascle imperant, ells ridiculitzen l’home que l’han obligat a ser i que mai han volgut (ni pogut) ser. Elles i ells també tenen un nom: drag kings. Existeixen, però són invisibles. O ho eren fins ara.

“Has vingut a transformar el cos com et vingui de gust. A viure, a jugar amb les normes de gènere i a dinamitar-les. Només així podràs treure ‘el chulazo’ (o no) que portes dins”

A la Casa de la Pradera, un local del barri del Raval de Barcelona, més de 30 persones omplen, contra tota expectativa, una sala petita plena rodejada de neons verds, taronges, grocs i blaus. És un taller de drag king (el primer) que fa el grup Queer That. L’Elena Ramírez González (Málaga, 1992), la Lynn Dika (1993, Líban), l’Ana Molero Rodríguez (Granada, 1997), la Camile Lefevre (Baion, 1995) i en Raul Paredes Garcia (Caldes de Montbui,1993) estan nervioses. Nois i noies des dels 18 fins als 35 les rodegen i escolten amb atenció la formació que imparteix l’Elena. “Has vingut a transformar el cos com et vingui de gust. A viure, a jugar amb les normes de gènere i a dinamitar-les. Només així podràs treure ‘el chulazo’ (o no) que portes dins”, assegura amb un somriure i gesticulant amb els braços.

“Cal reconnectar amb el nen o la nena interior a la qual li acabes tenint odi. Perquè t’han forçat a ser una nena o un nen sense haver-ho de ser”

L’Elena, qui ha organitzat la majoria del taller, és alegre i seriosa a parts iguals, i quan explica els inicis del drag king ho fa d’una manera que atrapa a totes les participants. “Cal reconnectar amb el nen o la nena interior a la qual li acabes tenint odi. Perquè t’han forçat a ser una nena o un nen sense haver-ho de ser”, reforça. El drag king el practiquen noies per a explorar la masculinitat que la societat no els hi ha deixat viure, perquè una noia masculina no és desitjable, és un bitxo raro, un homenot. “Hi ha molt rebuig a la masculinitat femenina”, denuncia l’Elena. Tot i això, també serveix perquè els nois que no se senten identificats amb la masculinitat imperant, aquella que t’obliga a semblar el més xulo del barri i que et prohibeix plorar, puguin parodiar tot allò que els hi han obligat a ser. És per això que en Raul forma part de Queer That i està nerviós i preparat per ajudar a totes les participants a “muntar-se”.

“Amb la parodia li treus el poder a allò que t’ha oprimit. Quan ho representes, ho trenques”

Una de les més emocionades és la Raquel (València, 21 anys). Té els ulls blaus clars, el nas petit i una mirada plena d’il·lusió. Ha vingut en tren expressament des de València per fer aquest taller. A la seva ciutat hi ha ambient LGBTIQ, però no ha aconseguit trobar cap espai on poder transformar-se amb llibertat. I, quan es va començar a interessar pel drag king, ella es va adonar que només hi havia informació en anglès. No tenia cap referència de proximitat al voltant fins que va conèixer a les Queer That. Així que si el drag no va a ella, ella agafa un tren i es troba amb el drag. Mentre que hi ha diverses participants que només han vingut a escoltar i a aprendre, ella té claríssim en qui es vol convertir aquesta nit. “En un red-skin”, revela. Anteriorment, la Raquel havia participat en moviments d’extrema esquerra, però l’ambient tan masculinitzat i agressiu li va fer deixar la militància. Se sentia intimidada i fora de lloc. Així que, aquesta nit, agafarà allò que la va fer sentir petita, se’n riurà i es convertirà en “Billy Boy”. “Amb la paròdia li treus el poder a allò que t’ha oprimit. Quan ho representes, ho trenques”, destaca l’Elena.

“Em vaig alliberar. Vaig expressar tot el que necessitava expressar. Quan pujo a l’escenari no existeix la Berta, només l’actuació i el públic”

Abans de començar la transformació, més noies expressen la seva experiència. Una d’elles és la Kim, de 19 anys. Té els cabells foscos, una piga a la barbeta i els ulls allargats. “A mi sempre m’han confós amb un noi”, comparteix. Ella, quan va conèixer què era el drag king, s’ho va apuntar a la llista de coses que volia fer abans de morir. “Avui he vingut a guixar-ho de la llista”, confessa amb orgull. La Berta, també conegut com a “Aljo Angelo“, és prima, d’ulls i cabells foscos. Es comença a interessar per aquest món quan el seu millor amic la porta a la Fiesta Pluma, una festa drag consolidada a la capital catalana. “Allà vaig veure que totes les actuacions eren de drag queens”, relata. “Què passaria si jo fes de drag king?”, li pregunta al seu amic. “Doncs fes-ho!”. Dit i fet. En la seva primera actuació, que va tenir lloc en aquest local el 2018, s’inspira en el John Travolta de Grease Lighting. “Em vaig alliberar. Vaig expressar tot el que necessitava expressar. Vaig treure tot el que no podia treure. Quan pujo a l’escenari no existeix la Berta, només l’actuació i el públic”, afirma mentre la resta de les oients l’escolten amb admiració. Ara bé, assegura que fa dos anys no sabia què era el drag king. De fet, moltes noies que estan en aquesta sala ho han après amb Queer That. “Fa 15 anys no hi havia referents a internet. No sabies què et passava si senties que no pertanyies a cap dels dos gèneres. És quan identifiques, quan poses nom a la cosa, que pots començar a buscar referents. I vosaltres us esteu convertint en un”, celebra la Thaïs Cuadreny, que ja està transformada Andrêi Mil Machos.

Una de les membres de Queer That, l’Ana Molero, reconeix que “no tenia ni idea de què era un drag king” quan l’Elena els hi va proposar a ella i a la Camile crear el grup

El poder del pop i les xarxes socials han aconseguit eixamplar el públic d’aquesta pràctica que va començar, segons el filòsof J.Halberstam, als anys 90 (sobretot a Nova York, San Francisco i Londres) però que s’ha quedat estancada, i encara més a l’estat espanyol. Tot i que hi ha col·lectius com Colectivo Dragking, que també utilitzen les xarxes per a difondre el missatge i crear comunitat, l’escenari és petit i hi ha molt poca difusió. De fet, una de les membres de Queer That, l’Ana Molero, reconeix que “no tenia ni idea de què era un drag king” quan l’Elena els hi va proposar a ella i a la Camile crear el grup. És l’Elena, qui actualment està fent investigació filosòfica sobre gènere, qui ha anat reclutant als membres del grup fins a arribar a cinc. Cada una té el seu personatge (l’Elena és “Ken Pollet”, la Lynn és “Tara Bouche”, l’Ana és “Electrik Jack”, la Camile “Romeo Roneo” i en Raul és “Enra Viado”), i a partir d’Instagram han generat tanta complicitat que el taller ha superat les expectatives. Ells no s’esperaven tant de públic. Però això demostra que la gent vol conèixer què és el drag king i, si ja ho sap, vol tenir el seu escenari i lluir-se. I això és el que faran aquesta nit.

Una de les noies del públic els diu que hi ha rèpliques de penis bastant creïbles a internet, però les Queer That responen que prefereixen fer-ho fàcil (i econòmic) per a qualsevol persona que es vulgui transvestir a casa

Un cop acabada la teoria política, que inclou aportacions interessants així com interrupcions innecessàries, comença la teoria pràctica. “Comença la transformació!”, anuncia l’Elena amb els aplaudiments de la resta del grup. Primer pas: posar-se el binder, una peça de roba (elles utilitzen cintes de fisioteràpia elàstiques i uns cotonets rodons per a tapar els mugrons) que serveix per aplanar els pits. “Es posa cap enrere i pressionant. Pots estar així un màxim de vuit hores”, explica la Lynn amb veu greu mentre fa una demostració. “Jo vaig estar-hi 12 i no em va fer mal!”, afegeix la Camile amb discreció. “S’han de posar tres cintes mínim: una al mig, l’altra a sota i l’altra a sobre”, indica l’Elena. “Quan us ho hàgiu de treure, feu-ho amb aigua calenta perquè pot fer mal”, comenta l’Ana amb un somriure tort, com si recordés el dolor de la primera vegada que s’ho va haver de treure. El grup insta a fer el taller amb parella. “És millor si hi ha algú que et cuida”, apunta l’Elena amb tendresa. Quan acaben d’explicar com treure’s els pits, l’Elena treu un mitjó de la butxaca: “Ara toca fer-se el paquet!”, exclama amb una riallada. “Amb un parell de mitjons ho teniu, no és gaire complicat”, diu amb ironia. “Us poseu dues calces. Una per sota, els mitjons enmig i l’altra per sobre”, aconsella la Camile. Una de les noies del públic els hi diu que hi ha rèpliques de penis bastant creïbles a internet, però les Queer That responen que, per al taller, prefereixen fer-ho fàcil (i econòmic) per a ensenyar a qualsevol persona que es vulgui transvestir a casa. “Això és només un exemple. Nosaltres us animem a que proveu mètodes més elaborats”, emfatitza l’Elena.

“Per a mi fer de ‘drag queen’ i portar faldilles seria sortir veritablement de la meva zona de confort. No m’ho imagino!”

Quan l’explicació pràctica finalitza, els nois que han decidit fer el pas i pujar a l’escenari s’aixequen. Algunes, com la Raquel, la Kim i la Berta, ja tenen la roba preparada. L’Eli, de cabells llargs i castanys, septum i somriure constant, remena entre les dues caixes plenes de roba que han portat Queer That: corbates, camises que podria portar en Charlie Sheen, pantalons de xandall, texans, samarretes d’equips de futbol i jaquetes de cuir. Comença el ball: la Camile i l’Elena ajuden les que volen transformar-se en un espai tancat que han preparat per a les noies i nois que necessitin més intimitat. Hi ha parelles, com la Maria (22 anys) i la Mariona (22 anys) que s’ajuden mútuament. “Jo era com un nen, molt marimacho. M’he obligat a adaptar-me a la feminitat”, recorda la Maria, de cabells rossos i somriure tendre. La Mariona, de cabells castanys i ulls desperts, diu que sempre s’ha sentit molt més propera a la masculinitat que no pas a la feminitat més comuna. “Per a mi fer de drag queen i portar faldilles seria sortir veritablement de la meva zona de confort. No m’ho imagino!”, confessa amb una riallada. Mentre les noies s’estan aplanant els pits, algunes exclamen: “Sembla que torni a tenir 10 anys” o “No puc respirar!”. Una d’elles, la Raquel, ja comença a assemblar-se cada cop més a Billy Boy: s’ha posat els tirants, els pantalons, i es mira al mirall, observant el nou cos. Davant del mirall, en la zona més privada, hi ha la Marta, de cabells rossos i ulls petits i dolços. S’està pintant el bigoti i la barba, porta una samarreta de Fast and Furious i texans molt amples. És la primera vegada que farà de drag king i està una mica nerviosa, però sembla contenta.

Les noies que no havien trepitjat mai un escenari, i encara menys convertides en noi, han trobat en aquest taller l'espai on connectar amb la seva part masculina sense que ningú les jutgi

Després de minuts de transformació, les noies desapareixen i els nois ocupen l’escenari. Comença l’acció. Per escalfar l’ambient, Queer That fa una actuació per al seu públic, que embogeix i es relaxa mentre els veuen ballar Man to man de Dorian Electra. Tot seguit, algunes de les participants s’atreveixen i s’enfronten (i superen) el pànic escènic. La Kim es converteix en Peter Handsome i interpreta I will survive de Gloria Gaynor; l’Aljo Angelo es menja l’escenari amb Filthy de Justin Timberlake; l’Eli es converteix en Diego el Seductor i llegeix un poema de Gloria Fuertes a una noia del públic; Billy Boy balla amb Romeo Roneo i Tara Bouche, traient la part més seductora d’un red-skin seriós i la Thaïs, convertida en Andrêi Mil Machos, canta la ranxera El Rey, de Vicente Fernández, amb tal passió i força, que arranca desenes de crits, aplaudiments i silencis d’emoció. També actuen una parella de nois, Dandy i Lucas, que interpreten el paper de dos nois apassionats per les noies, els cotxes, les motos, el futbol i Ciutadans. Totes interpreten nois diferents, les masculinitats ballen per la sala amb llibertat i tothom anima als protagonistes de la nit. Les llums de neó, els riures, els aplaudiments i el suport que ajuden a enfrontar la vergonya omplen la sala de bon humor. Les actuacions han acabat, però Queer That s’ha quedat amb ganes de més, i és per això que ja maquinen organitzar un concurs on totes i tots hi puguin participar, tant els experimentats com els acabats d’estrenar. Perquè les noies que no havien trepitjat mai un escenari, i encara menys convertides en noi, han trobat en aquest taller l’espai on connectar amb la seva part masculina sense que ningú les jutgi. Cada actuació ha estat igual d’important. Aquí tots han estat, són i seran els reis de la nit.