Galejar: diu la definició d’aquest verb inusitat que significa celebrar una festa amb gran soroll, especialment amb salves d’escopeteria. Fer gala, ostentació. Hi ha un verb per a tot, en la nostra llengua. També per descriure l’alegria que es transmet engegant uns trets a l’aire que fan saltar qualsevol despistat de la cadira. Al poble del Bruc, però, no els agafen pas desprevinguts, perquè ja en reconeixen el retruny característic.

Cada any, i ja en fa 24, aquest municipi al peu de Montserrat s’omple d’uns espetecs escruixidors per rememorar la llegenda del Timbaler del Bruc. Galeig i pólvora és el que mena a la tradició bruquetana els trabucaires, carregats amb les seves armes de foc: els trabucs, protagonistes de la Guerra del Francès entre 1808 i 1814. Els trabucaires eren combatents i bandolers i bandoleres catalans, sovint ofegats per la pobresa, que vivien al marge de la llei i que van forjar-se el nom en distintes guerres al país.

Condicionats per prohibicions intermitents, com ara durant la dictadura de Primo de Rivera o el franquisme, l’esperit trabucaire, en la seva versió de cultura popular, encara és present en molts pobles i ciutats durant festes majors, cercaviles o seguicis. Lluny del seu origen bèl·lic, avui són patrimoni festiu del país. La Federació Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, la responsable d’organitzar el galeig a la Festa del Timbaler, al Bruc, aglutina des de 2021 colles d’arreu del territori, com ara Súria, Sabadell, Cardedeu o Vila-seca, entre d’altres.

A més dels trabucaires, la Festa del Timbaler també acull representacions teatrals que recreen dues batalles icòniques, en les quals els trabucaires també van tenir un paper cabdal, durant els enfrontaments amb l’exèrcit napoleònic, el 6 i el 14 de juny de 1808, sota la mirada de la muntanya sagrada. És aquí on el Timbaler, personatge principal d’una de les llegendes més conegudes avui en dia al Principat, pren protagonisme, quan, diuen, diuen, diuen, el repic d’un tambor va fer capgirar la batalla.