Entrem al Palau Reial que mana construir el Rei Martí l’Humà. Han passat més de set segles d’una obra inacabada. Aquí hi ha el Museu del Monestir de Poblet. Aquí hi ha obres que no s’han vist mai. LA MIRA us les ensenya. Mireu calzes (des del s. XVI) d’aquest cenobi de la Conca de Barberà; part del Servei Funerari del rei Alfons el Magnànim (s. XVII); el got-lipsoteca originari de l’altar de l’església abacial de Poblet... del s. XIII! Mireu creus; encensers, plats petitoris, candelers, patenes, copons, custodies... Des del segle XIII fins al XXI. Obres entre l’art i la vida. Entre allò profà i allò religiós. Entre la creu i la litúrgia. Entre els objectes i els rituals. Entre el cel i la terra. En aquest entremig hi ha una història: la dels nostres Reis, la dels monjos cistercencs, la d’uns artistes, la d’un monestir, la d’un paisatge, la d’uns pobles, la d’un país... Entre aquest centenar llarg d’obres artístiques i usuals, d’objectes espirituals i mundans, hi ha la prova: la història quieta, silenciosa, dempeus, viva, immortal de tot: les obres expliquen més que les persones.