Que bella és nostra infantesa,
passada així al seu redós,
entre flaires de puresa
i cants ubriagadors.

Juan Roca (2n curs)
‘Germinans’, 22 de juny de 1947

La nostra vida és allò que canta el nostre himne, reflexiona l’escolanet de segon curs de l’Escolania de Montserrat Juan Roca. Les vacances d’estiu han començat, un 11 de juliol de 1946. I el diumenge d’aquella setmana, els nens més aplicats, que han aprofitat millor els estudis durant el curs, són obsequiats amb premis. El nen José Bardolet guanya una medalla de plata amb el primer premi. Amb l’entrada de l’estiu, el nombre d’escolanets augmenta. S’hi incorporen Ramon Marcet i Benito Carbonell, que es quedaran un any a l’escolania; els germans José María i Miguel Durán, que hi passaran l’estiu, i el nen Miguel Vives, que només s’hi quedarà una setmana.

Durant les tres primeres setmanes de vacances, cada dia han anat a la finca de Can Martorell, propietat del monestir, on han tingut l’oportunitat de fer natació a la piscina

Els nens gaudeixen molt dels dies de camp. Ho expliquen els mateixos infants en l’edició de juny de 1947 de la revista infantil Germinans, que editen els nens a l’anomenada “impremta-joguina” de l’escolania. Durant les tres primeres setmanes de vacances, cada dia han anat a la finca de Can Martorell, propietat del monestir, on han tingut l’oportunitat de fer natació a la piscina. El 23 de juliol, surten a fer una excursió.

Passen per molts pobles fins a arribar a Barcelona. Alguns nois fa sis anys que no trepitgen l’asfalt de la ciutat. Acostumats a la pau i la tranquil·litat de Montserrat, observen amb estupefacció la voràgine de la ciutat, amb el soroll dels cotxes circulant, els troleibusos i els tramvies

A les vuit del matí, després de missa matinal, els joves esperen adelerats l’arribada de l’autocar als jardins dels Apòstols. Pugen a l’autocar. Passen per molts pobles fins a arribar a Barcelona. Alguns nois fa sis anys que no trepitgen l’asfalt de la ciutat. Acostumats a la pau i la tranquil·litat de Montserrat, observen amb estupefacció la voràgine de la ciutat, amb el soroll dels cotxes circulant, els troleibusos i els tramvies. A les dotze, s’aturen a Montmeló, on l’autocar pateix la primera avaria. Traslladen els nois amb cotxes petits fins a arribar al mas de la Moreneta, prop de Montmeló, a casa de Francisco Gambús, que els rep a la porta del mas, acompanyat del pare abat i altres pares.

El cant es fa davant de la imatge de la Moreneta. En acabar, se’n van a jugar pels voltants de la casa, des d’on contemplen, al lluny, la silueta de les muntanyes de Montserrat

La casa és bellíssima. Té una capella, amb un altar dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, consagrat pel mateix pare abat. Gambús els mostra personalment els objectes de la sagristia i encén les espelmes per cantar la salve del migdia. El cant es fa davant de la imatge de la Moreneta. En acabar, se’n van a jugar pels voltants de la casa, des d’on contemplen, al lluny, la silueta de les muntanyes de Montserrat.

Abans de l’hora del dinar, es reuneixen al saló principal de la casa per oferir un recital de cançons a l’amfitrió i la seva família. La gana apressa. Quan acaben el repertori, baixen al pòrtic, on els cambrers de la casa els serveixen un bon àpat que s’allarga fins a dos quarts de cinc.

En arribar a Sant Andreu de Palomar, es decideix fer una revisió a fons del motor. Mentrestant, els nois juguen. Canten. Es deixen meravellar pels paisatges d’aquelles contrades. Un dels pares truca al monestir. Avisa que no arribaran a la salve de la vesprada

Els nois s’acomiaden de Gambús agraïts pel dia que han passat. L’autocar que ha de tornar-los a Montserrat abandona el mas de la Moreneta funcionant correctament. Poca estona després, es torna a avariar. S’aturen a l’altura de Montcada. En arribar a Sant Andreu de Palomar, es decideix fer una revisió a fons del motor. Mentrestant, els nois juguen. Canten. Es deixen meravellar pels paisatges d’aquelles contrades. Un dels pares telefona al monestir. Avisa que no arribaran a la salve de la vesprada. Que potser arriben per sopar. L’aturada a Sant Andreu s’allarga gairebé una hora, durant la qual visiten un antic escolà que viu a prop, fins que el motor de l’autocar torna a funcionar. Arribats a Barcelona, prenen un refresc en un lloc de begudes al final de la Diagonal. Cau la tarda d’un dia de juliol.

Els nens corren per les vinyes i van a caçar cigales, que reposen als arbres de la carretera, exhaustes després de tot un dia de cant incessant. La nit comença a treure el cap

Quan encara no han passat Molins de Rei, vora dos quarts de vuit de la tarda, el motor torna a fallar. Els nens corren per les vinyes i van a caçar cigales, que reposen als arbres de la carretera, exhaustes després de tot un dia de cant incessant. La nit comença a treure el cap. L’autocar inicia el descens per la baixada que porta a Martorell. En la foscor incipient de la nit, es dibuixa l’ombra de Montserrat. Els nens resen el rosari. Però el cotxe es resisteix. El descens es produeix sense marxa ni llums, fins que el vehicle para enmig d’un carrer de Martorell, davant de la casa d’una família amiga d’un escolà. Són les deu de la nit. Truquen a Montserrat. Caldrà un altre cotxe. Hauran d’esperar que en vingui un des de Barcelona.

Els nens visiten l’església de Martorell, on canten la salve del vespre, ja que no ho podran fer davant la imatge de la Moreneta, i els centres parroquials. Abans de marxar del poble, recuperen forces amb un petit refrigeri, cortesia dels pares d’un escolà martorellenc

En l’entretant, els nens visiten l’església de Martorell, on canten la salve del vespre, ja que no ho podran fer davant la imatge de la Moreneta, i els centres parroquials. Abans de marxar del poble, recuperen forces amb un petit refrigeri, cortesia dels pares d’un escolà martorellenc. Durant el camí cap a Montserrat, alguns nois dormen, d’altres canten cançons, en una harmonia absoluta. Arriben al monestir a tres quarts de tres. En un quart d’hora, mengen alguna cosa, i se’n van a fer repòs.

El dia 5, l’antic escolanet Jaime Padrós, al piano, i l’escolà Pablo Figueras, al violí, ofereixen un concert a l’escolania i a tota la comunitat de monjos. I el 14, l’escolania celebra un concert extraordinari amb orquestra en honor del governador civil de Barcelona

L’estiu és joc, temps per experimentar. I l’activitat estival dels escolanets continua durant l’agost, amb concerts i audicions musicals, amb visites d’un dia al camp. El dia 5, l’antic escolanet Jaime Padrós, al piano, i l’escolà Pablo Figueras, al violí, ofereixen un concert a l’escolania i a tota la comunitat de monjos. I el 14, l’escolania celebra un concert extraordinari amb orquestra en honor del governador civil de Barcelona, Bartolomé Barba. El 23 d’agost, el passen a la finca del Solà de la Vall, molt a prop de Marganell; el 27, a Can Castells, prop d’Esparreguera, on interpreten un petit concert dedicat al reverend pare superior de la casa.

El 5 de setembre, fan la tradicional visita a Sant Joan, amb el pare Albareda, prefecte de la biblioteca apostòlica del Vaticà, que els complimenta amb un dinar al restaurant del poble, i a qui adrecen preguntes sobre el Papa i la Ciutat Eterna.

La prova d’ingrés s’ha realitzat el 18 d’agost. Els requisits, anunciats a la premsa, són tenir entre nou i onze anys, tenir el primer curs de solfeig i bona disposició per estudiar música, i les millors qualitats de veu possible, aguda, amb tessitura de soprano

El nou curs escolar

El 16 de setembre, cinc nens posen fi a la seva permanència a l’escolania com a patges de la Moreneta. Aquell mes, hi entra un grup de set nous escolanets, després de fer els exàmens d’accés a Barcelona. La prova d’ingrés s’ha realitzat el 18 d’agost. Els requisits, anunciats a la premsa, són tenir entre nou i onze anys, tenir el primer curs de solfeig i bona disposició per estudiar música, i les millors qualitats de veu possible, aguda, amb tessitura de soprano. També s’exigeix la preparació necessària per ingressar al batxillerat.

L’endemà, hi ha la primera sessió del curs. Fan set classes diàries: quatre al matí i tres a la tarda, incloses les classes de música, durant les quals assagen els cants de l’Església, i aprenen solfeig i a tocar algun instrument

El dia 22, els visita el director del conservatori de música de Madrid, el pare Otaño. Fan un berenar després de cantar diverses cançons del repertori. L’estiu es comença a fer fonedís. I el 29 de setembre, a la sala capitular del monestir, s’inaugura el nou curs escolar: 1946-1947. L’endemà, hi ha la primera sessió del curs. Fan set classes diàries: quatre al matí i tres a la tarda, incloses les classes de música, durant les quals assagen els cants de l’Església, i aprenen solfeig i a tocar algun instrument.

“L’aspecte de les places i de tots els punts visibles era senzillament grandiós i impressionant. Quants van ser els assistents? Impossible calcular-los: una multitud com mai s’havia conegut a la santa muntanya”

En la seva crònica del curs, els nois evoquen les festes d’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, viscudes al recinte del santuari el 27 d’abril de 1947, que es converteixen en un acte d’afirmació catalanista enmig del franquisme. “Com a cosa molt especial i mai vista, vam sortir, després del sopar al recinte, a les places, per contemplar el bell espectacle que oferia la façana tota il·luminada i adornada amb rics tapissos i penjants i les banderes pontifícia, nacional i del monestir i el formiguer i animació dels ingents pelegrins que en continu anar i venir omplien la basílica, per prendre part als torns de vetlla que es van succeir ininterrompudament durant tota la nit”, relata F. Civil, escolà de segon curs. A mig matí, la sagrada imatge és portada en processó a l’altar: “L’aspecte de les places i de tots els punts visibles era senzillament grandiós i impressionant. Quants van ser els assistents? Impossible calcular-los: una multitud com mai s’havia conegut a la santa muntanya”.

Després de la missa de rèquiem en memòria del pare abat Antoni M. Marcet, els escolans veuen de prop i saluden el Caudillo, que ha pujat al monestir

La tarda del 20 de maig, després de la missa de rèquiem en memòria del pare abat Antoni M. Marcet, els escolans veuen de prop i saluden el Caudillo, que ha pujat al monestir.

El 8 de juny, Montserrat acull l’Aplec Sardanista, amb cant de sardanes tot el dia, acompanyades de cobles a les places del monestir, retent homenatge a la Moreneta.

I així, entre flors i ocells, l’estiu esclata de nou, el 1947. Com per Sant Benet, que se celebra l’11 de juliol:

“Són els àngels i els monjos que de la terra s’allunyen, i al pur i blau cel se’n pugen per cantar amb ells”

Sant Benet entre flors i aucells

Al fons de la soledat
hi creix odorant ginesta,
un clavell emponcellat
i tot una altra floresta.

Però, hi ha una flor millor,
la qual és la de Benet,
que exhala una altra olor,
florint com un roseret.

Acostant-se a un arç, refila,
un ocell, i les flors baden;
la planta queda florida;
del cel trenes d’or cauen.

Una poncella ja en cull,
per l’amor de Déu l’escull;
i unes punxes amoroses
al cos li claven les roses.

Ell s’estima més els esbarzers
que un olorós pom de roses,
perquè essent més doloroses,
com Jesús es coronés.

A prop mateix de la cova
uns altres ocells refilen,
per plantes i arbres s’enfilen
i de lliri en lliri volen.

Els seus cants són senzillets,
com de serafins alats,
però el cant dels aucellets
té el so dels àngels plegats.

Són els àngels i els monjos
que de la terra s’allunyen,
i al pur i blau cel se’n pugen
per cantar amb ells: Sanctus, sanctus.

Morell (segon curs)
Germinans, 22 de juny de 1947