Diu la saviesa popular que en aquest món de mones hi ha més bèsties que persones. Potser per això els animals són protagonistes de la història de la humanitat des dels inicis fins als nostres dies. I a Catalunya, molt de molt. Tenen la seva festa: els Tres Tombs.

Arreu del país es fan tres tombs, a les places, al carrer... Són ecos, ara festius, d’un genètic passat pagès, agrícola, rural del nostre poble. I els animals a dalt de tot, protagonistes. Protegits, beneïts per aquell sant Antoni Abat que curava totes les bèsties que trobava pel camí. I la llegenda explica que, clar, va venir a Catalunya. I a Barcelona va sanar un porquet. I l’animal, agraït, pletòric, lliurat, el va acompanyar fins al final dels dies. 

A Barcelona es fa la festa almenys des de 1826. Al voltant del portal de Sant Antoni Abat: gènesi de l’actual barri de Sant Antoni. Aquestes imatges són d’aquell lloc embrionari. Una festa on encara manen a l’escenari els cavalls, rucs, ases, amb carros de tot tipus. Els animals de peu rodó, que eren el motor econòmic i social d’aquell món d’ahir. El món d’avui porta a la festa gossos, gats i qualsevol mascota domèstica aplaudint els seus predecessors. El món potser no canvia, perquè gira, continua girant com els tres tombs.