Què tenen en comú George Sand, Gustave Flaubert i Jean-Jacques Rousseau amb Kurt Vonnegut, John Fante, Vivian Gornick o Patti Smith? Què pot unir aquests estils, obres i llengües tan diferents? La resposta la tinc al davant. Asseguts a la terrassa del Bar Placídia, a Gràcia, em trobo amb els amics i traductors Martí Sales (1979) i Georgina Solà (2000).

Ell, que ara es menja un biquini, no només és traductor de l’anglès al català d’obres sovint transgressores i irreverents, com Bressol de gat, de Kurt Vonnegut, o Un cementiri de llunàtics, de Ray Bradbury, sinó que també és músic, escriptor i poeta, amb obres pròpies, com Huckleberry Finn (2005) o Principi d’incertesa (2014).

Ella, amb un suc de taronja a la mà, tradueix clàssics francesos al català, com el Discurs sobre els orígens de la desigualtat entre els homes, de Rousseau; el primer volum d’una llarga antologia de la correspondència de Gustave Flaubert; els Tres contes, del mateix autor, o El rapte de Lol V. Stein, de Marguerite Duras.

La seva passió per les lletres i la literatura és incombustible. Fins i tot tradueixen a quatre mans els textos del dramaturg francès Bernard-Marie Koltès. Em proposo descobrir qui són i com veuen el món aquests dos traductors catalans que tinc al davant.

Com vau arribar al món de la traducció?

Georgina Solà: M’interessava la literatura francesa i als divuit anys vaig marxar a París per estudiar a l’École Normale Supérieure les classes preparatòries literàries. És la cosa més francesa que vaig trobar [riu] i em va agradar i ho vaig patir, perquè és una preparació amb una disciplina gairebé militar. Després, a Barcelona, on vaig començar a traduir els textos que m’agradaven, com Rousseau, i també el que em demanen editorials com Club Editor.

Martí Sales: Jo vaig estudiar Literatura Comparada i no vaig ser tan llest com ella, perquè em vaig quedar aquí, on les carreres que no són tècniques són un desastre. Et pots passar quatre anys fumant porros al bar, aprovar i acabar Filosofia sense haver estudiat Deleuze. Però tota la meva moguda amb la traducció va començar d’una manera bastant estranya. Jo vaig arribar a la traducció a través de l’escriptura. El 2008 me’n vaig anar a fer una estada a la Ledig House, una residència d’escriptors a Nova York. Un dia, en una llibreria de vell, vaig trobar la primera edició de Fut, el primer llibre de Jim Dodge. Me’l vaig llegir i em va agradar molt. Quan vaig tornar a Barcelona el vaig passar a la Maria Bohigas, que encara era a l’editorial 1984. Al cap d’uns mesos em va dir que no només l’havia llegit, sinó que el Josep Cots n’havia comprat els drets i volien que jo el traduís!

Georgina Solà: A mi, amb el meu primer llibre, també em va passar una mica així. Vaig passar a Club Editor unes cartes que havia traduït pel meu compte de Flaubert i George Sand. Llavors em van dir que en farien una antologia i que la traduiria jo.

Acostuma a ser habitual, això que els mateixos traductors proposin els llibres per traduir?

Martí Sales: Sí, però no. Després d’aquests primers llibres ja no ens ha passat més, tot han estat encàrrecs. A mi els editors no em fan cas. [Riuen tots dos.]

Georgina Solà: Però vulguis o no, la primera traducció influeix una mica en el que t’encarreguen. I moltes vegades t’acaba agradant el que t’encarreguen.

“Per a nosaltres traduir és una manera de llegir. Mai ens llegim el llibre abans, sinó que anem descobrint el text a mesura que el traduïm”

Quina sol ser la vostra metodologia a l’hora de treballar?

Georgina Solà: Per a nosaltres traduir és una manera de llegir. Mai ens llegim el llibre abans [en Martí assenteix], sinó que anem descobrint el text a mesura que el traduïm. Ens agrada seguir el moviment de l’autor, i per això privilegiem aquesta lectura atenta mentre traduïm.

Martí Sales: Som lectors. Ens vertebra la lectura. Llavors, a partir de la lectura, escrivim i traduïm. Com que som lectors, intentem conservar aquest entusiasme o aquesta relació tan viva i forta amb el llibre. Així és com mantenim el nostre vincle important amb la literatura, que és la visió del lector. Si no, et poses en el cantó professional, que està molt bé, però no ens interessa tant.

“Som lectors i intentem conservar aquest entusiasme o aquesta relació tan viva i forta amb el llibre. Així és com mantenim el nostre vincle important amb la literatura, que és la visió del lector”

Això fa que després sempre hàgiu de rectificar coses?

Georgina Solà: Sí, i tant!

Martí Sales: Sempre!

Georgina Solà: Però ja estem disposats a fer-ho.

També deu haver-hi moments en què us encalleu...

Georgina Solà: Sí, fins i tot hi ha coses que potser no entens del text original. Això em passa amb les cartes de Flaubert, on explica coses que, com que són molt circumstancials a una situació concreta, en què evidentment jo no hi era i els dos corresponsals sí, aleshores és molt al·lusiu i no saps de què estan parlant. Al final el mètode que tinc és marcar-ho en groc.

Martí Sales: Sí! Jo faig exactament igual.

Georgina Solà: Però hi ha grocs que es queden allà que...

És clar, i també deu haver-hi paraules que potser se les han inventat en el seu propi idioma.

Martí Sales: Jo crec que és molt important explicar el que és un traductor des de fa vint anys o abans de fa vint anys. Què va passar fa vint anys? Internet. Abans els traductors, a banda de dominar les llengües, havien de tenir un saber enciclopèdic o una biblioteca de referència. Nosaltres directament tenim internet, que ens dona moltes eines per desencallar aquestes paraules. Hi ha moltes traduccions anteriors a internet en què els traductors tenien molta barra, perquè hi havia parts que, o se les inventaven, o se les saltaven. I això és una cosa curiosa, perquè quan acares alguna traducció i en mires d’antigues, moltes vegades hi falten paràgrafs. I penses: “Ah, ja sé per què te l’has saltat, perquè no tens ni puta idea de com traduir-ho, això!”. I així, tots els grans traductors del segle XX. Que potser jo hauria fet el mateix. Ells ni s’imaginaven que al cap de relativament poc tindríem a la butxaca tots els llibres del món per poder acarar els textos.

Georgina Solà: I, tot i això, al final has de recórrer a la gent i preguntar. Recordo que, quan traduïa els Tres contes de Flaubert, vaig baixar a l’antiquari que hi havia a sota de casa i vaig preguntar sobre un moble de què es parlava en el text.

“Quan acares alguna traducció i en mires d’antigues, moltes vegades hi falten paràgrafs. I penses: «Ah, ja sé per què te l’has saltat, perquè no tens ni puta idea de com traduir-ho, això!». I així, tots els grans traductors del segle XX”

Suposo que per això és indispensable viure un temps al país d’origen de la llengua. En el cas de la Georgina, a França, i en el d’en Martí, als Estats Units.

Georgina Solà: Jo crec que sí. Encara que estiguis traduint textos del segle XIX, hi ha vestigis.

Martí Sales: Jo vaig aprendre el nord-americà escoltant discos de hip-hop. Vull dir que vaig anar molt a l’arrel de l’argot. A partir d’allà, després, amb la literatura, vaig anar configurant els dos pols d’una llengua, des de la més literària fins a la més de carrer. De totes maneres, estem tots tan exposats a l’anglès que, vulguem o no, sabem més vocabulari i expressions seves que de qualsevol altra llengua.

Tornant a les males praxis d’alguns traductors antics, potser ve d’aquí allò que es diu que un traductor mai es fia d’un altre traductor?

[Tots dos fan que no, estranyats.]

Martí Sales: Ah, no? No fotis. No ho havia sentit mai, això. Jo sí que me’n fio!

Georgina Solà: Qui ho diu, això? Jo no soc de malfiar-me.

Martí Sales: Hi ha moltes traduccions molt dolentes i és claríssim que s’ha traduït malament durant molts i molts anys. Però tret que ensopeguis amb una molt mala traducció, qualsevol amb cara i ulls t’aportarà alguna cosa. Potser, com que no he fet la carrera i m’he apropat a l’ofici d’una manera molt humil i sabent que em passaré la vida aprenent, intento aprendre de totes les versions que consulto. Miro com s’ha fet allò i, si m’interessa, m’ho apunto, encara que jo faci una altra via. Perquè hi ha mil maneres de traduir, i això és una de les coses més divertides, o constitutives, del fet de traduir. Traduir és prendre milions de decisions per segon, conscients o inconscients. Tota l’estona estàs triant, perquè qualsevol frase la pots traduir de mil maneres.

“Traduir és prendre milions de decisions per segon, conscients o inconscients. Tota l’estona estàs triant, perquè qualsevol frase la pots traduir de mil maneres”

Deveu acabar molt saturats, també.

Martí Sales: Cansa. Hi ha gent que és capaç de fer milions d’hores, jo els admiro.

Georgina Solà: Jo màxim puc estar quatre hores traduint.

Martí Sales: Sí, i si continues, en baixa la qualitat.

Esteu fent una traducció a quatre mans de textos del dramaturg francès Bernard-Marie Koltès. Com es fa això?

Martí Sales: És molt més divertit. I el que és més divertit és inventar-te una metodologia ad hoc per a cada projecte. Veure què necessita cada projecte, com ho farem, què va millor...

Georgina Solà: Això que diu la gent que si ho fas a quatre mans et baralles... A mi no m’ha passat mai. Potser també perquè amb la gent amb qui treballo ja hi tinc una afinitat i una confiança de partida. Sempre ha sortit tot natural i les discussions han estat les mateixes que tindria jo sola davant del text, però amb dos cervells.

Martí Sales: És el doble de saber. Amb dos ulls més s’hi veu millor.

Al final, a les vostres traduccions, hi veieu la vostra veu?

Martí Sales: La nostra veu no, perquè es tracta de traduir la veu de l’autor. Sí que es noten dèries, adjectius, paraules o expressions que t’agraden més que d’altres. Llavors això va configurant un subtò, un subestil..., però si fos un to principal, seria una mala traducció. Seria un llibre nostre i no són llibres nostres. Nosaltres estem al servei d’un altre.

“Jo de vegades he traduït llibres per entendre’ls. Com Fernand Deligny, un pedagog que va treballar amb nens autistes i que té una sintaxi desballestada”

M’imagino que també deveu arribar a “entendre” l’autor, a establir-hi una relació propera.

Martí Sales: Més que amb l’autor, es té una relació molt estreta amb el text, perquè hi passes gairebé tantes hores com l’autor. El lector passa x hores amb el text per llegir-lo; el traductor, cinc o deu vegades més, i després hi ha l’autor, que s’hi ha passat moltes, moltes hores, amb aquells textos. Però a ells els surt de dins; per tant, nosaltres som en un punt molt proper, però alhora no en som els autors.

Georgina Solà: I a més, vas mirant com està fet; no tant l’estructura, sinó el teixit de la frase.

Martí Sales: Exacte, vas a la cèl·lula.

Georgina Solà: Jo de vegades he traduït llibres per entendre’ls. Com Fernand Deligny, un pedagog que va treballar amb nens autistes i que té una sintaxi desballestada. Em vaig imposar traduir-lo per llegir-lo, per començar, i per entendre’l, perquè si no feia l’esforç d’entrar-hi i anar a la cèl·lula, no l’entenia. I amb Rousseau una mica el mateix. Té uns textos amb tota una sèrie de coses que impressionen i que veus que, si no t’hi poses a dins, no entens.

Martí Sales: I llavors passen coses que, depèn de quin text estiguis traduint, són terrorífiques i ho passes molt malament. Vaig traduir un llibre sobre l’esclerosi lateral amiotròfica, l’ELA, que diria que és la pitjor malaltia que et pot tocar a la vida. I era una història d’un fill que parlava del seu pare, des que li diagnostiquen la malaltia fins que es mor. I entremig, a la seva mare li agafa un càncer. Era un llibre en clau còmica, però vaig estar tres mesos submergint-me cada dia en aquest text i era horrorós. Tinc un col·lega que va començar a traduir The Unnamable, de Samuel Beckett, que és un llibre dificilíssim i molt terrorífic, molt de neurosi, i es va ficar tant dins d’aquell text que al cap de cinc dies el van haver d’ingressar d’un atac de nervis a urgències psiquiàtriques!

“Tinc un col·lega que va començar a traduir ‘The Unnamable’, de Samuel Beckett, que és un llibre dificilíssim i molt terrorífic, i es va ficar tant dins d’aquell text que al cap de cinc dies el van haver d’ingressar d’un atac de nervis a urgències psiquiàtriques!”

Hi ha algun autor que hàgiu traduït que us agradi especialment?

Georgina Solà: A mi Flaubert, sobretot la correspondència, que ja m’agrada molt en general. I Koltès també és molt interessant, perquè es pot seguir l’epistolari de com va vivint i com emergeix l’artista que és.

Martí Sales: M’ho he passat molt bé amb molts autors. El que passa és que, com que vaig arribar a la traducció després d’haver escrit jo els meus llibres, els editors el que feien era encarregar-me coses que tinguessin a veure amb la meva escriptura. Això ha estat molt guai, perquè quan els començava a traduir m’hi trobava com a casa. Per exemple, John Fante, Kurt Vonnegut, Patti Smith o Ray Bradbury són autors amb qui he disfrutat moltíssim i els editors ja hi veien l’afinitat. Era natural que m’hi trobés bé.

En certa manera, traduir també et deu haver ajudat en la teva escriptura.

Martí Sales: Completament. És que si tu et passes el dia treballant l’escriptura, és igual si estàs traduint o estàs escrivint una peça periodística, perquè estàs treballant l’escriptura. I això és com anar al gimnàs, estàs fent hores. Després, quan et poses a escriure el que vulguis, doncs ja tindràs uns músculs. Estàs treballant la llengua.

Hi ha escriptors que diuen que no poden viure sense escriure, però alhora admeten que escriure és un acte infernal i molt complicat.

Martí Sales: No sé si dir-ne patiment, perquè jo soc molt anti aquesta idea cristiana que diu que hem vingut aquí a patir. El que crec que és cert és que hi ha una dificultat i un esforç. I de vegades aquesta dificultat i esforç topen i hi ha impotència. La poeta premi Nobel Louise Glück explicava en una entrevista que el que més caracteritzava l’escriptor era la seva insatisfacció permanent sobre el que escriu. En entrevistes a Faulkner, deia que no sabria escriure res millor... després d’haver guanyat el Pulitzer! Si, en canvi, algú està convençut que escriu molt bé, compte. Alarm!

Amb la traducció passa el mateix?

Martí Sales: No és el mateix... [La Georgina hi està d’acord.]

Georgina Solà: Jo no em considero, ni de bon tros, obsessiva en la perfecció de la traducció. Jo tradueixo molt ràpid una vegada i després repasso i repasso, deixant que passi el temps. Però arriba un punt que sé dir: “Fins aquí”. Perquè també has de creure una mica en tota la feina que has fet. No vol dir que sigui perfecta, però allò d’anar trobant es fa a mesura que vas traduint. Pentinar-la molt tampoc és una cosa que li vagi bé. És millor deixar-la per a un jutge extern sempre. La millora sempre ve dels ulls externs. D’això encara no n’hem parlat, però el que fa que la traducció de cop faci un salt és quan te la treballen bé des de fora. Quan tens un editor que te la treballa bé.

Martí Sales: Ara! Això!

“El que fa que la traducció de cop faci un salt és quan te la treballen bé des de fora. Quan tens un editor que te la treballa bé”

Georgina Solà: Aquí sí que fa un salt. I llavors, clar, la traducció és teva i evidentment els editors són generosos en certa manera i diuen que és teva, però tu has de tenir en compte que la traducció ha fet un salt i l’ha fet perquè de fora l’han treballat bé.

Martí Sales: Correctors i editors [matisa]. Hi ha gent que corregeix sense l’original al davant! Que dius: “Home, què m’estàs corregint, el català? Però si no saps d’on vinc!”. I m’ho he trobat més d’un cop. I sempre et diran el mateix: “Anem curts de temps, curts de diners”. Bé, doncs no ho sé, no publiquis llibres.

Georgina Solà: La gràcia és mirar al costat l’original i fer una reflexió d’estil, però això ho trobes poquíssim.

Martí Sales: Les editorials que ho fan les pots comptar amb els ulls de la cara. [Riem tots.]

“No és una cosa a la qual et puguis dedicar a temps complet, perquè ho acabaries avorrint, i nosaltres no funcionem així. Traduir per a mi és com un exercici espiritual, però intel·lectual”

Llavors, com és ser traductor avui dia a Catalunya?

Georgina Solà: És una feina amb què NO et fas ric, això segur.

Martí Sales: Això és cert, avui en dia i ahir en dia, i demà passat. [Riu.]

Georgina Solà: No és una cosa a la qual et puguis dedicar a temps complet, perquè ho acabaries avorrint, i nosaltres no funcionem així. Jo ho tinc com una cosa més de les que faig. Traduir per a mi és com un exercici espiritual, però intel·lectual.

Martí Sales: Crec que és interessant que hi hagi una biodiversitat de diferents aproximacions a la traducció. És fantàstic que hi hagi traductors que s’hi dediquen i que en saben molt, d’escola i d’universitat, i després gent estranya com nosaltres, que ens hi hem aproximat d’una altra manera i que també hi aportem una altra mirada. Això ajuda a conformar una llengua literària traduïda al català més rica.

Per quin tipus de català aposteu a l’hora de traduir?

Martí Sales: No és una etiqueta, no podem dir “el català tal”, sinó un català que anem forjant entre tots els catalans que estem practicant-lo i reflexionant-hi. Un dia vaig fer un tuit on deia que el meu model de català era el de l’Enric Cassasses, perquè per a mi és un català superdúctil, superpopular, i alhora amb una gran riquesa de lèxic. Però al final és una cosa que està en construcció.

Georgina Solà: I també depèn de l’autor que estàs traduint. No és que l’estil s’adapti, sinó que es fa. És que ni amb el mateix autor és el mateix estil, perquè la correspondència de Flaubert i els Tres contes és diferent. A les cartes, no és el mateix quan té tretze anys que quan escriu a la seva amant, o a un professor.

Martí Sales: La llengua és viva i hem de ser-ne conscients i anar triant i intercedint, estirant cap aquí o cap allà, depenent del que nosaltres considerem que està bé i no està bé, què volem afegir-hi o combatre, però no està tot alineat. A més, podem canviar d’aquí a deu anys. No tenim un llibre d’estil.

“La llengua és viva i hem de ser-ne conscients i anar triant i intercedint, estirant cap aquí o cap allà, depenent del que nosaltres considerem”

Martí, m’imagino que el teu pare, Francesc Sales, et va arribar a ensenyar alguna cosa sobre el món de la traducció.

Martí Sales: No hi va haver ensenyança perquè es va morir molt jove, però vaig rebre ensenyaments tàcits. El que jo vaig veure és una manera de viure la vida amb la literatura al centre. Al meu pare sempre el veia escrivint o traduint. I quan estava traduint els contes de Gianni Rodari em llegia les seves traduccions per veure si caminaven bé, tot i que jo aleshores no ho sabia. [Riu.] Ma mare, Eulàlia Sariola, també és traductora de l’hebreu, i amb ella sí que parlo molt sobre llengua i traducció.

Entre els traductors hi deu haver converses com a mínim curioses, oi?

Martí Sales: La Georgina és la factòtum del “cercle georginià” [riu] i ens convoca a trobades entre amics traductors.

Georgina Solà: En una ocasió els vaig reunir per mostrar-los un text que havia traduït de Rousseau per veure què passava. Hi va haver discussions animades i enceses sobre certes idees de l’autor i també molts comentaris i observacions que jo després he aplicat a la traducció; per exemple, si en algun lloc m’encallo, si la frase no funciona, si pot ser més precisa...

Martí Sales: Tot això t’ha d’apassionar perquè, si no, no surt a compte. [Riuen.] Nosaltres som uns bojos de la literatura i hi estem submergits, sucats en literatura cada dia. Ens al·lucina. Però totes les altres circumstàncies d’aquesta feina van molt en contra de tenir una vida funcional.

“Nosaltres som uns bojos de la literatura i hi estem submergits, sucats en literatura cada dia. Ens al·lucina”

I entre rialles còmplices, és hora d’acomiadar-se d’aquests dos traductors que viuen intensament la seva feina, el seu tòtem espiritual. No només tradueixen textos, sinó que també els assaboreixen, els incorporen a la seva saba mentre van creixent com a traductors. Abans d’acomiadar-nos, la Georgina confessa que li agradaria traduir més Fernand Deligny. “Potser no és ben bé literatura, però és una reflexió sobre la vida. Què més vols?”, diu. Doncs això, a escriure, a traduir, i a viure.