Cims coronats de neu, boscos i una vall extensa i frondosa. Aquesta és la vista des de la finestra del despatx de Daniel Gavaldà (Viella, 1988). Una pantalla oberta al món situada a Casau, un petit nucli de població que es troba a 1.103 metres d’altitud, per damunt de la capital aranesa. Des d’aquí, aquest jove emprenedor comparteix espai amb altres empreses en què sovint la tecnologia es fusiona amb l’alta muntanya.

Llicenciat en Geologia, des del 2017 ha pogut tornar a la terra que el va veure néixer i créixer per dedicar-se a ser consultor autònom de cartografia i sistemes d’informació geogràfics (GIS) a GeoSig Solutions. Es tracta d’una eina que permet generar i organitzar la informació en capes geolocalitzades, un recurs que està implantant en diversos ajuntaments de la Vall d’Aran i del Pirineu per ajudar a millorar-ne la gestió. A més, des del 2020 és cofundador de Maladeta Studio, empresa de desenvolupament de programari en la qual té diversos projectes en marxa.

La vida d’en Daniel és, potser, una mostra de com des del punt més remot de les muntanyes es pot arribar fins a les capes més profundes de la terra i del país

Inquiet i perseverant, sovint el seu dia no té prou hores per a tot. En el seu currículum encara falta afegir-hi que també és professor i entrenador d’esquí a l’Escola de Tècnics Esportius Vall d’Aran. I encara més: des del 2010 és entrenador i guia d’en Gaizka, un jove invident que forma part de l’equip de tecnificació d’esquí. La vida d’en Daniel és, potser, una mostra de com des del punt més remot de les muntanyes es pot arribar fins a les capes més profundes de la terra i del país. Perquè des del seu paradís de neu i roca ha aconseguit treballar per a territoris tan llunyans com les Terres de l’Ebre. I sense haver de desplaçar-se.

“A casa sempre hem viscut la muntanya”, m’explica en Daniel. El seu pare, que de fet treballa al despatx del costat, es dedica a fer la predicció d’allaus de tota la vall i a l’estiu organitza rutes de bicicleta i senderisme. La muntanya és la seva vida. I potser per això el jove Gavaldà va decidir estudiar Geologia a la UAB, una carrera que el va obligar a mudar-se a Barcelona, però on passava molt poc temps: “Els caps de setmana sempre pujava per fer de monitor d’esquí”, esport en què de petit havia arribat a fer competició. Amb paciència i constància, entrena un jove invident, una tasca que no considera més complicada del que sembla: “Al principi és difícil, però després t’adones que el 90% de les coses, com l’esquí, són iguals per a un invident que per a una persona que no ho és”.

“D’aquí m’agrada tot, aquí ho tinc tot. Hi tinc els amics, la família, la parella i la muntanya”

Va analitzar i digitalitzar tota la xarxa d’aigües de la ciutat de Barcelona, des del recorregut de les canonades sota l’asfalt fins al nombre de cotxes que hi passaven pel damunt

Des que havia començat la carrera, ell tenia molt clar que el que volia era tornar a viure a la Vall d’Aran i poder treballar en el seu sector. “D’aquí m’agrada tot, aquí ho tinc tot. Hi tinc els amics, la família, la parella i la muntanya”, somriu. Però quan va acabar els estudis de seguida va trobar feina a Barcelona, on aprofitava per fer un màster en Sistemes d’Informació Geogràfica. “Vindrien a ser temes de cartografia, però en l’àmbit digital”, simplifica. Més tard va marxar a viure a Terrassa amb la seva parella i va treballar com a autònom per a una empresa de Manresa, que li va donar projectes que després l’inspirarien per dur-los a terme al seu país de muntanyes. “Vam digitalitzar tota la xarxa de transports de la península Ibèrica, des de carreteres fins a vies fèrries, ports i aeroports”, explica. Després va aconseguir pel seu compte un projecte per a Aigües de Barcelona, en què s’havia d’analitzar i digitalitzar tota la xarxa d’aigües de la ciutat, des del recorregut de les canonades sota l’asfalt fins al nombre de cotxes que hi passaven pel damunt. “Això em va fer pensar que els ajuntaments del Pirineu no tenen feta aquesta digitalització.” I dit i fet: ell mateix va oferir aquests serveis als ajuntaments de Viella i d’Alt Aran, i des d’aleshores no ha hagut de marxar més de la seva estimada muntanya.

Cada matí es pot despertar al petit poble d’Aubèrt, a dos quilòmetres de Viella, i viure amb la seva parella, que ha trobat feina gestionant apartaments turístics. Amb un cop de cotxe es planta al despatx compartit de Casau i des d’allà digitalitza i actualitza les xarxes de serveis públics d’aquesta zona del Pirineu i més enllà. “Som en un moment que la gent comença a ser conscient de la importància de la digitalització”, afirma Gavaldà. Considera que si, posem per cas, un fanal del carrer s’espatlla, el treballador no hauria de fer tres viatges per arreglar-lo: un per veure quina bombeta hi ha de posar, l’altre per anar a buscar-la, i finalment per anar a instal·lar-la. Són passos que es poden estalviar si prèviament aquell fanal ja s’ha integrat en un sistema digital del qual es pot consultar tota la informació, cosa que permet optimitzar la seva feina. “Hi ha coses que no cal tenir com a Barcelona, no cal sensoritzar tots els aparcaments de la Vall d’Aran, però sí que es pot aplicar aquesta tecnologia per gestionar millor el dia a dia dels municipis”, aclareix.

Des de les Terres de l’Ebre li envien imatges fetes amb dron i ell les analitza a la Vall d’Aran

Un dels seus projectes és una plataforma a través de la qual es poden contractar professors d’esquí i veure les valoracions dels altres usuaris

Amb el temps, els seus serveis han arribat fins a les Terres de l’Ebre, on fa un projecte per detectar una petita planta del riu a través d’unes imatges fetes amb drons. “Em van enviar totes les imatges els tècnics d’allà i jo les analitzo des d’aquí”, explica el jove aranès. També es dedica a fer aixecaments topogràfics amb drons per a companyies elèctriques i tota mena de “feines variades”. Com les que fa a Maladeta Studio, empresa que ha cofundat el 2020 amb dos companys seus de la Vall d’Aran, on es fa desenvolupament de programari sobretot en el camp de les aplicacions de mòbil. Un dels seus projectes és una plataforma a través de la qual es poden contractar professors d’esquí i veure les valoracions dels altres usuaris. Un altre projecte és JoRecicli, una aplicació que modernitza el sistema de recollida de cartó a la capital aranesa, de manera que les botigues poden deixar els residus en un lloc assignat i avisar l’empresa de recollida per evitar que hagi de fer més viatges del compte. “Es tracta d’optimitzar les coses”, resumeix.

“La gent ja pot treballar on vulgui, s’ha demostrat que el teletreball és una bona oportunitat per absorbir més persones cap al món rural”

La creació de Maladeta Studio també és un pas més a l’hora de plantar les arrels a la seva terra. “L’ideal és que aviat es pugui instal·lar aquí la resta de l’equip”, s’il·lusiona. “La gent ja pot treballar on vulgui, s’ha demostrat que el teletreball és una bona oportunitat per absorbir més persones cap al món rural.” Assegura que té amics que havien treballat durant anys a París i s’han pogut tornar a instal·lar a la Vall sense haver de canviar d’empresa. És l’alegria de tornar a recuperar el contacte amb amistats que estaven condemnades a la distància.

I mentrestant, en Daniel pot combinar la seva feina amb l’esquí a l’hivern —s’hi escapa alguns matins abans de treballar—, o el senderisme i la bici a l’estiu. Encara que reconeix que la feina és l’activitat en què ocupa més temps. Per sort, des de la finestra del seu despatx pot veure el paisatge més familiar, el dels cims i els boscos que es perden en l’horitzó aranès.