El punk sempre ha estat un moviment reivindicatiu i contracultural, si bé els estereotips que n’envolten la vida mai han estat positius, sempre relacionada amb l’alcohol i les drogues. La mala vida. Però des de finals dels anys vuitanta existeix un moviment que desvincula totalment el punk d’aquest camí vital promovent valors contraris als tradicionalment associats a l’estil. És el moviment straight edge. A Catalunya aquest moviment també té presència entre joves com l’Eduard Pedrol, que decideixen emprendre una vida sana sense caure en els vicis de la societat. Però, què vol dir ser straight edge i per què vol ser part d’aquest moviment?

L’Eduard vol ser lluitador de combats cos a cos en format performance, planificats

L’Eduard té 21 anys i és barceloní de tota la vida. Cursa el grau en Estudis Anglesos i treballa en un gimnàs, ja que, abans d’accedir a la universitat, estudia el grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (CAFE). L’anglès és el seu pla B vital; els esports en general, sobretot els americans, són la seva major afició i l’àmbit on l’Eduard veu el seu futur professional. Ara bé, té un somni molt clar, un objectiu vital que el motiva dia a dia: vol ser wrestler. Que què vol dir? Doncs que l’Eduard vol ser lluitador de combats cos a cos en format performance, planificats. El món del wrestling potser els sona familiar, a certes generacions que durant anys canviaven cromos de lluitadors al pati de l’escola. Forçuts, tatuats, o emmascarats, tots amb els seus rivals i les seves tècniques de lluita característiques.

“Sempre havia volgut ser pilot de cotxes fins que vaig veure lluitar CM Punk. Es va convertir en el meu ídol incondicional i, des de llavors, vull ser ‘wrestler’”

L’Eduard coneix el wrestling de molt petit, té vuit anys quan se n’emeten combats per televisió i ell se’ls mira encisat. El seu pare, a l’època juvenil, és judoka i practica wrestling; ell és qui li explica de què es tracta. I com més coneix la lluita, l’Eduard, més s’hi enganxa; “va arribar a ser com una addicció, m’encantava”, explica. De fet, confessa que “sempre havia volgut ser pilot de cotxes fins que vaig veure lluitar CM Punk. Es va convertir en el meu ídol incondicional i, des de llavors, vull ser wrestler”.

CM Punk és un lluitador de wrestling americà que, segons comenta l’Eduard, és força extrem. I, precisament això, el captiva. La seva manera de combatre i l’estètica de CM Punk, amb pírcings, tot tatuat, els cabells llargs, fan al·lucinar l’Eduard, que decideix que vol ser igual que ell. És així com s’introdueix en la cultura straight edge. CM Punk és straight edge i, per tant, el petit Eduard també ho vol ser. Clarament, als vuit anys no entén el significat d’aquest moviment, però a mesura que creix i el comprèn, se’l fa seu. La música li comença a sonar.

Minor Threat fa una cançó titulada “Straight edge”, que tracta de portar una vida sana sense que això sigui incompatible amb el fet de ser fan del punk

Minor Threat és la banda de música punk que origina l’straight edge. Ho fa inconscientment, sense intenció explícita de crear-lo. A finals dels anys setanta, principis dels vuitanta, el punk es relaciona directament amb un estil de vida extrem i negatiu, amb les drogues, l’alcohol i la vida insana. Minor Threat decideix fer una cançó titulada “Straight edge” que tracta, precisament, de portar una vida sana sense que això sigui incompatible amb el fet de ser fan del punk. La cançó pretén trencar estereotips. No s’ho imagina ningú, però, que tindrà tant èxit que en sorgirà un culte de valors entre els joves seguidors de la seva música. L’Eduard, tot i els anys de diferència, és un d’aquests joves que es deixa portar per la música.

Alguns hi inclouen el veganisme, altres consideren que cal evitar el sexe promiscu, i d’altres veuen nociu prendre cafeïna, per exemple. Però al final, el que cerquen tots és trencar estereotips

La via d’entrada al món straight edge, per a l’Eduard, no és només el lluitador de wrestling CM Punk. Aquest moviment viu estretament lligat a l’estil musical del qual neix: el punk. Per això, la música té també una gran influència sobre l’Eduard. Des que té ús de raó escolta punk, metal, hardcore punk, i en moltes d’aquestes bandes, com ara AFI (A Fire Inside), una de les seves preferides, els membres que la formen són straight edge. Així doncs, els seus principals referents promouen un estil de vida sense beure, fumar ni consumir drogues. Aquestes són les bases del moviment i les que l’Eduard segueix. Existeixen corrents diversos que han derivat del concepte fonamental de la vida sana. Alguns hi inclouen el veganisme, altres consideren que cal evitar el sexe promiscu, i d’altres veuen nociu prendre cafeïna, per exemple. Però al final, el que cerquen tots és trencar estereotips, fomentar una ment i un cos sans i lluitar contra tot el que es relaciona amb la vida punk. Generen una identitat en la qual tenir cura d’un mateix és essencial per estar en ordre amb l’entorn.

En general, tots els derivats de l’straight edge són inclusius i tolerants, encara que n’hi ha que han portat les seves creences a un altre nivell i “diuen que els altres són impurs”, explica l’Eduard.

“Es necessita més gent ‘straight edge’ amb cap i que no sigui extremista, que sigui tolerant i, si cal, baixi a comprar l’alcohol als amics”

“Es necessita més gent straight edge amb cap i que realment no sigui extremista, que sigui tolerant i, si cal, baixi a comprar l’alcohol als amics. Els més extremistes et diran que no et compren res i, a més, no et deixarien beure.” Però, per sort, l’Eduard assegura que aquests són una minoria i que no representen el moviment en general. I és que ell, precisament, surt de festa amb els seus col·legues sempre que pot. És l’únic que no beu, però això no implica que no gaudeixi de les nits. “Fan falta més straight edge fiesteros perquè la festa també pot ser sobri”, assegura mentre afegeix que “hi ha la falsa convicció que els straight edge no sortim de festa i no ens ho passem bé, però això no és així i jo en soc l’exemple.”

De petit, l’Eduard només vol ser straight edge per assemblar-se al seu ídol i no entén plenament què implica, però quan arriba a l’adolescència descobreix que s’identifica amb els seus valors. “A l’època dels quinze anys o així, quan tothom comença a beure, vaig dir-me: «Maybe that’s for me». I mai he tingut la necessitat de beure. M’agrada el sabor de la cervesa i en bec sense alcohol, per exemple. Però sobretot m’identifico amb els valors socials de la no tolerància cap als intolerants”, assegura l’Eduard. L’straight edge també es fonamenta en valors com l’antiracisme, l’antihomofòbia, la igualtat...; “valors liberals”, com els defineix l’Eduard. Arreu del món, es poden trobar moltes formes de concebre aquesta subcultura, però l’original, la que sorgeix als Estats Units i s’expandeix arreu del món, defensa ideologies inclusives.

“Quan la meva mare em renya perquè m’he tornat a gastar diners en una samarreta li dic que si ho prefereix me’ls gasto en alcohol!”

Ser straight edge és una personalitat, una identitat que cadascú interpreta i adapta a la seva manera d’entendre la vida. Un bon exemple és l’estètica. L’Eduard du els cabells i la barba llargs, li agrada vestir amb samarretes d’equips d’esports desconeguts i d’esportistes gens famosos, “perquè així tinc samarretes que els altres no tenen”. Un jove musculat de gimnàs i de l’esport que practica sempre que pot. Ell defineix el seu estil com a “coreta”, una barreja entre metal i punk, segons l’Eduard. “Això és com el patró global, però, a partir d’aquí, tu fas el teu estil.” 

De fet, les samarretes que el caracteritzen són part de la seva col·lecció i de la seva despesa mensual; ho explica entre rialles en comentar què opina la gent del seu entorn del fet que sigui straight edge: “Quan la meva mare em renya perquè m’he tornat a gastar diners en una samarreta li dic que si ho prefereix me’ls gasto en alcohol!”.

Està satisfet amb la seva decisió vital, però deixa caure que “això t’ho dic ara amb 21 anys, potser amb 40 et dic una altra cosa”

Ara per ara, l’Eduard està molt satisfet amb la seva decisió vital, una decisió per a si mateix, que considera part de la seva personalitat i que el defineix. Deixa caure, però, que “això t’ho dic ara amb 21 anys, potser amb 40 et dic una altra cosa”. Ho diu a tall de broma, però, en el fons, l’Eduard no es posa pressió per haver de mantenir el culte per sempre. Mentre se senti còmode i identificat amb aquesta manera de viure, l’emprendrà. Ser straight edge implica, per a ell, trobar-se un pas més a prop de convertir-se en el proper CM Punk de la història. “Aquí és impossible poder dedicar-se al wrestling professional, però a fora és possible i m’agradaria intentar-ho”, confessa. I qui sap si algun dia ho aconseguirà. De moment, construeix la seva vida i la persona que vol ser per afrontar-la. Guiat a ritme i lletra de hardcore punk, l’Eduard Pedrol continuarà entrenant-se per lluitar en la performance del combat de la vida.