El foc que no s’apaga
A mitja tarda encara n’hi ha que enllesteixen la seva falla: la mesuren, la tallen per aquí i la collen per allà. Cadascú ho fa a la seva manera, a cada poble la fan diferent. Acabades les peces creuaran tot el poble i pujaran dalt del far un pi sec plantat a la carena. Li calaran foc en un acte íntim, quasi familiar i amb els curiosos mirant-ho des del fons de la vall. A poc a poc la serp flamejant anirà baixant fins a l’entrada del poble, moment en què els fallaires arrencaran a córrer sota el crit de “foc al faro!”.
Les falles d’Erill la Vall —com totes les del Pirineu— són patrimoni immaterial de la humanitat des de 2015. El seu origen es remunta en la foscor del temps, quan l’home resava Déus estranys venerant el sol, la terra i la sang. Miraculosament les falles han arribat fins als nostres dies i són, segurament, una de les tradicions més pures de la nostra terra. Un foc que no s’apaga.
Hem pogut explicar aquesta història gràcies a la col·laboració dels nostres subscriptors.
Tots fan possible el periodisme de LA MIRA.
Jordi Borràs Abelló
Cap de fotografia
Comentaris
No hi ha cap comentari
Envia un comentari