Va llegir Orgull i prejudici, de Jane Austen, amb tan sols catorze anys, però llavors no podia pas predir que acabaria editant en català una de les autores més importants de la literatura anglesa. La passió pels llibres sempre l’ha acompanyat. De fet, reconeix que ha invertit moltes hores a la biblioteca. Ha crescut envoltada de llibres fins que ha convertit la seva passió en l’ofici que l’atrapa, que l’entusiasma, que la connecta amb els universos i els autors que la interpel·len. L’editora Blanca Pujals ens descobreix com transita entre cobertes inspiradores, textos acurats, autors de tots els temps i obres clàssiques. Ens endinsem en la seva història, que, com totes, té diferents capítols i algun gir de guió, però que captiva per l’emoció amb què la Blanca l’explica.

“Jo vaig estudiar Dret. La majoria d’escriptors del segle XX i els primers editors venien d’aquest món. Com que jo era una noia de lletres i treia bones notes, vaig acabar decantant-me per aquesta carrera. M’agrada molt la història, la filosofia, la teoria política... i a Dret ho vaig trobar. Tot i així, quan em vaig incorporar al món laboral vaig veure que no m’omplia, notava que em faltava alguna cosa que només havia sentit llegint o fent les classes de literatura de batxillerat”, explica. I ho fa sabent que aquest és un dels episodis importants de la seva trajectòria. És el moment que decideix emprendre un nou camí, el que definitivament l’abocaria al món dels llibres per poder-s’hi entregar en cos i ànima. “Vaig començar a fer el màster en Edició a la Universitat Pompeu Fabra i m’ho vaig passar molt bé. De cop tenia classes de dues hores sobre edició i jo al·lucinava. Quan va arribar el moment de fer el treball de final de màster, vaig elaborar un projecte que després pogués traslladar a la vida professional i vaig crear la col·lecció «Petits Plaers», sobre novel·les breus.”

“Si vaig fer la carrera de Dret és culpa de Pere Quart”

Va aprofitar el seu pas per la universitat per idear el que s’ha acabat convertint en el seu projecte editorial, perquè, amb la complicitat de Viena Edicions, el que va néixer com un treball és ara una selecció de grans autors de la literatura universal que podem trobar a la nostra llibreria de referència. Ja diuen que es tracta de ser perseverant, de persistir en una idea perquè acabi sent tangible i real. Ella ho ha aconseguit. Tot i que reconeix que és una història farcida de romanticisme. “Volia una feina per no haver de dependre de ningú. Potser això també explica que estudiés Dret. A més, en aquell moment estava llegint Allò que tal vegada s’esdevingué, de Pere Quart, i ell també havia estudiat Dret. Vaig pensar: «Mira, si ell ho va fer, jo també puc fer un canvi més endavant». Amb divuit anys era molt optimista. Si vaig fer aquesta carrera és, en part, culpa de Pere Quart”, afirma amb una certa ironia, una qualitat que potser ha après de la seva estimada Jane Austen.

“El dia que vaig dir als meus pares que volia fer el màster en Edició, es van sorprendre relativament; crec que era una cosa que havia anat coent a foc lent. Tothom s’ho esperava. Ells ja sabien com em brillen els ulls quan parlo de llibres”

Sense pretendre-ho, segur que ha quedat impregnada per una manera d’interpretar la realitat i d’actuar davant la vida. Tots els autors que formen part de la seva biblioteca particular —aquella que ha llegit, que llegeix i que llegirà— segur que interfereixen en el seu ofici. Com també la influència dels pares, tots dos grans lectors. “Des de ben petita, cada vespre ens llegien en veu alta al meu germà i a mi. Tot i que em vaig enganxar a la lectura quan l’estiu de sisè de primària vaig descobrir Sherlock Holmes. El dia que vaig dir als meus pares que volia fer el màster en Edició, es van sorprendre relativament; crec que era una cosa que s’havia anat coent a foc lent. Tothom s’ho esperava. Ells ja sabien com em brillen els ulls quan parlo de llibres.” Hi ha coses que, en un moment determinat, esdevenen inevitables. El camí de l’edició, per a la Blanca, semblava predeterminat.

“Sona una mica naïf, però el que hem de fer les editorials és ajudar-nos a guanyar lectors. No competim entre nosaltres, competim amb Netflix, Twitter i Instagram”

Malgrat que els dubtes i les incerteses sempre hi són. “Em feia por haver-me deixat enlluernar per una idea idíl·lica, però de seguida vaig veure que no.” Amb tan sols 26 anys i amb aquest optimisme va engegar el projecte “Petits Plaers” amb un ambiciós objectiu: “Sona una mica naïf, però el que hem de fer les editorials és ajudar-nos a guanyar lectors. No competim entre nosaltres, competim amb Netflix, Twitter i Instagram. Anem a buscar el temps del lector, el que té més enllà de les hores de feina i son. Portem uns ritmes de vida tan accelerats que quan comprem un llibre pensem: «Quan tindré temps de llegir-lo?». Les novel·les breus es poden devorar en una tarda; per tant, crec que havíem de donar un producte que s’adaptés, també, a les necessitats presents”.

Perquè, tot i que la majoria de grans autors europeus del segle XX han escrit novel·les breus, probablement faltava aquesta tasca d’edició per rellegir-les. “Es tracta d’anar-les rescatant. Sempre sent fidel al teu catàleg, perquè el més bonic d’aquesta feina és el compromís amb el lector. El que costa d’aconseguir és que el lector estigui pendent i vagi a buscar el següent llibre de la col·lecció”, comenta la Blanca.

“Volia una col·lecció com les d’abans, com la «Bernat Metge», que tothom volia sencera a casa. Alhora, això significa una gran responsabilitat. Perquè si el lector va a comprar el següent llibre sense ni conèixer el nom de l’autor, jo he de saber respondre a aquesta confiança”

De fet, quan va plantejar aquesta proposta, ja ho va fer pensant en la idea d’anar sumant peça a peça, llibre a llibre: “Volia una col·lecció com les d’abans, com la «Bernat Metge», que tothom volia sencera a casa. Alhora, això significa una gran responsabilitat. Perquè si el lector va a comprar el següent llibre sense ni conèixer el nom de l’autor, jo he de saber respondre a aquesta confiança i no abaixar mai la guàrdia. Per això, tots els títols han de complir tres requisits: han de ser novel·les breus, d’alta literatura i que enganxin. Si el lector té poc temps i es vol submergir unes hores en un llibre, hem d’interpel·lar-lo. I això m’obliga, de vegades, a no publicar-ne alguns encara que a mi m’hagin agradat. Si no compleixen tots els requisits, em sap molt greu i em costa molt, però no els puc incloure al meu catàleg”.

Ser coherent amb uns criteris és també una de les exigències que la Blanca s’autoimposa cada dia. I els lectors ho premien tornant a la llibreria a buscar un altre títol. Una línia de continuïtat que acaba sent recíproca. Malgrat que, en aquest punt de la conversa, ella intenta defugir la imatge sovint idealitzada del món de l’edició. “La gent, de vegades, es pensa que jo em passo tot el dia llegint i no és així. Potser a París o a Nova York la gent dona glamur a la nostra feina, però aquí som molt més realistes. Cal fer moltes tasques. Al matí pots estar preparant un concurs per a les xarxes socials i a la tarda un taller de lectura. És una feina molt estimulant perquè és molt variada”, afegeix.

“Em dedico a recomanar llibres a amics que no conec. I intento fer-ho de la manera més excel·lent i fidel amb l’autor. Mai faig un llibre per atzar. Crec molt en tots els que edito i intento cuidar-ne els detalls”

Només escoltant-la saps que estima el que fa, que en gaudeix i que sap transmetre-ho amb la mateixa efervescència. Com definiries la teva tasca com a editora?, pregunto per intentar-ho resumir en poques paraules. “M’agrada una definició del Vallcorba perquè crec que s’hi ajusta molt bé: «Em dedico a recomanar llibres a amics que no conec». Confecciono dos catàlegs, «Petits Plaers» i el «Club Victòria», i intento fer-ho de la manera més excel·lent i fidel amb l’autor. Mai faig un llibre per atzar. A més, això em permet també recuperar certes autores i autors que han estat injustament oblidats. Crec molt en tots els llibres que edito i intento cuidar-ne els detalls.”

“Si volem que la nostra cultura sigui equiparable a la resta de cultures europees, no pot ser que certes obres o grans clàssics no es trobin de manera permanent a les llibreries”

Per això, res és casualitat. Tot està pensat i estudiat. “Sona una mica místic, però, sovint, quan llegeixo un llibre, imagino una imatge i l’explico al dissenyador perquè compongui la coberta. Tot ha de casar amb l’esperit de la lectura”, comenta amb aquella vitalitat i força que transmeten totes les seves cobertes. I abans que pregunti de nou, ella mateixa reconeix que la seva vida no s’explica sense l’edició, i viceversa. “Amb catorze anys vaig deixar Seny i sentiment a una de les meves millors amigues i me’l va perdre. Un Sant Jordi vaig buscar-lo per tot arreu per autoregalar-me’l i no hi va haver manera de trobar-lo. Em vaig adonar que n’hi havia 29 edicions en castellà i cap en català. Per això, quan creem el «Club Victòria», jo tenia clar que necessitàvem aquest títol. De fet, aquesta col·lecció neix, d’una banda, per la meva necessitat com a lectora, però també per una responsabilitat amb la llengua i el país. Si volem que la nostra cultura sigui equiparable a la resta de cultures europees, no pot ser que certes obres o grans clàssics no es trobin de manera permanent a les llibreries. Són clàssics que ningú llegeix a l’escola, però són llibres que creen lectors, perquè la gent s’hi enganxa. Jane Austen és una autora universal. Durant la Primera Guerra Mundial, els soldats s’emportaven els seus llibres a les trinxeres i després els recomanaven per tractar l’estrès posttraumàtic.”

Hi ha llibres que fan història i que, malgrat el pas dels anys, continuen vigents. Perquè la bona literatura és capaç de trencar les barreres espaitemps. Però això és possible, també, gràcies a editores com la Blanca, que hi creuen fermament. “Aportar-hi el meu granet de sorra, ni que sigui fent d’intermediària entre un autor i el públic, és molt bonic. Moltes de les obres del meu catàleg són inèdites en català, i poder-les acostar als lectors és molt gratificant. I, per això, m’és molt difícil desconnectar de la feina. No tinc horaris, sempre estic treballant. Des del primer dia vaig assumir que aquest ofici passava a ser la meva vida. Si vols ser editora, que sigui amb tota l’ànima. És una feina molt vocacional, però també et dona grans recompenses”, afirma amb un somriure sincer.

“Els llibreters són els nostres primers prescriptors. Crec que hi ha una relació d’agraïment i confiança”

Les gratificacions poden ser moltes, però n’hi ha una que sempre apareix en el rànquing: que els lectors valorin positivament un llibre. I que, de vegades, ho facin perquè abans un llibreter els l’ha recomanat. “Ells són els nostres primers prescriptors. Crec que hi ha una relació d’agraïment i confiança amb els llibreters. Ara les xarxes socials també ens ajuden molt a promocionar un llibre, però els llibreters fan una feina excepcional”, comenta. I gairebé impulsivament encara afegeix: “Ara no em veuria fent cap altra feina i ho visc amb la mateixa il·lusió que el primer dia. Quan arriba una caixa amb un nou llibre l’obro emocionada. Com si estigués desembolicant un regal el dia de Reis”.

“Estic tot el dia davant de les pantalles. Per a mi, el moment de lectura va associat a agafar un llibre, asseure’m, tocar el paper i deixar el mòbil del revés una estona”

Perquè existeix una relació sentimental i commovedora amb els llibres. I, sobretot, amb els llibres en paper. I la Blanca ho explica amb aquesta mateixa sensibilitat: “Estic tot el dia davant de les pantalles. Per a mi, el moment de lectura va associat a agafar un llibre, asseure’m, tocar el paper i deixar el mòbil del revés una estona. Llegir és un acte íntim, gairebé d’amor, entre el llibre i tu. Si no ha triomfat el llibre electrònic és per alguna cosa”.

Perquè la Blanca relaciona la lectura amb tota una experiència personal i ara també professional. Ha trobat els punts que uneixen la seva manera d’entendre la literatura, l’edició i la vida. S’inspira en grans autors de tots els temps i treballa perquè els trobem sempre a les nostres llibreries. Perquè els clàssics segueixen sent-ho quan els llegim. Quan editores com la Blanca ens els recomanen. Quan els lectors els devorem amb passió i emoció. La mateixa que l’editora imprimeix en cada títol. Llibre a llibre per anar engrandint les nostres col·leccions. Les col·leccions que defineixen la nostra vida.