Centelles, barreja de tradició, festa, religió i cultura popular. Centelles, capital de la Festa del Pi. Un ritual que és festa patrimonial d’interès nacional. Una celebració lligada a la festivitat de Santa Coloma, patrona d’aquest poble osonenc. Un dia que grans i petits s’uneixen pels colors de la barretina i la faixa, els valors d’una festa històrica —documentada des del 1751— i les ganes d’acabar l’any per la porta gran. D’on ve aquest costum de tallar i homenatjar el pi? Diuen que del culte als arbres i dels rituals pagans relacionats amb el solstici d’hivern. Però també de l’amor a la patrona, santa Coloma, que va ser cremada en un pi.

Alguns comencen la festa a l’església —com mana la tradició— i d’altres al bar, fent el primer cafè del matí. És negra nit, encara, però ja sonen els primers trets dels trabucs al mig del poble. A primera hora del matí, i després d’esmorzar una bona botifarra a la brasa, els galejadors tallen el pi. Però per primer cop en quaranta anys —segons explicaven els més veterans— aquesta vegada en van haver de tallar dos, de pins, perquè el primer va caure malament i se’n va partir la capçada. Mal auguri!, deien alguns, intuint potser que alguna de grossa en passaria. I tenien raó. El 30 de desembre del 2019 serà recordat per un fet inesperat que va enfosquir el dia quan, per accident, va esclatar la càrrega de pólvora d’un galejador mentre era al campanar de l’església i l’explosió va ferir diverses persones. De cop la plaça es va omplir d’ambulàncies, policia i fins i tot un helicòpter. La festa es va suspendre però es va decidir que, hores més tard, entrarien el pi a dins de l’església en honor dels ferits. Aquest cop, però, sense les danses que acompanyen el moment de l’any més esperat al poble. Un incident que no desdibuixa l’esperit d’aquesta jornada històrica. Una festa que converteix Centelles en l’epicentre de les darreres festes populars de l’any. El pi com a símbol, el símbol que perdura any rere any. Una tradició que no es talla, sinó que reneix cada any.