És difícil veure les imatges d’una ciutat confinada, d’una Lleida desconeguda. Els carrers principals buits de gent, de cotxes, de colors, de sorolls... De qualsevol rastre que sempre els manté oberts, vius. El carrer Major, la Seu Vella, la Paeria, la Universitat... Els llocs que defineixen la capital de la Terra Ferma s’apaguen. 

Veure, a través de les fotografies, que Lleida no és Lleida. Aturada, paralitzada, en xoc, com l’estàtua d’Indíbil i Mandoni, els guerrers ilergets que van enfrontar-se (s. III aC) a les dues potències mundials: Roma i Cartago. El monument dels lleidatans originals és més immòbil que mai, però Lleida batalla en silenci. La ciutat llunyana lluita per tornar a ser propera, quotidiana, diària. L’esperit ilerget per guanyar la guerra de la vida. L’esperit amb eco d’esperança zigzagueja pels carrers buits. Vencerem el virus del desconcert, la incertesa. Tornarem.