El 1921, un ja ancià Àngel Guimerà visitava l’Espluga de Francolí i, embadalit davant la monumentalitat de la seu del Sindicat Agrícola, el va batejar: la catedral del vi. No ho sabia, però més que una metàfora, havia construït una al·legoria, una denominació que passaria a la història, i que encara avui dia, com al Pinell de Brai i a Gandesa, és viva i productiva. I, precisament, qui va fer perdurable aquests temples agraris va ser l’arquitecte dels dos cellers de la Terra Alta, el vallenc Cèsar Martinell, deixeble d’Antoni Gaudí i un activista entusiasta de l’esperit noucentista que volia transformar la cultura, l’art, les infraestructures i l’organització social del país.

Rere la grandiloqüència del nom i la bellesa que encimbellen aquesta quarantena de cellers, cooperatives i sindicats repartits pel país, s’hi amaguen projectes totals que neixen d’una crisi, la de la fil·loxera. I d’un sotrac, en sorgeix una idea innovadora: cooperar. La pagesia vinatera es va refer i, acompanyada per l’efímera, però compromesa, Mancomunitat de Catalunya, va trobar en el cooperativisme l’estratègia per tirar endavant. Les catedrals del vi van ser la culminació d’aquesta transformació. No només per la seva estètica, sinó perquè van ser una solució enginyosa, pràctica, econòmica i, sobretot, inèdita a la necessitat de dotar d’una infraestructura sòlida la producció de vi i oli.

Si és útil, és bo; si, a més, és bonic, dues vegades bo, i etern. Així ho pensava Martinell, que creia que “la vista constant d’una cosa bella educa i ennobleix l’esperit, i aquest fenomen deu procurar-se que es realitzi en major grau entre aquells que no poden dedicar-hi temps”. Es pot fer art amb el que tenim a casa: de totxos, empedrats i arrebossats, se’n van fer grans arcs parabòlics, finestrals que evacuaven els àcids carbònics, tines revolucionàries i grans façanes, motiu d’orgull dels pobles. Sense gaires calés, però amb una ambició clara, es podien construir temples. Només van fer falta pensament, teoria, geometria; esforç i genialitat, com els de Martinell.