Hi ha una família de palaus. Hi ha uns palaus de família. Tot neix a la Rambla: el carrer més històric, popular, famós de Barcelona està emparentat biològicament per palaus. Hi ha una Rambla de palaus gairebé genètica. Des del Palau Moja (segle XVIII), casa d’Antonio López i López, marquès de Comillas, empresari navilier instal·lat a Barcelona i sogre d’Eusebi Güell, l’empresari, el polític, el gran mecenes d’Antoni Gaudí. L’Eusebi i la filla de l’Antonio, Isabel López, ben casats a l’oratori del Palau Moja el 1871, decideixen viure a la vora de la família i compren el Palau Fonollar (segle XVIII). Els sogres, al carrer Portaferrissa, 1, i els joves, al número 9 del mateix carrer. Però baixem la Rambla.

Ramblejant hi ha el palau de l’altra família: els Güell. El pare de l’Eusebi, Joan Güell i Ferrer, l’industrial, va a viure (entre 1863 i 1864)  en un palau de la Rambla, 37, entre el Teatre del Liceu i el Principal. L’Eusebi, a la mort del seu pare, el 1872, hereta la casa. A més, al carrer Nou de la Rambla, a la vora de la casa familiar, encomanarà a un arquitecte desconegut de fer-hi un palau: el Palau Güell (1886-1890). Gènesi del geni Antoni Gaudí i casa oficial dels Güell des de 1888. I final d’un inici.

Quatre palaus de famílies emparentades en un mateix carrer i que han vist la història de Barcelona i de Catalunya des de casa. I encara, si aneu a veure’ls, si hi entreu, si  deambuleu per les seves habitacions i sales, si n’observeu els mobles, si sentiu l’aire  que s’hi respira, descobrireu que continuen veient, i vivint, aquesta història en directe, des de primera fila.