Una terra autosuficient

Cal tornar a la terra. Aquí, a Cal Feixas, una masia situada a prop de Fonollosa, al Bages. Des de fa quinze anys, l’Amàlia Orive i l’Esteve Ginferrer hi duen a terme un projecte de permacultura que aposta per l’autoabastiment. Per l’autotornada a un món, a l’origen, a nosaltres mateixos.

Cal Feixas sorgeix perquè “en teníem ganes”, diuen a l’uníson. Perquè els dos creuen fonamental fer d’esglaó entre aquella generació, la dels seus avis, que coneixia i sabia treballar la terra, i les properes generacions, que ho necessitaran degut a les conseqüències del canvis climàtics, socials, econòmics... Es veu. “Jo estic començant a veure l’impacte que estic fent aquí després de quinze anys; si et mous contínuament d’un lloc a l’altre no ho pots veure, i a més tampoc és sostenible”, reflexiona l’Esteve mentre cava al camp de patates.

Ell és enginyer mecànic. Treballa l’hort a partir de l’energia circular, és a dir, tenint en compte que aquella energia que no marxa de la terra es queda a la terra per al proper any. Al seu costat, l’Amàlia, topògrafa de professió, coneix les propietats de tot tipus de plantes i flors i en fa sabons i pomades. Tots dos, abocats a la terra i al futur necessari: l’autosuficiència.

Per aconseguir l’autoabastiment a Cal Feixas tenen plaques solars i pous d’aigua; treballen per fer gas a partir de les aigües negres... “Abans teníem porcs, però ja ens els hem menjat tots”, explica una de les filles de la família, que viu al pis del mig de la casa. En tornaran a criar més, de porcs. I així, així... L’Esteve creu que “el que compta és com vivim, no com morim; com més ràpid sigui el moment de morir, millor”. Així és aquesta aposta per aquest present continu de la terra.