Descobrir el nord-oest més feréstec de Mallorca com fa un segle encara és possible viatjant amb el ferrocarril de Sóller. Aquest tren de fusta centenari (1912) ha sobreviscut a la modernitat pel turisme. La ruta per via estreta entre ciutat i Sóller segueix fascinant petits i grans tant pels vagons, que conserven tots els detalls dels antics ferrocarrils, com per l’espectacle emmarcat entre els finestrals durant l’hora del trajecte.

La campaneta de l’andana repica i la locomotora arranca. Lentament s’obre camí pels carrers de Palma entre xiulets estridents per avisar cotxes i vianants despistats. Fora ciutat, el trenet s’enfila nord enllà, entre camps d’ametllers, oliveres i garrofers. Sobre el terra vermellós acabat de llaurar hi pasturen ramats de xais i rucs. De tant en tant, alguna possessió mallorquina de pedra posa la nota d’arquitectura en aquest paisatge clàssic de la Mallorca interior que captiva el viatger encara avui.

La serra de Tramuntana, Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO, s’alça majestuosa i s’acosta. El trenet s’hi endinsa i en recorre el bosc salvatge entre marges i algun cultiu oblidat. De sobte, els llums d’ull de bou s’encenen tot i ser de dia. Xuc-xuc, xuc-xuc, xuc-xuc... I la música del martell incessant de les rodes es torna eixordadora quan ens xucla el primer dels túnels per sorpresa. Olor de bosc, alzines i pins, el viaducte dels cinc ponts… Fins que per fi s’obre la vall rere la serra d’Alfàbia i en ziga-zaga el tren descendeix fins a Sóller.

Des de l’estació surt el seu germà centenari, el tranvia elèctric que travessa amb encant mig poble per la plaça, el mercat i part de l’horta generosa de la coneguda vall dels tarongers. Entre cítrics, ametllers i oliveres, hom arriba fins al port, que s’obre al mar com una olla.