Aquí es bressolen, es crien, s’alimenten, creixen els musclos. Aquestes són les seves escoles bressol, els seus centres de formació existencial: les muscleres.  Si hi ha una capital escolar del musclo és el delta de l’Ebre. Entre les badies del Fangar i els Alfacs la producció arriba als tres milions de quilos de musclos a l’any. Volem fins a la badia del Fangar, amb data de naixement al segle XVIII, per veure com s’alleten aquests infants comestibles. 

Aquí les muscleres són senzilles, impressionants, com la natura. Semblen fetes per ella: fustes, flotadors, cordes i els musclos (i també ostres i altres mol·luscs) s’enfilen gronxant-se sota l’aigua, com una placenta natural. Aquí esperen fer-se grans, tan grans, tan grans, com el bressol que els acull: el delta de l’Ebre, on es confon l’aigua i el cel. On es confon el llit d’infantesa amb el plat de maduresa. El sol i la terra com una gran mossegada, plaent, eterna, de la vida.