De navalles se’n conserven des de l’època dels romans. Però a principis del segle XV, Perpinyà obté el permís reial del rei Martí l’Humà perquè Bernat Negre hi fabriqui punyals i espases. I a partir d’aquí es desplega tot, s’obre la fulla: navalles, coltells, ganivets, dagues... La tradició a la Catalunya Nord enlluerna els segles. 

A LA MIRA entrem al taller del ganiveter Christian Ibergay. A Illa, entre el Riberal de la Tet i els Aspres, hi crea artesanalment ganivets i navalles autòctons i en repara d’antics. Des dels ganivets “goig” o “de pastor” a d’altres de talla més gran, com l’inspirat en el bandoler Serrallonga, o un esfereïdor “almogàver”. Els fabrica al seu taller, petita central lluminosa encara del ganivet típic nord-català. Així es fa: en crea el mànec, d’angle ben particular, a partir de tot tipus de fusta, d’os o de banya, i l’ornamenta com la fulla d’acer al carboni o el llautó decoratiu.

La navalla, el ganivet, estri diari o arma que antigament simbolitzava l’estatus de qui el mostrava orgullós, resplendent, lluint, penjat del cinturó. Al segle XXI el ganivet tradicional segueix fascinant els homes i decorant fulgurant les vitrines de col·leccionistes d’arreu del món. Segurament perquè il·lumina, desplegant i plegant les fulles que emmirallen els segles, la vida dels països i de les persones clavades a la terra.