El Falcó Mil·lenari està preparat per a enlairar-se. Chewbacca i Han Solo ho han deixat tot enllestit. Estem rodejats de botons i no sabem gaire bé com funcionen. Alguns dels passatgers no som grans coneixedors d’Star Wars ni d’enginyeria intergalàctica. Estem una mica perduts (i cagats), però per sort tenim un vídeo tutorial (amb subtítols per entendre al nostre amic pelut) que ens explica els punts claus. Després de reproduir-lo uns quants cops i entendre’l més o menys, obrim el Google Maps terrícola i escrivim la destinació: “Triangle Friki de Barcelona”.

Amb un tres i no res, l’aplicació mostra un mapa a la zona d’Arc de Triomf. Més de 20 botigues surten al navegador. Volem descobrir quins són els articles més venuts. Volem saber quin és el top ten, els articles més cobdiciats. La crème de la crème de la galàxia friki. Però no tenim gaire temps. El combustible és escàs i hem de retornar la nau en menys de dues hores. Només hi podem anar a cinc, així que escollim: Norma Comics, Freaks-Books, Gigamesh, La Estación del Cómic i AREA51. Són cinc planetes diferents, però tots formen part del mateix Univers. Un cop decidits, ens mirem als ulls, agafem el volant, estirem de la palanca i volem.

Primera parada: Freaks-Books

Després d’un vol sense gaires complicacions, aterrem a Freaks-Books. Allà ens espera el cofundador i propietari, Enric Torres (1973), qui col·lecciona articles de ciència-ficció des dels quatre anys. A l’inici ens mira amb desconfiança, com si anéssim a treure una pistola de soldat imperial. Però, a poc a poc, es relaxa. La botiga és allargada, amb desenes de figures, còmics, cartells i llibres que transporten a galàxies paral·leles. La llum solar entra per la porta, que és de vidre, però la llum artificial és la que il·lumina l’interior d’aquest planeta. Amb mirada freda i frases honestes, l’Enric dispara la primera resposta: “Els articles que més es venen són els ninots vintage”. Ensenya figures de Star Wars, deRe-animator i de Time Machine. Totes estan ben resguardades en paquets de cartó i plàstic.

En segon lloc, hi ha els còmics manga per adults, alguns d’ells del mangaka Shintaro Kago. La tercera opció l’ocupen els fotogrames inclosos en els cartells de pel·lícules. Abans, per anunciar una pel·lícula als cinemes, es posava un cartell amb una il·lustració i un fotograma del film que s’anava a projectar. “Les mexicanes són les pel·lícules més estranyes”, exclama mentre ensenya un cartell de La Humanidad en Peligro (El mundo en peligro a l’estat espanyol), un film de ciència ficció de 1954.

“Les figures perden valor. Hi ha gent que en compren dues o tres d’iguals: una per jugar, una per especular i l’altra per guardar”

En quarta posició, l’Enric destaca els jocs vintage i mostra un exemplar de El Templo Maldito d’Indiana Jones. També està tancat i protegit, i li pregunto si els clients els obren o els deixen intactes, com fan amb les figures. Es queda parat i rumia una estona. “Alguns obren els jocs per així retornar a aquella pel·lícula. És una forma nostàlgica de tornar a aquell imaginari”, reconeix. En canvi, detalla que gairebé ningú obre les joguines. “Perden valor. Bé, de fet hi ha gent que en compren dues o tres d’iguals: una per jugar, una per especular i l’altra per guardar”, precisa. Els còmics clàssics d’Americana i Panini ocupen el cinquè lloc del rànquing, i recentment els de Conan el Bàrbar, ideats per l’escriptor dels Estats Units Robert E. Howard l’any 1932, han pujat fins al sisè lloc. Aquest clàssic ara els distribueix tant Panini com l’Editorial Planeta, tot un èxit tenint en compte en un mercat cada vegada més divers.

“Star Wars és l’Scalextric del Segle XXI. Aconsegueix captar l’afició del nen i del pare”

Per anar fins a la setena posició, el propietari de Freaks-Books ens transporta fins al final del passadís. Allà hi ha una vitrina amb tota mena de figures: mans de bruixot i de bruixa, mans de sants, i també figures satíriques de Jesucrist, entre ells una de Jesús amb un carret ple de brossa. “Són figures una mica paganes”, reconeix arronsant les espatlles i fent un somriure entremaliat.

Abandonem l’ala dreta, i ens apropem a l’esquerra. Allà, en un estan contra la paret, deixem la Via Làctia i entrem a La Galàxia. Hi trobem un element familiar: el Falco Mil·lenari. Però no està sol, sinó que hi ha desenes de figures, jocs i còmics relacionats amb l’imaginari d’Obi Wan Kenobi. “Star Wars és l’Scalextric del Segle XXI. Aconsegueix captar l’afició del nen i del pare”, declara Torres amb un rostre seriós i assentint. “Hi ha marxandatge, banyadors, pijames... hi ha de tot i es continua venent”, afegeix. “Encara que Disney s’entesti a carregar-se la saga, és un producte del passat que és molt bo i continua funcionant”, assevera.

Un cop acaba el ‘tour’ per la seva galàxia particular, l’Enric assegura que “internet ha creat ‘yonkis’”

El rànquing s’acaba, i només queden les dues últimes posicions en el top 10. Els penúltims són els llibres d’animació, ja siguin d’animació moderna, com ara Frozen, o de stop motion. Els darrers del podi són els còmics de terror, com ara Haunted Love. Un cop acaba el tour per la seva galàxia particular, l’Enric assegura que “internet ha creat yonkis”. Quan algú, ja sigui un particular o una empresa, anuncia que posarà en venda un producte, hi ha gent que li envia un correu o li truca demanant-li immediatament aquell producte. “Però des de l’anunci fins a la realitat hi ha una gran distància: primer l’ha de posar a la venda, l’he d’encarregar, me l’ha de portar la bona persona de Correus i ha d’arribar a la botiga”, detalla amb to irònic.

“Ja no hi ha una melangia col·lectiva. Ho veig en els meus nebots: a un li agrada Pokémon, a l’altre Digimon... estaria bé que tothom ho conegués tot”

“Els costa venir a les botigues a descobrir les coses”, lamenta quan parla dels clients més joves. “Ja no hi ha una melangia col·lectiva. Ara la gent té melangies, records individuals. Ho veig en els meus nebots: a un li agrada Pokémon, a l’altre Digimon... estaria bé que tothom ho conegués tot”, desitja. Entre el públic més usual, que oscil·la els 40 anys, triomfen els còmics clàssics dels 80 i els de terror dels 50. A més a més, explica que, a part de Superlópez i Mortadelo y Filemón, no hi ha gaire demanda de còmics nacionals, sinó que se sol·liciten exemplars dels Estats Units o França.

Norma Comics, el Coruscant del Triangle Friki

Sortim de Freak-Books, i just a la cantonada de davant trobem una de les llibreries especialitzades en còmics més conegudes d’Europa: Norma Comics. Si hagués de ser un planeta de la galàxia d’Star Wars, Norma Comics, creada el 1983, segurament seria Coruscant, la capital de la República Galàctica. Té 500 metres quadrats. Dues plantes. És tan gran que costa orientar-se.

Per a fer aquest viatge, tenim dos guies diferents: en Sergio Fernández i en Jon. Fernández ens ha enviat per correu electrònic els 10 articles més venuts de Norma Comics del mes d’agost. Com que en tenen tants, han de dividir-ho en tres categories: còmic europeu, còmic manga i còmic americà. En el cas del còmic japonès, els més venuts són els de la saga de The Promised Neverland. Dels americans, guanyen The Umbrella Academy, Hellboy i també els de la paranormal sèrie de Netflix Stranger Things. I dels europeus, encapçala la llista Blacksad, Blake & Mortimer i El Incal Color Original.

“El món de les sèries i de les pel·lícules alimenten el dels còmics, i viceversa. Són dimensions connectades”

Aquests són els resultats sobre el paper, però quan parlem amb en Jon, la realitat canvia una mica. El venedor té ulls foscos i una trena tan llarga que li arriba més enllà de la cintura. Camines amb compte, tens por de trepitjar-la. Amb paciència i prudència, assenyala els títols que ell, a la planta de dalt (dedicada sobretot a còmic europeu i americà), ven més. Els primers que anomena són Watchmen i V de Vendetta, dos clàssics que cada cop tenen més edicions. En tercera posició estan Umbrella Academy i The Boys. Per a en Jon, aquests dos tenen èxit per influència de Sin City i Netflix. El món de les sèries i de les pel·lícules alimenten el dels còmics, i viceversa. Són dimensions connectades. El quart lloc, en canvi, el guanyen uns ninots amb el cap molt gros que segurament haureu vist en més d’una ocasió. Els POPS tenen la forma del personatge que vulguis: Albus Dumbledore, La Cosa o Iron Man. “Hi ha gent que reserva POPS amb un any de diferència. Són ninots populars també pels seus preus populars”, justifica en Jon, qui sospita que el seu èxit pot ser passatger.

Del còmic europeu en destaca dos noms; un que ja ha aparegut i un altre que ho farà més endavant: Persépolis i Blacksad. “Per Sant Jordi, sempre en tenim moltes còpies perquè volen”, assegura amb una riallada i aixecant les celles. Quan sortim de la secció dels còmics ens dirigeix a un imaginari molt màgic: varetes, barrets seleccionadors, i gira-temps. Sí, senyores i senyores, el món de Harry Potter té un apartat sencer al Norma Comics. “Al principi vam començar amb quatre tasses, i ara tenim tot això”, detalla mentre amb el braç arrossega i mostra tots els articles que ens rodegen.

El tro de Gigamesh

Per canviar una mica de transport, aparquem el Falcó Mil·lenari, agafem la Raigdefoc i volem fins a Gigamesh. A l’entrada ens esperen personatges de tota mena, des de superheroïnes amb màscares de V de Vendetta a soldats imperials. També a l’entrada, un lema ras i curt: “Gigamesh: Vici i subcultura”. Aquesta llibreria, creada el 1985, és una de les més importants de ciència-ficció en l’àmbit europeu. Els seus inicis, però, van començar al carrer Ronda de Sant Pere número 53. Bé, de fet, segons el primer treballador de la botiga, en Lluís Salvador, era la parada que tenien al mercat de Sant Antoni la que alimentava la botiga física. “Abans no hi havia punt de reunió per a les persones aficionades a la ciència-ficció, i al mercat feien la seva petita convenció d’entre 10 a 15 persones”, recorda.

“El que fa créixer la botiga és que un dels seus fundadors, l’Alejo Cuervo, es fa amb els drets de Joc de Trons en castellà”

Ara bé, el que fa créixer la botiga és que un dels seus fundadors, l’Alejo Cuervo, es fa amb els drets dels llibres de Joc de Trons en castellà, que es publiquen a partir del 2011. Ell és l’encarregat de traduir-los, molt abans del boom dels llibres i de la sèrie. Aquesta visió empresarial fa que la llibreria creixi i es converteixi en el que és ara. Per deixar clara la clau de l’èxit, el mural presideix la botiga, titulat “La escritora”, està fet per l’il·lustrador de la portada dels llibres de Joc de Trons en castellà, Enrique Corominas.

“El jocs de rol són més narratius, com ara Dungeons & Dragons d’Stranger Things, que té un demogorgon amenaçador a la portada i ocupa el tercer al rànquing”

Però, a més a més de la saga de George R. R. Martin, l’univers de Gigamesh va més enllà. Encara que el seu punt fort és la literatura de ciència ficció, també hi ha dos apartats que tornarien boig a qualsevol entusiasta de la fantasia: jocs de taula i jocs de rol. El jocs de rol són més narratius, com ara Dungeons & Dragons d’Stranger Things, que té un demogorgon amenaçador a la portada i ocupa el tercer al rànquing. Aquesta és una edició per als fans de la sèrie de Netflix, ja que els protagonistes juguen a aquest joc i, aprofitant-ho, l’empresa decideix treure una edició més fàcil i reproduint la història a la qual juguen Will, Mike, Dustin i Lucas entre llençols i llanternes. Tot i que el joc va tenir un boom degut a la fama de la sèrie, dos venedors de Gigamesh defensen que té bones crítiques.

D’altra banda, els jocs de taula són més específics, amb normes més tancades. Aquesta secció la lidera Virus. Segons els mateixos venedors, ocupa el primer lloc perquè és un sistema fàcil i molt accessible, a més a més d’econòmic. El número 10 és Hogwarts Battle. Defense Against the Dark Arts. Com en el cas d’Stranger Things, té bones referències, encara que el que crida més l’atenció és la marca de Harry Potter. Després de donar un últim tomb per Gigamesh, deixem la Raigdefoc a l’armari i, amb una mica d’entrenament de Daenerys Targaryen, pugem a sobre delDrogon, i ens desplacem cap a la següent destinació: L’Estació del Còmic.

El tren de l’Estació del Còmic

Arribem una mica marejats i despentinats, i el Drogon marxa de pressa amb la mare. En una botiga petita, fosca i plena de còmics per tots els racons, la Sandra (1977) surt del seu petit despatx i, amb timidesa, ens saluda. Porta ulleres i el cabell fosc i fi recollit amb una cua. En el món del còmic tothom la coneix com a Mary Jane. “Sí, el nom de la xicota de Spiderman”, apunta.

“La botiga és més petita i més lletja, però té èxit perquè té els preus més baixos, hi ha articles de segona mà i objectes descatalogats”

Ella fa un any i mig que ha entrat en el sector del còmic de forma professional. En un inici tenia una botiga molt més gran a Entença, però aquest petit cau al Triangle Friki li funciona molt millor. “És més petita i més lletja, però té èxit perquè té els preus més baixos, hi ha articles de segona mà i objectes descatalogats”, defensa la dona de mirada desconfiada.

“Ella, a més a més de còmics, col·lecciona figures PVC. En té més de 5.000. A la botiga en té unes 30, i moltes són barrufets”

A més a més d'aquesta botiga, la Sandra té una parada al mercat de Sant Antoni, tradició heretada del seu pare, que era un dels grans col·leccionistes de còmic del mercat barceloní. Ella, a més a més de còmics, col·lecciona figures PVC, que són figures molt petites de diferents personatges de ficció. En té més de 5.000. A la botiga en té unes 30, i moltes són barrufets. Ara bé, no estan a la venda. Són seus i de ningú més. Si t’apropes per mirar-los veus que estan una mica gastats, fins i tot bruts. “Aquests són els millors perquè vol dir que són antics!”, explica amb un somriure de satisfacció. El que sí que està a la venda són els còmics. Com a Norma Comics, V de Vendetta i Watchmen tenen posicions molt altes (primera i tercera) en la classificació d’aquesta petita botiga. La segona posició la té From Hell, la quarta Civil War, la cinquena el còmic de La última cacería de Kraven, d’Spiderman, i el sisè l’ocuparia MARS. Tot i les similituds, una de les diferències principals amb botigues com Norma Comics és que tots els exemplars estan embolicats amb plàstic per a conservar-se millor.

Última parada: AREA51

Quan sortim d’aquesta petita botiga, unes teles enganxifoses ens rodegen. Un home prim però fort ens estira ben fort i, amb una disfressa vermella, blava i negre que no sembla gaire transpirable, ens porta de bot en bot fins a la nostra darrera parada: AREA51. No, no estem a la Base de la Força Aèria de Nellis a Nevada, els Estats Units. Estem al carrer d'Alí Bei, 10. L’entrada, formada per portes de cristall i un rètol vermell fosc amb lletres negres, veiem unes parets decorades amb paper de diferents superherois: Superman, Spiderman, Hulk, Flash, Capità Amèrica. Els clàssics ens envolten.

Mostra còmics de tota mena, entre ells de ‘Mortadelo y Filemon’ i altres còmics de grapa, alguns amb més de 50 anys, a preus paranormals: des d'un euro fins a sis

Ara bé, el Javi, el propietari, ens revela que és una botiga outlet especialitzada sobretot en articles del còmic Dragon Ball: tasses, cartells, samarretes, figures... tot a preus molt assequibles. “Som un outlet i tot ho tenim al preu més econòmic possible. No podem demanar molts diners”, esclareix amb honestedat. Abans va estar en una botiga un any, però fa cinc mesos que s’ha traslladat a aquest petit espai rodejat de ciència-ficció i fluorescents. A més a més de Dragon Ball, mostra còmics de tota mena, entre ells de Mortadelo y Filemon i altres còmics de grapa, alguns amb més de 50 anys, a preus paranormals: des d’un euro fins a sis. Aquí pots entrar amb les butxaques mig-buides, que podràs marxar amb la bossa plena.

Quan el Javi, amb actitud tranquil·la i somriure afable, explica que a partir d’ara vol ampliar la mostra de videojocs retro, entre ells Sonyc, un soroll escandalós, acompanyat d’un que fa volar diversos jocs de cartes de Harry Potter i les tovalloles de Superman, inunda la botiga. Ens agafem com podem a taula del mig, però una llum verda i brillant ens xucla cap a una infraestructura metàl·lica i freda. És una nau alienígena? No ho sabem. Només veiem negre. Silenci. Al cap d’uns dies despertem. No recordem gaire cosa, no sabem gaire bé on hem estat, però el que sí que sabem és que l’esperit friki ens ha captivat per complet. Hem fet el nostre primer viatge a la galàxia friki i hem conegut les seves exquisideses. Estem segures, però, que hi haurem de tornar en algun moment, així que guardarem les indicacions de Chewbacca i Han Solo per no perdre’ns.