Ve a recollir-la. Tota la nit sola i ara ben acompanyada. Són quarts de cinc del matí quan en Salvador Bieto Revilla (34 anys de pescador) surt del port del Masnou per recollir la xarxa que ha deixat al vespre a tres milles. 2.000 metres de teixit amb fils nuats formant retícules que semblen infinites dormint sota l’aigua. Artesania a les mans. Així es recull a tresmall: tres xarxes abraçades per les vores que fan ziga-zaga per acollir els peixos. Ja són dins. 

Amunt, nois. Més art. El peix, el recull en Salvador passant el gall (flotador) per la “maquinilla” i després es plega la xarxa. Espereu. S’omplen les galledes d’aigua salada i gel per mantenir el peix fresc. Dues hores de feina. I a les mans, un nou horitzó ens espera: cap al port. 

Desembarcament. Ara es desmalla (treure el peix de la xarxa). Continua l’art total, continua el jeroglífic manual. Proveu, proveu de treure un peix de la xarxa... Art en majúscules amb mans minúscules. Sumeu-hi dues o tres hores de nova creació. Un cop desmallat, en Salvador neteja el contenidor i les safates. Treu l’aigua salada de les galledes i guarda el peix a la nevera. L’escata i el classifica per tipus dins les safates. Torna a posar el peix a la nevera. Descansa, i el que queda de la nit és el cafè que es pren. 

Tornem-hi. Arregla la xarxa i la col·loca bé per tornar-la a calar. Pesa el peix i el posa en gel. El carrega a la furgoneta, tira cap a Montgat (a la subhasta cantada del peix) i el ven. I torna a la xarxa. A l’art de la xarxa que fa obrir les boques, i la gana, a tothom.