Quins anys, aquells, en què els pobles vivien del que els donava la terra. O, en aquest cas, del que els portava la mar. A l’Escala ho recorden amb pèls i senyals cada any, pels volts de finals de setembre, quan el municipi de l’Alt Empordà se submergeix en aquella vida que, llavors, era feta de sal. La platja com a centre neuràlgic del dia a dia, on passava tot. Grans vaixells plens fins a dalt de sal ancoraven al port empordanès provinents del delta de l’Ebre, d’Eivissa i d’Alacant, i eren els pescadors de l’Escala els qui, amb les seves barques, la portaven fins a la platja. Era el punt des d’on la sal es distribuïa a l’interior del país, i a les fàbriques de salaó d’anxoves i sardines.

Hereus d’aquests tresors mariners, ja al segle XXI, els escalencs rememoren els seus orígens pescadors i saladors cada any des de 1997, quan es van celebrar els 300 anys de la construcció de l’Alfolí de la Sal. Construït a finals del segle XVII, l’edifici va ser el principal magatzem de sal del municipi quan aquest era monopoli reial, entre 1716 i 1869. L’Alfolí va ser, al cap i a la fi, el lloc d’on va sorgir el creixement econòmic i demogràfic de l’Escala al segle XVIII.

La Festa de la Sal ens endinsa en la vida quotidiana de fa més de cent anys, però no només amb la mostra d’oficis mariners, sinó també amb la roba de l’època, la gastronomia, cançons tradicionals i danses ancestrals. Quan cau el sol, la platja s’il·lumina de teies enceses: és el ball del drac, una dansa originàriament ballada per gent de mar com a ofrena per propiciar bons auguris en la pesca, i que acaba amb la immersió dels dansaires a la mar.