De paper ja no en fa, però d’energia sí. Continua viva perquè continua definint l’skyline de Ribes de Freser (el Ripollès). Neix al segle XIX amb la família Vidal, però el maig de 1923 la família Sau se la queda i la rebateja: Papelera del Freser SA. Durant tres generacions van continuar fent paper, fins a principis dels anys noranta del segle passat (per exemple, el paper del diari La Vanguardia es feia aquí). I s’acaba el paper però no el paper de la paperera.

Un segle després, una de les seves turbines originals continua fent energia. I tot amb aigua del riu Freser. És el nervi, l’origen, el record. L’edifici sembla emmirallar-se en la línia d’aigua. Com si fossin una parella que es masega, que es dona forma. Tots dos bateguen alhora. La Paperera del Freser és al cor de Ribes. El seu paper no deixa de fer-se veure i fer veure el poble. Com el Freser, la paperera és natural, és natura, energia vida que no marxa mai, que continua.