La memòria de l’ofici de paperaire
L’estany de Banyoles bomba cinc recs diferents que travessen el municipi i dibuixen camins dels quals la memòria industrial i la història són protagonistes. Seguint la traça d’un d’aquests recs, el rec Major, acabem topant amb la Farga d’Aram, on trobem l’últim molí paperer de les comarques gironines. Dins l’edifici, paper acabat de fer, i un amunt i avall de làmines que tot just han sortit de l’assecador.
Qui ens ha obert les portes del molí és l’equip d’artesans paperaires de Sastres Paperers: l’Anna Pagès, en Jordi Torrent i la Mamen Cagigós. El seu projecte està en marxa des del 2014, però l’ànima de l’ofici la carreguen des de fa més de quaranta anys. Perquè la història d’aquesta vocació comença el 1981 amb el nom d’Antoni Sardà. Influenciat pel pintor xinès Dai Bi Hin, que el va captivar amb l’univers de la fabricació artesanal de paper, un dia, amb una pila holandesa —la màquina que s’utilitza per convertir la fibra vegetal en pasta de paper— a la mà dreta i una premsa d’oli a l’esquerra, va fundar el Molí Paperer Aquari. El projecte va agafar embranzida ben ràpid, quan Antoni Tàpies, Miquel Barceló, Jaume Plensa i altres artistes de renom van encarregar obres a l’artesà i, des d’aleshores, les comandes no s’han aturat.
En Jordi, que va ser l’ombra de Sardà fins a la seva jubilació, ara s’ha convertit en el “capità del vaixell”. Ens mostra com, pas a pas i amb les mans com a eina essencial, treballen meticulosament fins a obtenir el full de paper perfecte. LA MIRA ha pogut ser testimoni del procés d’elaboració de paper Aquari, la marca pròpia que tenen destinada a les belles arts i al disseny gràfic. Però, a banda de la fabricació com a tal, un dels seus objectius és també la preservació i difusió de l’ofici, que es troba avui en dia en perill d’extinció.
Hem pogut explicar aquesta història gràcies a la col·laboració dels nostres subscriptors.
Tots fan possible el periodisme de LA MIRA.
Victòria Rovira Casanovas
Col·laboradora de fotografia de LA MIRA
Comentaris
- El Toni Sardà i jo tenim fa no fa la mateixa edat. Durant uns anys compràvem de tant en tant paper Aquari per estampar obra gràfica, pricipalment gravats. Em fa molt content que segueixin amb l'ofici, fruit de la tenacitat i l'amor per un ofici ancestral. Altres oficis no han tingut la mateixa sort i han desaparegut amb l'últim artesà . Conseqüència d'un mercat i una cultura que menysté les creacions i les produccions artesanals i treball manual. Tampoc l'administració ha donat gaire suport, reflex del poc interès per una cultura que necessita suport per sobreviure. Sastres, us desitjo tota la sort fent paper !
- El Toni Sardà i jo tenim fa no fa la mateixa edat. Durant uns anys compràvem de tant en tant paper Aquari per estampar obra gràfica, principalment gravats. Em fa molt content que segueixin amb l'ofici, fruit de la tenacitat i l'amor per un ofici ancestral. Altres oficis no han tingut la mateixa sort i han desaparegut amb l'últim artesà. Conseqüència d'un mercat i una cultura que menysté les creacions i les produccions artesanals i treball manual. Tampoc l'administració ha donat gaire suport, reflex del poc interès per una cultura que necessita suport per sobreviure. Sastres, us desitjo tota la sort fent paper!