“És bo no tenir sempre el que volem i bastir una cabana d’esperances: així, per l’entrellum, el primer estel fulgura net, silenciós incita, sense fer mal” (Joan Vinyoli) No hi havia res i ho van crear tot. Inventar, idear, construir és una manera de viure. De donar resposta a les necessitats. D’estimar. I això és el que van fer un grup de pares i de mares per regalar llum, esperança i oportunitats als seus fills. Era l’any 1979. Les famílies Roca, Ollé, Zaldivar, Closa, Pijuan, Giménez, Martínez, Baiget i Font de Balaguer es van unir per crear l’Associació L’Estel, un centre per a persones amb discapacitat intel·lectual. Es van posar a treballar amb il·lusió, amb ganes. I ho van fer sense gaires recursos econòmics, però el resultat va compensar qualsevol esforç i sacrifici. “Els nostres fills no podien anar a un centre ordinari i els havíem de portar en escoles de Lleida. Això dificultava la gestió familiar”, ...