Girona: anada i tornada al centre espiritual de Catalunya i del món
Són els catalans més autèntics i els que parlen català més pur. Ens preguntem per la vida en aquesta ciutat idíl·lica i per la seva relació amb l'entorn
La gracieta de “I Girona, més”, cuinada al Polònia i repetida en molts patis d’escola, ha reforçat el tòpic de la ciutat consentida i del ciutadà orgullós i xovinista. Són els catalans més autèntics i els que parlen el català més pur. Tenen una vida cultural intensa, un turisme de senyors, una universitat amb professors de renom on hi aterren primeres espases, un casc antic renovat, una riba de postal, una Diputació que reparteix calè a dojo. I encara, amb només mitja hora d’AVANT, són a Barcelona. Però què diuen ells d’aquesta ciutat idíl·lica? Quina relació guarden Girona i Figueres? I com es relaciona Girona amb les comarques de l’entorn? Anna Punsoda parla amb Guillem Terribas, Mar Bosch, Antoni Puigverd, Xavier Carmaniu, Borja Vilallonga, Vicenç Pagès Jordà, Dolors Bramon, Adrià Pujol, Carme Fenoll i Toni Sala. En una terrassa a tocar de la Llibreria 22, Guillem Terribas, Antoni Puigverd i Mar ...
Ja has llegit l'article gratuït setmanal.
Fes-te subscriptor. Podràs llegir, escoltar i fer possible tot el periodisme de LA MIRA.
– continua després de la publicitat –
– continua després de la publicitat –