Visions

Escornalbou, un tresor per descobrir

Fotografies de Jordi Borràs Abelló. Text d’Oriol Lleonart Padrell

Si veniu al castell monestir d’Escornalbou, no hi trobareu pas, ben bé, ni un monestir ni un castell. És per això que hi heu de venir. Encaixat sota el cim d’un turó discret, però preeminent, que mira el Mediterrani de prop i que albira bona part del Camp de Tarragona, el conjunt històric i monumental d’Escornalbou ha estat preuat per la seva posició des de fa segles, mil·lennis inclús. Per això, n’ha vist de tots colors, que s’han integrat a una fesomia canviant, eclèctica, que amaga la història del lloc rere el color rogenc de les seves pedres, capitells i llindes, perquè no sigui reconeixible a simple vista. No hi ha una experiència més fidel que tombar per les seves cambres i estances, fixant la mirada en detalls que guarden històries medievals, modernes i contemporànies.

La quietud que es respira des d’aquest punt elevat i fortificat, que van viure els canonges i els frares dels diversos ordes que van hostatjar-se al monestir, contrasta amb l’origen militar romà i musulmà del lloc, i amb el sotrac dels conflictes bèl·lics que passaren per aquí. Segadors, castellans; moros, cristians i soroll de sabres. Allà on es feia missa, a l’ermita de Sant Miquel, a la vora de la sala capitular i del claustre agustinià i posteriorment franciscà, hi van sonar també les esquelles del bestiar, que ocupava un temple religiós desamortitzat i abandonat. Diuen que també s’hi falsificava moneda. Fins que, al segle XX, Eduard Toda, un home polifacètic que va cultivar l’obsessió per la restauració del patrimoni a l’etapa final de la seva vida, va comprar unes runes i va fer-se a Escornalbou una mansió senyorial a l’estil dels lords anglesos. Escornalbou es va transformar un cop més, físicament i espiritualment. Toda va intentar convertir aquest lloc aïllat en això que ja és, un racó recòndit, però des d’on s’observa el panorama, un discret però ambiciós centre cultural de la Renaixença catalana.

Propietat de la Diputació de Tarragona i de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, Escornalbou ha arribat als nostres dies com un enigma que encara s’està descobrint. Des de 2018, l’arqueologia, la recerca historiogràfica i la museografia s’uneixen per conèixer la història humana d’Escornalbou i per, en última instància, donar-la a conèixer. El turisme també es fa a casa; de tot se’n poden extreure coneixements.

– continua després de la publicitat –

Hem pogut explicar aquesta història gràcies a la col·laboració dels nostres subscriptors.

Tots fan possible el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi

Comentaris