Persones

“Pensem que cal potenciar i cuidar aquest tresor cultural: la nostra llengua”

Un dia la Maria Sempere va decidir agafar un avió, el de l’edició. I va quedar fascinada, seduïda pel poder elevador i transformador dels llibres

per Magda Gregori Borrell

“Pensem que cal potenciar i cuidar aquest tresor cultural: la nostra llengua”
La Maria Sempere sempre mira i vola ben amunt. Entre núvols de lletres i paraules ha descobert l’apassionant món de l’edició. (Fotografies de Jordi Borràs Abelló)

Hem pogut explicar aquesta història gràcies a la col·laboració dels nostres subscriptors.

Tots fan possible el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi

Al llarg de la vida hem d’escollir diferents destins. Alguns, fins i tot, sense conèixer bé a quin lloc ens portaran. La Maria Sempere va estudiar Sociologia i Ciències Polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona per acabar treballant durant gairebé deu anys a la companyia d’avions Vueling. El primer vol professional que va agafar la va fer directora de l’àrea de clients d’aquesta aerolínia. “Vaig començar a treballar-hi quan només tenia quinze avions, vaig viure el creixement de l’organització i quan ja operava amb prop de 150 avions, vaig marxar. Va ser un procés interessant en què vaig aprendre molt”, comenta. Pel to i la mirada intueixes que se sent satisfeta de la feina feta durant aquells anys, però que també va encertar enfilant-se a un altre avió. Un de més aventurer o agosarat, segons com es miri, amb un destí final: crear l’editorial Les Hores. Però millor que ho descobrim a poc a poc, que ja sabem que el jet lag ens pot dessincronitzar.

“Em va semblar que no hi havia ningú clarament situat en els grans temes eterns al voltant de l’individu. L’amor, les relacions humanes o la mort són ítems que ens ajuden a reflexionar sobre el món d’avui”

L’aterratge definitiu el va fer l’any 2016, quan, després d’abandonar Vueling, es va adonar que si es feia una pregunta, tenia clara la resposta: “Tu què faries? Una editorial”. Potser sense ser-ne conscient havia arribat el moment de perfilar un nou destí. “Casualitats de la vida, un dia en una reunió de l’AMPA de l’escola, justament quan s’acostava Sant Jordi, vaig conèixer la Laura Huerga, editora de Raig Verd. Li vaig comentar que volia crear una editorial, vam quedar i a poc a poc vaig anar veient com era el sector editorial”, explica.

– continua després de la publicitat –

D’una conversa a una altra, d’un pensament a un altre, fins que va tenir clar quin projecte volia tirar endavant: “Em va semblar que no hi havia ningú clarament situat en els grans temes eterns al voltant de l’individu. L’amor, les relacions humanes o la mort són ítems que ens ajuden a reflexionar sobre el món d’avui”. La Maria ja tenia un objectiu, però li faltava el seu company de viatge editorial, amb qui selecciona manuscrits i discuteix un text. Per això, va contactar amb el Manel Gómez, professor de llengua en un institut i amb qui havia col·laborat a Vueling. Ell, de seguida, s’hi va engrescar. Amb el cinturó posat, només faltava enlairar-se.

Sempre ha estat una gran lectora, però quan va finalitzar la seva etapa universitària no s’imaginava que acabaria creant una editorial. Que viatjaria entre llibres i obres, entre autors i llibreters. 
“És apassionant decidir què vols publicar i pensar que pots enriquir i estimular els lectors”

I enlairar-se ben amunt. Perquè fer néixer i créixer un projecte editorial requereix ganes i esforços, però també comporta neguits i dubtes. “Sempre m’havia agradat molt llegir, havia estat una de les meves grans passions. I em vaig adonar que amb una editorial podia descobrir nous autors, noves reflexions, noves mirades del món. És apassionant decidir què vols publicar i pensar que pots enriquir i estimular els lectors”, apunta la Maria. Les seves paraules delaten entusiasme i passió per un univers infinit, el dels llibres.

“Hi ha la idea mística que l’editor es passa tot el dia llegint; suposo que és així si tens una empresa de trenta treballadors, però jo he de fer molts papers de l’auca”

L’editorial Les Hores va publicar el seu primer títol l’any 2017 i des d’aleshores la Maria treballa per anar teixint un catàleg en què projecta i imprimeix diferents maneres de veure el cosmos. I ho fa tocant moltes tecles a la vegada: “Hi ha la idea mística que l’editor es passa tot el dia llegint; suposo que és així si tens una empresa de trenta treballadors, però jo he de fer molts papers de l’auca. Tot i que la part d’identificar nous autors i llegir és la més romàntica, la que tothom desitja”. És sincera, no amaga allò que realment l’emociona del minuciós i artesanal món de l’edició.

Mira atentament diferents obres. La seva és una feina minuciosa i artesanal, que necessita hores d’entrega per aconseguir el destí desitjat: que un llibre arribi a les prestatgeries d’una llibreria. 
“Busco llibres que realment et mosseguin, et sacsegin; que te’n recordis, que els has llegit. Alguns, fins i tot, potser són incòmodes però remenen”

Per això, també deixa clar que la seva és una feina d’equip: “Intentem treballar amb traductors i correctors reconeguts. Seguim aprenent tots plegats cada dia, en cada nou llibre”. El seu projecte editorial té encara pocs anys de recorregut però ja ha aconseguit fer-se un forat a les llibreries: “Pensem que aportem un estil, un enfocament o unes mirades diferents. Som molt curosos en l’edició per assegurar-nos que tot s’entén i tenim una gran interacció amb els traductors, que són coautors d’una obra sota l’empremta o la intenció de l’autor inicial, del creador, de l’artista”. La Maria es dedica, bàsicament, a fer traduccions perquè determinats llibres els puguem llegir en la nostra llengua i té clar el criteri que l’ajuda a seleccionar, a decidir les obres: “Busco llibres que realment et mosseguin, et sacsegin; que te’n recordis, que els has llegit. Alguns, fins i tot, potser són incòmodes però remenen”.

– continua després de la publicitat –

La pretensió, l’aspiració o l’ambició de la Maria no és senzilla. Desitja volar ben amunt, encara que algun viatge tingui turbulències. “S’han de fer molts equilibris. Sempre has d’anar prioritzant. Ara faig de comercial, ara preparo una subvenció, ara visito llibreters, ara acabo d’escollir la coberta d’un llibre. Hem d’autogestionar moltes coses per aconseguir un major volum de vendes i convèncer els nostres lectors”, comenta serena. La resignació no forma part del seu diccionari.

“Ells tenen la saviesa de llengua. Un llibre ha de tenir un bon títol, una coberta atractiva, s’ha de vendre. Però el treball amb el text ha de ser molt acurat”

El que té clar és que, en determinats àmbits, com la correcció i la traducció, no pot regatejar ni un cèntim perquè això podria anar en detriment de l’obra. “Ells tenen la saviesa de llengua. Un llibre ha de tenir un bon títol, una coberta atractiva, s’ha de vendre. Però el treball amb el text ha de ser molt acurat.” La cirurgia fina que permet conjugar bé les paraules, perfilar els detalls i arrodonir una obra defineix la màgia de l’edició. I la Maria ho comprova cada dia, al mateix temps que segueix aprenent. Aquest camí, com moltes històries o viatges, és llarg i continu.

Llegir i descobrir nous autors és la part que més aprecia de la seva feina, diu que la més romàntica. Però ha de tocar moltes altres tecles perquè funcioni l’engranatge editorial. 
“El paper del llibreter aporta molt valor. Ell té la capacitat de recomanar o no un llibre, és qui interacciona amb el lector final”

Però, al final, els editors treballen perquè tots els llibres arribin al mateix destí: les llibreries. “Els nostres llibres no es veuen si no tenim la complicitat dels llibreters. Som una editorial petita, no podem fer grans inversions en publicitat. Per això, el paper del llibreter aporta molt valor. Ell té la capacitat de recomanar o no un llibre, és qui interacciona amb el lector final. I estic molt agraïda pel seu suport incondicional.” Amb aquesta afirmació queda clar que determinades sinergies són imprescindibles, indiscutibles per entendre l’edició.

“Hi ha moltes editorials diferents, cadascuna treballa en la seva línia, però ho fem per fer créixer la base de lectors”

I, sense deixar ni un segon de silenci, la Maria reflexiona: “La meva percepció és que, com que és un sector difícil, tots els editors sentim una empatia respecte als altres. Ens mouen les ganes d’intentar aconseguir que l’oferta en llengua catalana sigui significativa. Hi ha moltes editorials diferents, cadascuna treballa en la seva línia, però ho fem per fer créixer la base de lectors. Pensem que cal potenciar i cuidar aquest tresor cultural: la nostra llengua”. Després de sentències categòriques, absolutes, com aquestes, ningú s’atreveix a qüestionar els esforços dels editors perquè puguem llegir i gaudir una gran varietat d’obres. La professionalitat de la Maria es combina amb les seves conviccions i mirades de la realitat, la societat i l’entorn.

No pot amagar la seva felicitat. Enlairar el seu propi projecte editorial li ha comportat grans satisfaccions. Només publica aquells llibres que l’han emocionat, sacsejat, que li han donat una mirada diferent o crítica de la realitat. 
“Des del primer dia vam tenir clar que volíem publicar obres reflexives, marcades per la quotidianitat i preocupades per la complexitat”

Potser, per això, ja va decidir que el nom de l’editorial havia de remetre a Les hores, el títol de l’obra de Michael Cunningham guanyadora del Pulitzer, inspirada en la vida de Virginia Woolf. “Des del primer dia vam tenir clar que volíem publicar obres reflexives, marcades per la quotidianitat i preocupades per la complexitat.” Les hores ens ho demostren cada dia, algunes passen ràpid, altres es converteixen en eternes. I així intenta, també, plasmar-ho en totes les cobertes dels llibres: “El nostre objectiu és que els nostres lectors vagin a una llibreria i ja identifiquin les nostres cobertes. Evidentment, hi ha moltes altres editorials que fan aquesta distinció de portades pròpies i inequívoques. Nosaltres pensem que això aporta un valor addicional; a més, volíem que tot confluís en les hores, per això són un degradat que simula l’esfera del rellotge”.

“Fent d’editora puc veure el resultat final de la meva feina. Venia d’una empresa molt gran i era difícil veure la incidència del que feia. És molt reconfortant anar a un club de lectura i que la gent et digui que li ha encantat un llibre”

Queda clar que la Maria té el seu propi rellotge, aquell que marca el pas del temps i que un dia va decidir posar a zero per començar un nou viatge, el de l’edició. Ara, després d’uns anys dedicant-se a aquesta òrbita, parla amb orgull del canvi de direcció: “Fent d’editora puc veure el resultat final de la meva feina. Venia d’una empresa molt gran i era difícil veure la incidència del que feia. És molt reconfortant anar a un club de lectura i que la gent et digui que li ha encantat un llibre, que l’ha omplert personalment i que te’n doni les gràcies. També ara faig coses que no m’agraden tant, però això passa en totes les feines. Intento valorar positivament la part del temps en què em dedico a descobrir autors, corregir o endinsar-me en noves lectures”. La vida l’ha ajudat a prioritzar. Sap que no tots els viatges són iguals, però que tots poden ser singulars. La qüestió és saber-los gaudir amb un bon llibre. Molts trajectes els recordem per la lectura que ens va acompanyar.

La Maria va decidir un dia aterrar per tornar-se a enlairar. I ara fa créixer un horitzó infinit, el dels llibres. Però sempre toca de peus a terra, perquè tot funcioni i els números surtin. 

Un dia la Maria va aterrar i va agafar un altre avió, el que l’ha conduït al món de l’edició. En aquest viatge hi barreja romanticisme i pragmatisme. L’espiritualitat de llegir i de descobrir nous autors s’ha de fer conjugant números i vendes. Però ara té clar que aquest destí és el seu, on vol seguir, on vol aprendre, on vol créixer, malgrat totes les turbulències. L’edició, com la vida, no és senzilla però sí seductora. La Maria ha quedat atrapada, fascinada, enamorada pels llibres. I ara vola ben amunt.  

Hem pogut explicar aquesta història gràcies a la col·laboració dels nostres subscriptors.

Tots fan possible el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi

Comentaris