Catalunya gravada
El col·leccionista Antoni Gelonch ressegueix, amb passió, la història a través dels gravats. Aquells que expliquen èpoques, estils, tècniques, i retraten. Per això, a LA MIRA li demanem que ens ensenyi la història de Catalunya a través d’aquest art
Hem pogut explicar aquesta història gràcies a la col·laboració dels nostres subscriptors.
Tots fan possible el periodisme de LA MIRA.
“No tenim cap museu amb una sala dedicada al gravat”, sentencia abans que tingui temps de preguntar res. Ens trobem al Museu de Lleida, el lloc al qual Antoni Gelonch ha decidit cedir la seva col·lecció de gravats. Ens acompanya també el seu director, Josep Giralt, que com a bon amfitrió ha vingut a rebre’ns. “Vaig posar una condició: que les exposicions de gravats no només es quedin aquí, vull que vagin circulant. Tothom ha de tenir accés a la cultura. Si he deixat la col·lecció no és perquè la guardin, és perquè la mostrin”, afegeix l’Antoni. Xerraire com és, no és gens fàcil interrompre’l. “Quan recordes Picasso o Miró, mai penses que van ser gravadors”, anota.
– continua després de la publicitat –
Hem entrat en una dimensió, la dels gravats, que amaga detalls i secrets. El seu tiratge limitat fa que aquestes obres tinguin una certa exclusivitat, i la seva producció artesanal i acurada fa distingit aquest art. “El gravat et permet accedir al món de la cultura i de la història. Fins al descobriment de la fotografia, a mitjans del segle XIX, tot es representava a través de gravats o pintures. Però en concret el gravat permetia que la majoria de la població pogués accedir al món de l’art. Per això sempre he considerat que és la tècnica més democràtica”, reflexiona l’Antoni.
Des de Vaquer fins a Tàpies. De l’art més clàssic al més modern. Amb una varietat de detalls, estils i colors
Amb l’objectiu de capbussar-nos en la seva col·lecció particular i de recórrer segles, anys i moments que defineixen el país, demano a l’Antoni que seleccioni els gravats que retraten la història de Catalunya. L’exercici no sembla senzill, perquè l’obliga a triar unes peces i descartar-ne unes altres, però el repte l’entusiasma.
Retrat a retrat. Un país, una història sovint poc explicada que aquí es mostra a través de l’art
Decideix començar amb un gravat de Francesc Vaquer, del segle XVII, amb una de les imatges més icòniques: el cavaller sant Jordi. Des de Vaquer fins a Tàpies. De l’art més clàssic al més modern. Amb una varietat de detalls, estils i colors. Però un repàs que sintetitza la història gravada de Catalunya. Aquella que Antoni Gelonch ha anat construint i que ara el Museu de Lleida ostenta perquè en puguem gaudir. Som-hi. Retrat a retrat. Un país, una història sovint poc explicada que aquí es mostra a través de l’art.
Els gravats com una manera de notificar el pas del temps
Després d’un camí per onze gravats de la seva col·lecció particular, Gelonch aprofita per reivindicar l’art, la cultura com a expressió d’una societat viva, oberta, compromesa i accessible. Perquè ell entén els gravats com una manera de notificar el pas del temps. Recopila moments o esdeveniments que han estat transcendents per entendre la història i el país. Perquè, com a bon col·leccionista, valora els artistes més coneguts i els més anònims, les obres més icòniques i les aparentment més insignificants. La seva col·lecció, i la selecció que ens ha regalat, n’és un exemple. Art, història i país. Perquè la cultura és perpètua, eterna. I Catalunya és, també, un país gravat.
Hem pogut explicar aquesta història gràcies a la col·laboració dels nostres subscriptors.
Tots fan possible el periodisme de LA MIRA.
– continua després de la publicitat –