Històries

Festa major de postguerra

Passegem per les festes majors de Gràcia i Sants de 1944, sota la influència del franquisme. Els carrers competeixen, escullen les reines de la festa i fan balls, sardanes i concursos d’elegància en bicicleta en dies de racionament físic i espiritual

per Elena Yeste Piquer

Festa major de postguerra
La Senyoreta d’Honor de la festa major de Gràcia de 1944, Rosita García Rovira, amb la seva cort. (‘Diario de Barcelona’, 23 d’agost de 1944)

Hem pogut explicar aquesta història gràcies a la col·laboració dels nostres subscriptors.

Tots fan possible el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi

“La Lirio, la Lirio tiene, tiene una pena la Lirio, que se le han puesto las sienes moraítas de martirio.” 1944. “La Lirio”, de Conchita Piquer, posa fil musical a les vacances amb la cançó de l’estiu. La Lirio té mal d’amors: “Se dice que es por un hombre, se dice que si es por dos; pero la verdad del cuento, ¡ay, Señor de los Tormentos!, la saben la Lirio y Dios”. Una altra figura de l’escena, Lola Flores, es presenta al públic barceloní del Poliorama amb el cantaor de flamenc Manolo Caracol i el seu espectacle Zambra.

– continua després de la publicitat –

15 d’agost. Un ofici solemne a l’església parroquial de Santa Maria de Jesús dona el tret de sortida a les festes de Gràcia. Hi assisteixen Trias, tinent d’alcalde del districte; autoritats de la barriada, i jerarquies del Movimiento. Davant de l’església de Jesús, hi ha la tómbola benèfica, molt concorreguda.

A les portes de les botigues del barri, hi ha galledes plenes de gel amb cerveses refrescant-se. Els envelats de les places Rius i Taulet, Sol, Diamant i Camp d’en Grassot, amb les seves orquestrines, s’omplen de gent

El poble balla als carrers, perfectament il·luminats i engalanats. A les portes de les botigues del barri, hi ha galledes plenes de gel amb cerveses refrescant-se. Els envelats de les places Rius i Taulet, Sol, Diamant i Camp d’en Grassot, amb les seves orquestrines, s’omplen de gent. Els compositors Durán Alemany i Bonet de San Pedro, Manuel Palos i Carmelo Larrea competeixen amb les seves últimes creacions musicals. Els envelats de Gràcia són la prova de foc per a la popularitat de qualsevol ballable.

En arribar el mes d’agost, els sastres i les modistes treballen fins ben entrada la matinada. Vestits llargs que la modista no entrega fins a última hora

A Gràcia, tothom estrena vestit. En arribar el mes d’agost, els sastres i les modistes treballen fins ben entrada la matinada. Vestits llargs que la modista no entrega fins a última hora. “Quedarà malament, la senyora Rosita, no tenint enllestida la roba a temps?”, es pregunta una jove que es pinta les ungles a l’habitació, davant de l’armari. La mare intenta calmar els ànims de la filla, mentre distreu el xicot de la noia, que llegeix el diari al menjador. “Nena, no et posis així! Ha dit que el portaria a les onze.”

“Sense piular, sense adonar-se’n, el galant es troba encadenat a un segle de tradició menestral. Si no reacciona a temps acabarà pujant a Sant Medir, concorrent a la processó del Corpus i formant part de la comissió de festes del carrer”

“Les nòvies de Gràcia són per casar-se”, escriu Miguel del Puerto a Destino. “Sense piular, sense adonar-se’n, el galant es troba encadenat a un segle de tradició menestral. Si no reacciona a temps acabarà pujant a Sant Medir, concorrent a la processó del Corpus i formant part de la comissió de festes del carrer”, afegeix.

Vila Bruniquer, a les festes de Gràcia de 1944. (Diario de Barcelona, 23 d’agost de 1944)
El jurat classifica deu noies, presentades al centre de l’envelat, i és proclamada Reina Diamant Montserrat Rosell Colom, de divuit anys, veïna del carrer de Sant Salvador

De nit, a l’envelat de la plaça del Diamant, s’escull la Reina Diamant. El jurat classifica deu noies, presentades al centre de l’envelat, i és proclamada Reina Diamant Montserrat Rosell Colom, de divuit anys, veïna del carrer de Sant Salvador. Els aplaudiments esclaten en anunciar-se’n el nom. Tot seguit, el tinent alcalde del districte VIII, Trias, imposa la banda a la Reina, enmig d’aplaudiments ensordidors. Els altres envelats i carrers de la barriada també escullen les seves reines, totes amb la missió de competir amb la Reina Diamant en l’elecció de Miss Gràcia 1944.

La guanyadora de l’envelat de la plaça de Rius i Taulet, Rosita García Rovira, és proclamada Senyoreta d’Honor de Gràcia

I així, la nit del diumenge 20 d’agost, a l’envelat de la plaça del Sol, mentre es fa un gran ball de germanor, organitzat per la comissió oficial de la festa, té lloc l’elecció de la Senyoreta d’Honor de la festa major de 1944-1945. La guanyadora de l’envelat de la plaça de Rius i Taulet, Rosita García Rovira, és proclamada Senyoreta d’Honor de Gràcia. En formen la cort d’honor Maria Corbella, de l’envelat de la plaça del Sol; Matilde Martínez, del carrer Major de Gràcia; Genoveva Hernández, del carrer de Sant Lluís, i la guanyadora de l’envelat de la plaça del Diamant, Montserrat Rosell.

El carrer del Progrés, segon premi de carrers de Gràcia de 1944. (Diario de Barcelona, 23 d’agost de 1944)
El carrer d’Aulèstia Pijoan obté el primer premi, de 4.000 pessetes, amb el lema “Arabesc”. El segon premi, de 2.500 pessetes, s’atorga al carrer del Progrés, entre Siracusa i Tordera, amb el lema “Rusc d’abelles”

Així mateix, es comunica el veredicte del jurat sobre el concurs de carrers adornats i il·luminats. El carrer d’Aulèstia Pijoan obté el primer premi, de 4.000 pessetes, amb el lema “Arabesc”. El segon premi, de 2.500 pessetes, s’atorga al carrer del Progrés, entre Siracusa i Tordera, amb el lema “Rusc d’abelles”. “Vila jardí”, del carrer de Sant Lluís, entre Torrent de les Flors i Escorial, s’endú el tercer premi, de 1.500 pessetes. I “L’infern” del carrer de Camprodon, el quart premi, de 1.000 pessetes.

A la mateixa plaça hi ha un ball cinematogràfic, al qual han confirmat l’assistència la majoria d’artistes del setè art que es troben a Barcelona

L’endemà, es fa un gran festival folklòric, a càrrec del grup Montserrat, amb música de la cobla Emporium, al carrer de Còrsega, entre passeig del General Mola i Roger de Flor. També, unes competicions de bàsquet i tennis de taula a l’envelat de la plaça del Diamant, homenatjant el campió d’Espanya de bàsquet, el Club Esportiu Laietà. A la mateixa plaça hi ha un ball cinematogràfic, al qual han confirmat l’assistència la majoria d’artistes del setè art que es troben a Barcelona. En paral·lel, al carrer de Còrsega, i a l’envelat de la plaça del Sol, s’hi fan els tradicionals balls dels socis.

A la plaça de Rius i Taulet s’hi celebra un ball de gala, amb un concurs de vestits de nit, mentre que al carrer d’Aulèstia Pijoan hi ha una audició de sardanes. Als carrers del Congost i del Diluvi hi ha balls familiars; al de la Llibertat, ball perfumat, i al de Sant Lluís, ball vuitcentista

El dijous 24 d’agost, a la plaça del Diamant es fa un ball de mantons amb orquestra; també al carrer de Còrsega, que acaba amb una traca valenciana, i a la plaça del Sol. A la plaça de Rius i Taulet s’hi celebra un ball de gala, amb un concurs de vestits de nit, mentre que al carrer d’Aulèstia Pijoan hi ha una audició de sardanes. Als carrers del Congost i del Diluvi hi ha balls familiars; al de la Llibertat, ball perfumat, i al de Sant Lluís, ball vuitcentista.

Ball de sardanes en un envelat. (Destino, 12 d’agost de 1944)
Cinc parelles de pallassos musicals actuen a la festa del pallasso per als nens de la barriada que es fa a l’envelat de la plaça del Diamant

El dissabte, cinc parelles de pallassos musicals actuen a la festa del pallasso per als nens de la barriada que es fa a l’envelat de la plaça del Diamant. A la plaça de Rius i Taulet es fa un ball de reflectors, i es reparteixen els premis a les guanyadores del concurs de vestits de nit. A l’envelat de Camp d’en Grassot es fa el ball del fanalet. Les festes acaben el diumenge, amb balls a tots els envelats i carrers adornats, com els balls regionals de la plaça de la Creu, amb un castell de focs artificials per coronar el final de festa.

La parròquia de Santa Maria de Sants celebra una gran missa, plena de fidels, en què ocupen llocs preferents el regidor delegat i cap local de FET y de las JONS del districte, a més de representacions de la secció local femenina de FET y de las JONS i del Frente de Juventudes

Elegància femenina en bicicleta

El 24 d’agost s’inaugura la festa major de Sants, amb ball de bastons als carrers i a les places de la barriada. Des de les set del matí, s’han disparat morterets i una banda ha recorregut el carrer Major del barri. La parròquia de Santa Maria de Sants celebra una gran missa, plena de fidels, en què ocupen llocs preferents el regidor delegat i cap local de FET y de las JONS del districte, a més de representacions de la secció local femenina de FET y de las JONS i del Frente de Juventudes. La banda de música de la Provincial del Movimiento interpreta l’himne nacional.

Hi ha ball de gala a l’envelat, tennis de taula a l’Orfeó i al centre parroquial, audició de sardanes en diversos carrers, i un concurs d’elegància en bicicleta per a noies i en tàndem per a parelles mixtes

El diumenge 27, al migdia, hi ha ball de gala a l’envelat, tennis de taula a l’Orfeó i al centre parroquial, audició de sardanes en diversos carrers, i un concurs d’elegància en bicicleta per a noies i en tàndem per a parelles mixtes. En joc hi ha les copes cedides pel governador civil de la província i l’alcalde de la ciutat.

La vencedora del primer premi del concurs d’elegància en bicicleta a Sants. (Diario de Barcelona, 29 d’agost de 1944)
El Primer Cuartel del Frente de Juventudes organitza, amb motiu de la festa major, la gran setmana esportiva. Hi participen les Falanges Juveniles de Franco de la província

A la tarda, es fan actes esportius; festivals infantils en diversos carrers, amb actuació d’artistes de circ, pallassos i teatre de putxinel·lis, i audicions de sardanes. El Primer Cuartel del Frente de Juventudes organitza, amb motiu de la festa major, la gran setmana esportiva. Hi participen les Falanges Juveniles de Franco de la província, amb un torneig de tennis de taula i escacs, una carrera ciclista sobre un circuit urbà, un festival de natació a la piscina del Club Deportivo Mediterráneo, un partit de bàsquet i d’handbol, i proves d’atletisme. A la nit, hi ha balls de gala a l’envelat i al teatre, amb concursos de vestits de nit, elecció de reines de bellesa i representació de la sarsuela La tempestad al centre parroquial.

Els guanyadors de la prova de parella mixta sobre tàndem. (Diario de Barcelona, 29 d’agost de 1944)
Al Teatre de Sants es fa un gran ball – concurs de pentinats, al qual assisteix la Reina de la Bellesa de Gràcia, Rosita Rovira García. Al concurs s’hi presenten moltes noies que llueixen els millors pentinats

El dia 31, al Teatre de Sants es fa un gran ball – concurs de pentinats, al qual assisteix la Reina de la Bellesa de Gràcia, Rosita Rovira García. Al concurs s’hi presenten moltes noies que llueixen els millors pentinats.

– continua després de la publicitat –

El concurs de carrers adornats, amb un jurat presidit pel regidor delegat del districte i cap local de FET y de las JONS, el guanyen, amb el primer premi, el carrer de Galileu; el segon premi és per al carrer d’Alcolea, i el tercer, per al carrer del Vallespir. El repartiment de premis amb copa per als millors aparadors de comerços de la barriada són, en primer lloc, el “Salón Recreo”, de la Casa Tous, i, en segon lloc, l’aparador “Sol en la montaña”, de la sastreria J. Cura.

Finalment, la nit del 5 de setembre, es proclama la Reina de la Bellesa de Sants 1944, Victòria Rodríguez, candidata designada pel carrer dels Jocs Florals. La premsa fotografia la Reina amb les seves dames d’honor: Núria Juan, del Teatre de Sants; Pilar Torres, del carrer de Canalejas; Paquita Ripoll, del carrer d’Alcolea; Maria París, del carrer del Vallespir; Leonor Rodríguez, del carrer de Bassegoda, i Maria Giménez, del carrer de Jaume Roig. Aquella nit, acaba la festa major amb el gran ball de la “Poesia dedicada”, al Teatre de Sants. L’últim ball, que diu adeu a un estiu més en la postguerra.

Hem pogut explicar aquesta història gràcies a la col·laboració dels nostres subscriptors.

Tots fan possible el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi

Comentaris