Històries

La primera Diada en guerra

Desfilem davant del monument a Rafael Casanova, l’Onze de Setembre de 1936, amb els ciutadans i les delegacions que hi acudeixen per commemorar la derrota de 1714 i oferir el seu suport al front aportant donatius per a les Milícies Antifeixistes

per Elena Yeste Piquer

La primera Diada en guerra
Una centúria d’Estat Català en la desfilada davant del monument a Rafael Casanova, la Diada de 1936. (‘Diari de Barcelona’, 12 de setembre de 1936)

Hem pogut explicar aquesta història gràcies a la col·laboració dels nostres subscriptors.

Tots fan possible el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi

Transmutació (1714-1936)

Dies i mesos dura la baralla.
Bull la ciutat en un tumulte ardit.
És un plany d’agonia cada crit
i és cada cos una sagnant muralla.

Torrents de foc i pluja de metralla
les llibertats d’un poble han destruït.
Retruny el darrer tret i cau, ferit,
amb el penó, l’heroi de la batalla.

Després, sembla romandre tot en pau.
De l’odi d’altre temps no en resta mica
i sembla humil i oblidadís l’esclau.

Però la sang vessada fructifica
i el poble tot, de sobte, s’ha abrandat
al clamor d’una nova llibertat.

Jaume dels Domenys
‘Diari de Barcelona’, 11 de setembre de 1936

Diada Nacional de Catalunya de 1936, primera Diada amb èpica de guerra. Les dotze de la nit quan la veu d’un micròfon declara obert l’homenatge als màrtirs de 1714. Molt abans, ja hi ha congregada una gentada al peu del monument a Rafael Casanova a Barcelona. Una gran bandera catalana penja al mig de la ronda de Sant Pere, entre els carrers Girona i Bailèn.

Les entitats saluden amb la bandera, la dipositen a les graderies darrere del monument, i donen unes quantitats a les taules que hi ha preparades per col·laborar en l’acció contra el feixisme, que gestionen noies de partits d’esquerra i organitzacions obreres

Les entitats saluden amb la bandera, la dipositen a les graderies darrere del monument, i donen unes quantitats a les taules que hi ha preparades per col·laborar en l’acció contra el feixisme, que gestionen noies de partits d’esquerra i organitzacions obreres amb l’ajut dels Minyons de Muntanya. Aquest Onze de Setembre, de corones i flors només hi ha les de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament de Barcelona i del comitè organitzador de la Diada. Aquesta vegada, els ciutadans i les entitats no ofrenen corones ni ramells, que no són admesos: aporten donatius per a les Milícies Antifeixistes.

Primer Onze de Setembre al front de guerra. (Diari de Barcelona, 11 de setembre de 1936)
També han instal·lat un gran envelat, enmig de la plaça de Catalunya, amb una tómbola Pro Milícies de joguines destinades als nens i nenes de Barcelona, per recaptar milers de pessetes per a les Milícies

Els mestres joves de la Federació de Treballadors de l’Ensenyança (FETE-UGT) i del Sindicat de Professions Liberals (CNT) també han instal·lat un gran envelat, enmig de la plaça de Catalunya, amb una tómbola Pro Milícies de joguines destinades als nens i nenes de Barcelona, per recaptar milers de pessetes per a les Milícies.

Gassol i Tarradellas dipositen sobre dos grans coixins al peu de l’estàtua el llacet amb la bandera barrada que els han donat en fer el seu donatiu per a les Milícies

Molta gent presencia la corrua d’entitats, que van deixant les seves banderes, centenars a la fi, amb els colors catalans, republicans, roges i negres, vermelles, estrellades, de tots els colors. La munió de gent que va i ve no s’atura en tota la nit. Poc després de la una, una representació de l’associació catalanista La Falç, presidida pels consellers de Cultura i Economia, Gassol i Tarradellas, arriba cantant “Els segadors”. Gassol i Tarradellas dipositen sobre dos grans coixins al peu de l’estàtua el llacet amb la bandera barrada que els han donat en fer el seu donatiu per a les Milícies.

Taules de recaptació de les aportacions per a les Milícies Antifeixistes. (Diari de Barcelona, 12 de setembre de 1936) 
Cap a quarts d’onze, “Pancho Villa”, conegut dirigent d’una columna al front d’Aragó, es deixa veure davant del monument a Rafael Casanova, lluint un ample barret de palla

Al matí, surten a desfilar els guàrdies d’assalt i els agents de vigilància. Cap a quarts d’onze, “Pancho Villa”, conegut dirigent d’una columna al front d’Aragó, es deixa veure davant del monument a Rafael Casanova, lluint un ample barret de palla. Al seu costat, s’hi col·loca el coronel processat Francesc Serra Castells, absolt del delicte de rebel·lió pel tribunal popular constituït a bord del vaixell presó Uruguay. També hi ha el veterà federal Pau Cot, amb la seva barretina.

– continua després de la publicitat –

A dos quarts d’onze, els donatius ascendeixen a 8.500 pessetes. A les dues superen les 32.000 pessetes, fins a arribar a 40.000 a les deu del vespre. Alguns ciutadans han donat monedes d’or, un d’ells una cadena d’or. 

Dones fent donatius per a les Milícies Antifeixistes. (La Veu de Catalunya, 12 de setembre de 1936)
També desfilen un grup de sanitaris que marxen aquell mateix dia cap al front d’Aragó; homes i dones de l’asil de vells, acompanyats d’un grup d’infermeres que els assisteixen

Per davant del monument passen un grup de ferroviaris d’Osca, de Tardienta i de Vicién, que van conduir els primers trens de milicians cap al front; una velleta centenària d’un poble d’Aragó que, amb llàgrimes als ulls, dona fe de les situacions viscudes a la seva terra. També desfilen un grup de sanitaris que marxen aquell mateix dia cap al front d’Aragó; homes i dones de l’asil de vells, acompanyats d’un grup d’infermeres que els assisteixen. Una de les ancianes no pot caminar, i va en cotxe. Saluda, puny enlaire, amb el cap per fora de la finestra. Altres ancianes ballen impulsades per l’emoció del moment, i es guanyen els aplaudiments còmplices dels presents.

Instants de l’arribada del president de Catalunya, Lluís Companys. (Diari de Barcelona, 12 de setembre de 1936)
Punys enlaire i fent voleiar mocadors, els assistents canten visques a Catalunya, a la República i a la llibertat

Que diuen que ja arriben les autoritats… Sí. Diuen que el cotxe del president de Catalunya és a prop. Les dotze i deu minuts. Esclata una ovació unànime. Guàrdies urbans a cavall, uniformats de gran gala, saluden enlairant el sabre. Punys enlaire i fent voleiar mocadors, els assistents canten visques a Catalunya, a la República i a la llibertat. Primer, arriba el general de la Guàrdia Civil Aranguren. Va a peu. Molt ovacionat, Aranguren saluda amb una emoció gran i sentida. Després, arriben els cotxes de l’Ajuntament popular, amb l’alcalde, Carles Pi i Sunyer.

El president Companys, clarament emocionat, correspon als visques del poble amb el puny enlaire. El coronel Villalba, cap de les forces que operen a l’Aragó, és rebut també amb una important ovació

Diferents cotxes transporten diputats del Parlament català, diputats a Corts, i els consellers de la Generalitat. El cap del govern, Joan Casanovas, va en cotxe descobert amb el conseller de Cultura, Ventura Gassol. Casanovas es posa dret i saluda. Poc després, arriba el cotxe del president de la Generalitat, Lluís Companys, acompanyat del president del Parlament català, Jaume Serra Húnter. El president Companys, clarament emocionat, correspon als visques del poble amb el puny enlaire. El coronel Villalba, cap de les forces que operen a l’Aragó, és rebut també amb una important ovació. Les autoritats es van situant a la tribuna que hi ha al peu del monument.

L’any 36, l’estàtua de Rafael Casanova no serà coberta de flors. (La Humanitat, 11 de setembre de 1936)
Obre la comitiva la Guàrdia Urbana a cavall, de gran gala; la bandera de la ciutat; guàrdies urbans; la banda municipal; mariners de l’aeronàutica naval xisclant “Visca la República!”, un dels quals du una capsa amb diners que entrega a les taules de recaptació

Nombroses entitats i grups van passant per davant l’estàtua, mentre avança la desfilada de les delegacions reunides al parc de la Ciutadella. Obre la comitiva la Guàrdia Urbana a cavall, de gran gala; la bandera de la ciutat; guàrdies urbans; la banda municipal; mariners de l’aeronàutica naval xisclant “Visca la República!”, un dels quals du una capsa amb diners que entrega a les taules de recaptació.

Dos autoòmnibus transporten ferits convalescents del front, que al seu pas pel monument són rebuts enmig de grans ovacions i molts visques

Hi ha representants dels bombers; obrers dels tallers d’aviació; guàrdies nocturns engalanats; el Comitè Català pro Esport Popular; l’Ateneu Enciclopèdic Popular; la Federació Catalana de Rugbi; el Club Deportiu Espanyol; el Futbol Club Barcelona; el Club Deportiu Europa; el Club Natació Barcelona; l’Orfeó Català, seguit de l’Orfeó Gracienc, entonant “Els segadors”; el Cor de Clavé, interpretant “La Internacional”; xicots de la Casa de Joventut Pompeu Gener, en marxa al ritme de timbals i trompetes, amb toc de corneta final davant de la tribuna presidencial, o La Falç, amb una bandera catalana de grans dimensions i una nodrida representació de dones. Dos autoòmnibus transporten ferits convalescents del front, que al seu pas pel monument són rebuts enmig de grans ovacions i molts visques. “Pancho Villa” reapareix conduint un cotxe tancat amb una gran bandera roja i negra i les inscripcions de la CNT-FAI. En baixa i saluda el president i les autoritats de la tribuna, mentre tothom l’aplaudeix.

“Gora Euskadi askatuta!”, se sent cridar. “Gora!” “Visca Catalunya”, responen els bascos

Seguidament, avança una comissió de treballadors de la casa Hispano-Suiza, que fabrica material per al front. I molts milicians, portant banderes de la CNT i FAI; de la UGT. Les milícies d’Estat Català; els defensors d’Irun, amb la seva bandera d’Euskadi… “Gora Euskadi askatuta!”, se sent cridar. “Gora!” “Visca Catalunya”, responen els bascos. Una centúria de la columna Francesc Macià; una altra de la de Lluís Companys, amb una ambulància; la columna Capità Arenas; Joventut Republicana Federal de Sabadell i Badalona; Estat Català de Tarragona, i comitè de la General Motors. També hi participen els artífexs del repartiment del correu del front: els Boy Scouts de Catalunya.

Milicians bascos desfilant cap al monument a Casanova. (La Humanitat, 12 de setembre de 1936)

Els orfeons mallorquins canten “Els segadors”, posant música a la marxa de la representació mallorquina, capitanejada pel diputat Antoni M. Sbert, amb pancartes que clamen “Mallorca nova als màrtirs de la Llibertat” o “Els milicians mallorquins als seus germans catalans”. 

A continuació, marxa Esquerra Republicana del Poble-sec; l’orfeó valencià El Túria; les Joventuts d’Acció Catalana. Hi ha els artistes, pintors i escultors de Catalunya (UGT). També el Partit Federal Ibèric; el Socors Roig Internacional; Estat Català i Esquerra Republicana de Gràcia; milicians d’Esquerra de Sabadell, de Manresa, de Tarragona, de Girona; cavalleria i infanteria del POUM, amb banda de cornetes; la columna de la caserna Carles Marx; els milicians del PSUC; la centúria Estrella Roja, de la columna Lenin.

Es veuen desfilar banderes dels sindicats afectes a la UGT. Un infant basc que va en un d’aquests grups s’atura davant la tarima presidencial per demanar un minut de silenci en record del conseller en cap i les víctimes de 1714

Continua la marxa la columna sanitària del PSUC; un grup de metralladores, un camió blindat, un esquadró de cavalleria amb cornetes; els Pioners, un grup de nens i nenes que desfilen davant de la tribuna presidencial alçant el puny i sustentant banderes roges. Entren en escena les Joventuts Socialistes Unificades, amb gran presència de dones; el comitè central del PSUC, amb l’exconseller Joan Comorera al davant. Es veuen desfilar banderes dels sindicats afectes a la UGT. Un infant basc que va en un d’aquests grups s’atura davant la tarima presidencial per demanar un minut de silenci en record del conseller en cap i les víctimes de 1714. Destaquen les banderes del sindicat del vestit i dels obrers que fan capses de cartró.

– continua després de la publicitat –

La Federació Universitària de Catalunya també fa via, amb el rector comissari de la universitat catalana al capdavant, el doctor Bosch Gimpera. I la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC), amb molts estudiants. 

Milicians ferits al front, havent sortit de l’hospital per anar a l’homenatge de l’Onze de Setembre. (La Humanitat, 12 de setembre de 1936)
Els carrabiners: quan la companyia d’aquest cos passa per la ronda de Sant Pere, un dels seus capitans s’avança i demana al portaestendard que li deixi posar-hi una corbata amb els colors de la bandera catalana. “Visca Catalunya”, crida l’oficial, i el públic ovaciona el gest

Hi van, també, el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI); les forces armades populars, amb els Mossos d’Esquadra en primer terme. Agents de vigilància. Guàrdia d’Assalt, de Seguretat. Guàrdia Nacional Republicana. “Visca la República!”, o “A baix el feixisme! Visca Catalunya!”, exclamen. Els carrabiners: quan la companyia d’aquest cos passa per la ronda de Sant Pere, un dels seus capitans s’avança i demana al portaestendard que li deixi posar-hi una corbata amb els colors de la bandera catalana. “Visca Catalunya”, crida l’oficial, i el públic ovaciona el gest.

Guies excursionistes i escoltes s’afegeixen a la processó, juntament amb l’entitat catalanista Palestra, amb presència dels seus directius, entre els quals el mestre Pompeu Fabra, intensament ovacionat

Venen després les forces de la Creu Roja, amb una banda de cornetes, de tambors i de música, fent sonar l’himne nacional. Tanquen la marxa els Minyons de Muntanya. Guies excursionistes i escoltes s’afegeixen a la processó, juntament amb l’entitat catalanista Palestra, amb presència dels seus directius, entre els quals el mestre Pompeu Fabra, intensament ovacionat.

En massa al carrer per celebrar la Diada. (Diari de Barcelona, 12 de setembre de 1936)
“En nom de la ciutat de Barcelona recullo aquest homenatge que retem ací al gloriós conseller en cap, i el trameto als germans que lluiten al front. Així que els consti —que ja els consta, altrament— que hi ha al seu darrere la voluntat del poble que té confiança en ells i sap que la victòria és pròxima”

La desfilada acaba a les tres de la tarda, amb els discursos de l’alcalde i del president de Catalunya. “En nom de la ciutat de Barcelona recullo aquest homenatge que retem ací al gloriós conseller en cap, i el trameto als germans que lluiten al front. Així que els consti —que ja els consta, altrament— que hi ha al seu darrere la voluntat del poble que té confiança en ells i sap que la victòria és pròxima”, afirma Carles Pi i Sunyer.

“Sou com la rella que empeny la veu del camperol i que penetra a la terra i la burxa i l’esgarrapa i la revolta i fereix preparant la collita del demà. Però ara és regada amb la sang ardent i vermella del poble, i la collita serà de llibertat i de justícia”

Lluís Companys mostra la seva admiració pels milicians que combaten en terres aragoneses: “Als ulls dels milicians brilla el llampec de la victòria. Les seves armes són de ferro i d’acer. Sou com la rella que empeny la veu del camperol i que penetra a la terra i la burxa i l’esgarrapa i la revolta i fereix preparant la collita del demà. Però ara és regada amb la sang ardent i vermella del poble, i la collita serà de llibertat i de justícia”. Enèrgic, aclamat per la multitud, sentencia: “Catalans, germans meus: no passaran!”. Quan són prop de dos quarts de cinc, l’Orfeó Català interpreta “Els segadors”, al peu de l’estàtua.

Una gran quantitat de persones visita el Fossar de les Moreres, on l’entitat Els Nets dels Almogàvers ha posat taules amb safates per organitzar els donatius de les Milícies

Una gran quantitat de persones visita el Fossar de les Moreres, on l’entitat Els Nets dels Almogàvers ha posat taules amb safates per organitzar els donatius de les Milícies. Hi ha força afluència fins al migdia, que creix durant la tarda. La ronda de Sant Pere, la plaça de Catalunya i les Rambles van també plenes. La gent comenta la imponent jornada del matí al carrer, a peu dret fent grups, a les terrasses dels cafès, als bars.

Esportistes de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, arribant a l’estadi de Montjuïc. (La Humanitat, 15 de setembre de 1936)

Gran manifestació esportiva

El 222è aniversari de l’Onze de Setembre se celebra, també, de manera esportiva, amb curses ciclistes al parc de la Ciutadella, una cursa de relleus amb torxes pels carrers de Barcelona, un festival de natació, i una gran desfilada pels carrers amb la participació de totes les representacions esportives de Catalunya. La commemoració acaba a l’estadi de Montjuïc, on es continuen recaptant donatius per a les Milícies Antifeixistes. Es mobilitzen milers d’esportistes, així com una important representació de les Milícies.

El president Companys presencia l’arribada dels corredors des del balcó del Palau de la Generalitat. Joaquim Roca, capità del Barcelona, puja al seu despatx i li entrega la torxa guanyadora. Companys li demana que trameti la torxa de la victòria al monument a Rafael Casanova

La cursa de torxes il·luminades, que es fa a quarts de vuit del vespre del dia 11 —el tret de sortida es dona al monument de Rafael Casanova, amb nou equips competint-hi—, amb un gran seguiment popular, és guanyada pel Futbol Club Barcelona, amb els jugadors Piferrer, Mur, Ramonatxo, Andreu, Camps, Vives i Miquel i Roca. El president Companys presencia l’arribada dels corredors des del balcó del Palau de la Generalitat. Joaquim Roca, capità del Barcelona, puja al seu despatx i li entrega la torxa guanyadora. Companys li demana que trameti la torxa de la victòria al monument a Rafael Casanova. 

Proves d’atletisme a l’estadi. (La Humanitat, 15 de setembre de 1936)
Jaume Miravitlles, secretari general de les Milícies Antifeixistes, rep Companys a la porta de l’estadi. El partit s’interromp amb l’arribada del president, victorejat pels jugadors

El dia 14, es fan un partit de rugbi i diverses proves atlètiques. El president Companys fa acte de presència quan es disputa la segona part del partit de rugbi. Jaume Miravitlles, secretari general de les Milícies Antifeixistes, rep Companys a la porta de l’estadi. El partit s’interromp amb l’arribada del president, victorejat pels jugadors. Acabada la segona part, entra la manifestació a l’estadi. Els participants desfilen davant la llotja presidencial, saludant amb el puny enlaire. Sonen “Els segadors”, “La Internacional” i l’“Himno de Riego” per la ràdio, mentre el públic ovaciona tots els manifestants, molt especialment les Milícies, el boxejador Gironès i el Futbol Club Barcelona.

“Veig al davant meu banderes de tots colors: roges, de color de sang; grogues, altres, com la mort, i blaves i negres i blanques. Avui són banderes de guerra, però demà formaran un arc iris de pau, com el que reneix quan la tempesta ha passat i anuncia noves aurores”

La gran concentració esportiva acaba amb tots els participants reunits al centre del terreny. Parla el president Companys, i després saluda els esportistes i les Milícies: “Veig al davant meu banderes de tots colors: roges, de color de sang; grogues, altres, com la mort, i blaves i negres i blanques. Avui són banderes de guerra, però demà formaran un arc iris de pau, com el que reneix quan la tempesta ha passat i anuncia noves aurores”.

La llotja presidencial a l’estadi, amb Pi i Sunyer, el president Companys i els consellers Ventura Gassol i Prunés, entre altres. (La Humanitat, 15 de setembre de 1936)
Un públic dret els dedica una ovació immensa: la seva entrega al joc entre rivals que està a punt de començar és total. 45 minuts de lluita que acaben amb la victòria de l’Espanyol per un gol a zero

Les festes de l’Onze de Setembre culminen amb un partit de futbol entre el Barcelona i l’Espanyol, després de les proves d’atletisme, realitzades sota l’atenta mirada dels jugadors de futbol, que s’estan a terra estirats observant les curses. Quan acaba l’atletisme, els jugadors s’aixequen i se’n van, barrejats, a saludar el president i les primeres autoritats a la llotja presidencial. Un públic dret els dedica una ovació immensa: la seva entrega al joc entre rivals que està a punt de començar és total. 45 minuts de lluita que acaben amb la victòria de l’Espanyol per un gol a zero.

El mestre Pau Casals ofereix un concert al Liceu. Els oients vibren amb cada peça, en silenci. Instants de pau i recolliment pertorbats per la sola imatge de la guerra. Pau en peu de guerra, mentre la música de la guerra no deixa de sonar. Sense treva

Aquella mateixa nit, el mestre Pau Casals ofereix un concert al Liceu. Els oients vibren amb cada peça, en silenci. Instants de pau i recolliment pertorbats per la sola imatge de la guerra. Pau en peu de guerra, mentre la música de la guerra no deixa de sonar. Sense treva.

Els estralls de la guerra no poden refrenar els anhels de llibertat. (Diari de Barcelona, 12 de setembre de 1936)
“Floten, banderes, sobre el nostre viure! Planen, estels, pel gran silenci pur! Crema d’amor, oh Catalunya lliure, pels camins del turment i del futur!”

Cauen germans, i el cor sent la punyida;
moren amics, i el seny ja no pot més;
oh soldats, esperança dolorida
de Catalunya, fronda de llorers

vinclada sota el vent de la revolta
que branda mil fuets, pluja de fang
damunt els pensaments, oh greu absolta
dels elements, orquestra de la sang…

Floten, banderes, sobre el nostre viure!
Planen, estels, pel gran silenci pur!
Crema d’amor, oh Catalunya lliure,
pels camins del turment i del futur!

A. Esclasans
“Catalunya 1714-1936”
Diari de Barcelona, 11 de setembre de 1936

Hem pogut explicar aquesta història gràcies a la col·laboració dels nostres subscriptors.

Tots fan possible el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi

Comentaris