El món del màrqueting tira molt sovint del concepte vintage per tornar a fer modern allò que dècades enrere va començar a fer solatge. Moltes vegades és tot superficial, perquè de vintage només en queda el nom. Però n’hi ha que s’ho agafen molt seriosament i amb autenticitat, com l’Associació d’Esgrima Antiga de la Catalunya Central, que, amb estris i proteccions, es trasllada combat rere combat entre els segles XIV i XVIII, prenent com a guia els antics manuals europeus de la disciplina. De fet, el més antic és el titulat La veritable esgrima e l’art d’esgrimir, del mallorquí Jaume Ponç, de 1472, el primer tractat d’esgrima conegut arreu del món i publicat en català a Perpinyà, tot i que se’n desconeix la fi que va tenir i no és consultable avui dia, per bé que, en obres posteriors publicades arreu d’Europa, és citat habitualment com el referent.

Sigui amb l’espasa de tassa, l’espasa de mà i mitja o l’espasa llarga, els seus membres combaten amb més ànim cultural que competitiu per tal de preservar una disciplina que requereix molts accessoris, com són les proteccions: gorjal, jaqueta encoixinada, colzeres, genolleres, conquilla, protectors de pit o canyelleres i diferents tipus de guants en funció de l’arma, la intensitat i l’estil, per mantenir sans i estalvis cara, coll i articulacions.

Assistim a un entrenament d’esgrima a Sant Fruitós de Bages tot enfilant el túnel del temps on el que compta no és tant l’attrezzo d’època com la tècnica utilitzada, a diferència de l’esgrima clàssica o la moderna. Tothom en guàrdia!